NADAL, TOTS AL CORRAL...

Aquest blog va començar fa uns anys per a poder compartir els textos nadalencs que he fet durant tants anys d'escola, per a treballar-los amb els meus alumnes d'infantil. 

L'entrada d'avui i les properes faran honor als orígens del blog: a la temporada nadalenca. Tot i que aquest any ens han canviat les vistes, la celebració del Nadal no ens la podem perdre, les tradicions han de ser la flama que mantigui els valors més sincers de la celebració. 

Respectant el fet religiós, hem de viure les festes a la nostra manera, creguem en el que creguem, celebrar sempre. Hem d'aprofitar qualsevol escletxa de llum. per viure plenament, encara que sigui a estones. 

Aquest any complicat ens ha capgirat del tot el món, però poc a poc la ruta s'anirà refent i els que seguim, o segueixin, ho farem el millor possible per entomar tot el que vagi venint... També les bones coses!

NADAL AL CORRAL

Aquest Nadal que cal
que ens quedem al corral,
tots l’hem de poder fer
igual d’especial.

El Tió puntual,
guarniments i un fanal,
foc a terra o braser,
imatges de postal.

Dinar col·loquial,
sense massa sidral,
també pot anar bé,
sense cants, ni timbal.

Un cap d’any informal,
amb un àpat frugal,
esperant que el que ve
sigui molt més normal.

Els tres Reis al portal
deixaran un regal
i un sac de carbó ple,
tot pel virus mortal.

Aquest Nadal que cal
que ens quedem al corral,
el silenci al carrer
allunyarà tot mal.

                     Emma Muriel

Congelador ple!

Passem un dies de sopars, dinars, berenars, vermuts. Qui més qui menys comparteix taula amb família, amics o coneguts. Sovint passa que aquestes taules es van omplint de safates, cassoles i soperes que no s’acaben mai buidant del tot. Les neveres ens guarden les sobres, però ens fan allargar els àpats nadalencs una setmana. Jo prefereixo el congelador, que et permet gaudir d’un bon tall d’ànec rostit quan ja no recordes ni quin gust tenia el dia que te’l vas menjar. Avui un petit homenatge al congelador!

        NADAL DE CONGELADOR

        Les taules d’abundància

        són pel congelador,

        com bones garanties

        per omplir bé el sarró.

        Després de tantes menges,

        ja no hi cap res al pap,

        són sobres pels diumenges

        quan dines congelat.

        Sis i set canelons,

        mig pollastre rostit,

        carmanyola de brou,

        fan un altre convit.

        Calaixos i safates

        del meu congelador

        conserven els excessos

        per una altra ocasió. 

                             Emma Muriel

Nadal: del món a la taula

Per les persones que ens agrada menjar, el Nadal és una bona ocasió per fer algun petit extra per afegir una mica de colesterol i de sucre a la nostra dieta, més mesurada la major part de l'any. 

Als comerços d'alimentació, ja fa uns anys que el ventall d'opcions per a tastar és força més variat que anys enrere. El Nadal ja no són només canelons, torrons, neules, gall i sopa de galets, tothom pot fer el seu àpat nadalenc més o menys tradicional o més o menys internacional. Això passa sobretot a les postres. Les pastisseries i forns de pa obren mirades i ens ofereixen alguns dolços que després d'uns anys els hem adaptat als nostres paladars. Aviat seran també tradicions nostrades. Temps al temps.

NADAL ENCARA MÉS DOLÇ

Les tradicions més dolces 
d’aquest món globalitzat, 
ara arriben per quedar-se 
al forn de la cantonada 
i també a alguna parada
de les bones del mercat.

Els noms, els sabors i formes, 
de gust dolç o bé salat,
tenen fama d’adaptar-se
per canviar-nos la mirada
que esdevé enamorada
del nou gust que hem importat.

Tronc de Nadal, de xocolata,
panetonne, un pa amb colors,
de gingebre, les galetes
i de caramel, els bastons.
Tots ells sumen a les taules
sobretot perquè són bons.
                          Emma Muriel

PLOMES DE CARBÓ

El proper cap de setmana toca fira del Gall a Vilafranca del Penedès. La cap de comarca s’engalana per celebrar que galls, capons, pollastres i gallines estan a punt per anar a la cassola. Molts som carnívors de mena i el Nadal acompanya.

