M'agrada l'hivern, no m'hi quedaria, però m'agrada i em convé. Tinc el record d'infància de carrers glaçats i finestres entelades, del foc de la cuina de l'àvia encès i dels abrics de botons com caramels. Tinc el record del que en dèiem leotardos i dels vestits de vellut i dels guants de colors. El fred passa, però les capes de roba et fan barrera i només li queden les galtes i el nas per acariciar. Tinc el record de "l'abriga´t que fa fred" que em deia la mare i que dic encara als meus fills. Encara que sembli una advertència és mostra de cura i protecció. Només per això ja val la pena que el fred regni, és una manera més de fer entendre que estimem i protegim.
.jpg)
La mare m’abriga,
diu que avui fa fred.
Però jo no el noto,
vaig com un coet.
No vull la bufanda,
la llana em fa nosa,
les capes de ceba
em deixen reclosa.
Coses que em serveixen:
les botes folrades,
els mitjons gruixuts
i les abraçades.
Emma Muriel
