Nassos a cabassos!

Aquest Home dels nassos és un personatge ben misteriós. Per aquestes contrades no se l'ha vist quasi bé mai. Els més vells diuen que s'amaga darrere de les portes de les cases. Però últimament el seu misteri es desdibuixa, no se'n parla massa d'aquest esser fantàstic. Penso que d'aquí a uns anys, l'Home quedarà arraconat darrere d'alguna porta tancada i només serà una relíquia de la història cultural de la nostra terra... Per què, quin infant d'avui en dia en coneix la l'existència? Vull confiar que les famílies ja no volen espantar les criatures, però, sí que podem fer alguna broma! Podem acabar l'any rient amb els menuts de casa. Va. que torni l'Home dels nassos!

TANTS NASSOS COM DIES, L’ANY

El germà gran

diu al menut:

“Quan s’escapa l’any

tu has de ser astut, 

si a l’Home dels Nassos

vols fer-li un ensurt.

Darrere la porta

acostuma a estar,

però si no ets ràpid,

no el pots enxampar.  

Tots els que l’han vist

diuen que de nassos

en té a cabassos,

que duu un barret,

una capa amb llaços

i té un posat sec.”

El xic alça els braços, 

està mort de por,

potser l’any que ve

ho entendrà millor.

                    Emma Muriel

Cap d'any, hora punta!

     La nit de cap d’any té molts significats, però a la part del món on el temps el marquen els rellotges és com una mena de catarsi, un punt i seguit, una passarel·la cap a nous temps carregats de bones intencions. Sembla mentida que el canvi d’any hagi esdevingut un acte tan assenyalat per a bona part de la societat actual. Tothom ha de participar de la tradició de torn, segons el país, i tothom ha d’acabar l’any omplint-se d’alegria per mirar d’encarar els següents mesos, amb energies renovades miraculosament pels brindis, el cotilló i els missatges de bons desitjos.

Tot el que acostumem a fer a la nit de cap d’any, ho podríem fer també quan volem acabar una mala època o quan mirem els ulls d’algú per a desitjar-li de cor el que sigui, no perquè toca, sinó perquè ho sentim.

Proposo celebrar les nostres nits de cap d’any, de cap de mes, de cap de canvi de feina, de cap... Tot el que és realment important per a cada persona hauria de ser mereixedor d’una nit de catarsi digne de qualsevol festa de canvi d’any. Celebrem allò que realment volem celebrar! I si ens cal celebrar que l’any s’acaba, per esperar-ne un de millor o un d’igual, doncs que sonin les dotze!

          MITJANIT

El temps avança impacient

ignorat per tanta gent,

només hi ha un sol dia a l’any 

que ens el mirem amb afany. 

El desembre trenta-u

no el perd de vista ningú. 

Els segons són importants

pels petits i pels més grans. 

El tic, tac és el batec

dels dies, mesos i anys,

i quan resta un sol minut 

tothom es queda ben mut.

Són les dotze campanades 

per a tothom esperades.

i quan elles han passat

un altre any haurà acabat.

Ja el rellotge, resignat, 

passa desaparcebut,

perquè si el contemples massa,

el temps hauràs perdut!
                            Emma Muriel