Ara em posaré una mica nostàlgica. Per mi, la fira del Gall que recordo amb més tendresa és la que visitava amb pares i avis quan era petita, pels voltants de la basílica de Santa Maria. Veig els pagesos i pageses de la comarca a les parades rústiques, plenes de les cistelles d’aviram amb malla per cobert, que jo estava avesada a veure a cals avis. També hi havia algun punt de venda d’ous i d’algun producte de l’hort.

De més jove, recordo el seu trasllat a la Rambla, per mi, l’entorn era més fred. També tinc present el primer any que a la Rambla es va oferir l’opció de comprar el gall viu i recollir-lo, després d’una visita a l’escorxador, a punt per prendre’l a casa i poder coure’l al gust. Tota una millora! De tota manera, a mi em feia gràcia prendre la peça viva cap a casa, però és clar, si hagués sigut per mi, hauríem tingut forces membres més a la família i uns quants àpats nadalencs a l’alçada de taules vegetarianes.  

Ara, la fira d’aviram es celebra al Parc de Sant Julià, un lloc més adient per rebre forces visites. És un espai ample i ple d’activitats enfocades al turisme i als passavolants que s’acosten curiosos a les gàbies dels productors. Segur que el negre serà el color predilecte d’Instagram aquest cap de setmana! 

GALL NEGRE

Tinc un amic

no és gens tibat,

ni malcarat.

És un bonàs

i presumit.

És aquell gall

que sempre es mira

al clar mirall.

Vesteix de dol,

perquè ell vol.

Mai està sol.

Va amb un estol

de cresta encesa,

com de clavell

i de puresa.

Ell amb fermesa

sovint passeja,

per bé lluir

al galliner

i ser el primer.

Vol garantir

que el Penedès

es pugui omplir

de negres plomes,

per molts anys més.

Quiquiriquic!

Canta eixerit.

Gran o petit,

vine’l a veure,

fes-te’n amic!
                    Emma Muriel

Recitant dolçor

Quan en una família hi ha infants, el Nadal es viu més intensament. Quasi podríem dir que ells són el Nadal de cada casa, són l’excusa perfecte perquè els adults llevem el menut que portem a dins. Hi ha molt moments on els nens i nenes són els protagonistes de les festes, però jo en destaco un, l’estona on ells són plens protagonistes: recitant el vers de Nadal.

La tradició d’enfilar-se a la cadira en una sobretaula llarga és entranyable, d’aquelles de llagrimeta, de mòbils enlaire i de merescuts aplaudiments, encara que no haguem entès ni mitja paraula del que s’hagi recitat. Els ahs i ohs són generalitzats. A més, és bonic de veure com, a mesura que passen els anys, el poema es fa més intel·ligible i el rapsoda poleix la tècnica amb més o menys gràcia. 

Els infants creixen i la poesia desapareix de les taules. Quina llàstima! Estaria bé que no fos tan escassa, que, almenys llegida, tingués un moment de protagonisme a les trobades d’amics i familiars pel plaer d’escoltar, de reflexionar o d’encetar una conversa partint d’allò que cadascú a interpretat.

LA DOLÇOR DELS CARAMELS

La meva amiga la lluna,

els meus amics els estels

m’han dit tots fort i a la una:

que m’oblidi de car(a)mels!

Que a la nit més estrellada,

quan tothom hagi sopat,

la dolçor més esperada,

la duré jo aquí enfilat.

Ben enlaire com la lluna,

brillant tant com els estels,

us diré una per una,

cada estrofa i els anhels.

Tan sols vull una abraçada,

ser per tots acaronat,

vull tenir una vetllada

plena de felicitat.
                 Emma Muriel

Art de massapà

Temps de festes, temps de postres especials. Podríem enllaçar l’any de festa en festa i, de retruc, de dolç en dolç. El Nadal deu ser la festa amb més postres: neules, mil tipus de torrons, polvorons, les importades galetes de jingebre, ametllats, tortell de Reis, xocolates de Nadal i les protagonistes d’avui, les figures de massapà, que són petites obres d’art, sobretot les que fan mans expertes. La base de massapà és habitual en moltes postres festives, però clarament es per Nadal on té més protagonisme, ja que el massapà és per ell mateix una joia per la vista i pel paladar.

  

JOIERS DE PASTISSERIA

           

            L’àvia m’ha dut una capseta

            que de fora fa molt de goig.

            Veig el tresor per la oloreta

            i pel nom que hi ha l’etiqueta.

            En obrir-la a poc a poc,

            he vist les joies delicades.

            Cadascuna en el seu lloc,

            com anells, penjolls i arracades.

            Les figures de massapà

            estan tan ben arrenglarades!

            Voldria poder-les tastar, 

            sense haver-les de tocar.
                                   Emma Muriel

Per postres: neules!

Un mossec dolç sempre és benvingut! Les neules són senzilles, de gust agradable i en una taula d’amics i família donen molt de joc. Jo he vist fer-ne llarga vistes, bigotis eixerits, també he vist fer concursos per veure qui se’n menja una més ràpid o fer-les servir per xuclar moscatell i no sé per quantes coses més!

Una safata de neules tradicionals i de xocolata no pot faltar a les sobretaules nadalenques i, per molt tips que estem, sempre s’acaba buidant. De fet, a qualsevol hora venen de gust!

NEULES

Com papirs ben cargolats,

les neules arrenglerades,

esperen les queixalades 

del xiquet més llaminer,

que sap molt bé què ha de fer

per menjar-ne amb delit,

amb la mà o amb un sol dit.

                        Emma Muriel

Va de torrons

Les sobretaules de Nadal no serien el mateix sense les safates de torrons que sempre s’acaben buidant tot i l’afartament previ. Si les jornades nadalenques no són prou dolces per si mateixes, el torró i els seus acompanyants fan que els nivells de sucre nadalenc arribin al límit. Pels pastissers, aquestes festes, i la resta de festes de l’any, són un regal i segur que les esperen amb ànsia, per a fer noves creacions i per oferir els gustos tradicionals a tots els llaminers. Per mi, els aparadors de les pastisseries són els noticiaris del pas del temps, els avisadors oficials que ens porten de festa en festa, al llarg d’un any sencer.

Al desembre, fa goig veure els aparadors de les pastisseries, plens de dolços nadalencs ben endreçats que ens diuen menja’m! Sempre hi ha un racó per un bon tall de torró... O no? 

            TORRONS

El pastisser de la cantonada,

ja té l’aparador ben guarnit. 

de matí puntual el prepara 

per fer delir el gran i també el xic. 

Per Nadal, a tot l’obrador

l’activitat mai no s’atura, 

ja que esperem el bon torró, 

més que la dolça confitura.

Xocolata i massapà,

de Xixona o Alacant, 

Tots són bons per a tastar. 

Segur que per això els fan!
                            Emma Muriel

ÀPATS PER A TOTS ELS GUSTOS!

De les coses que em venen al cap quan parlem del Nadal, destaco les trobades familiars que fan que les festes d'hivern, al marge del sentit més o menys religiós que cada persona li vulgui donar, siguin l'excusa per a reunir tota la família al voltant d'una taula. I com que cada casa és un món, els dinars i sopars de família poden ser ben distrets, en tots els sentits. 

Els dos poemes que llegireu a continuació estan dedicats a aquests moments de taula, canelons, cuineres i sobretaules.

           A  TAULA PER NADAL 

La cullera,

el plat fondo

i la sopera.

Els galets,

el bon brou 

i els cigronets.

La patata,

la carn d’olla

i la pilota.

A taula per Nadal,

la sopa de galets

és el millor regal.                         Emma Muriel

          GRANS SOPARS

Vint-i-quatre de desembre,

a casa hi ha moviment.

Hi ha el gran sopar de família, 

no hi falta cap parent.

La iaia prop dels fogons,

el pare rebent tiets,

ma germana amb els torrons 

i, al menjador, tots estrets. 

Els coberts, copes i gots  

estan contents de lluir. 

Ja era hora que algun dia,

la família els fes servir. 

Un plat rere un altre plat

i la panxa anant-se inflant,

sopa, carn, peix i les postres. 

No caldria menjar tant...

Jo espero la sobretaula: 

Turrons, massapà, xerrades 

i un bon grapat de converses 

amb cava i vi dolç regades.

Llavors és el gran moment,

per deixar algun comentari

que farà riure o plorar,

segons aquell qui l’encari.  

Vint-i-quatre de desembre, 

a casa hi ha moviment.

Toca sopar de família 

i pot acabar malament.

                                         Emma Muriel

BON PROFIT!