El vent i jo no som amics. El tolero en aquells dies de calor d'estiu, quan bufa lleument al vespre. Habitualment el trobo pesat i m'acostuma a portar mal de cap i poques ganes d'estar-me al carrer. Entenc que fa la seva feina i, fins a cert punt, deu ser necessari, però que es passegi una estona i marxi tal com ha vingut. Quan tot es calma, sembla que tot es torni a posar a lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada