La primera paraula que em ve al cap quan sento anomenar el torró és Xixona, però he de reconèixer que a Catalunya també tenim bons mestres torroners, sobretot a Agramunt. Vaig tenir l'honor de poder visitar Torrons Fèlix ja fa un bon grapat d'anys. Em van obrir les portes de casa seva per a un encàrrec molt especial: dos petits aprenents van poder aprendre de la mà d'una gran persona i d'un equip de deu, com s'elaboren aquests dolços que traspassen les festes de Nadal. De l'experiència va sortir-ne una auca per a llepar-se'n els dits. Pensant en totes les persones d'aquesta empresa artesana i familar, fa un temps em va sortir aquest poema.
TORRONS D’AGRAMUNT
Una roda,
lluna plena,
sol, solet,
bo de mena.
Pa d’àngel,
avellanes,
ben blanquetes
i ensucrades.
A Agramunt,
torroners
l’elaboren
a milers.
Per Nadal,
energia
que ens caldria
cada dia.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada