El sol despertador

Quan fa fred, la humitat de la nit, la rosada o la boira transformen el paisatge, sobretot de bon matí. Per aquí no dura gaire la manta de gel o de glaç, però el vestit que posa a les herbes i fulles és bonic i delicat. 

        GELADA MATINERA

        Camino de matí

        i el camp encara dorm,

        tapat amb una manta

        que de tan freda espanta.

        El sol que tot ho sap,

        diu: hora de llevar-se,

        desperta cada planta,

        com ocellet que canta.

        Guardada la flassada,

        s’acaba la glaçada

        i el sol llu satisfet

        perquè el camp ha refet.

                               Emma Muriel

Vestida de glaç

De bon matí, els dies que el fred passeja descarat pel poble, és un moment perfecte per observar els paisatges que ens acompanyen cada dia. La gebrada, la gelada són creadores d’art efímer que transforma les fotografies habituals. Aturant la pressa per a anar a la feina, bado amb els detalls de cada fulla, sobretot de les borratges, que queden perfectament redibuixades amb blanc. Aquestes vistes no duren gaire i crec que sóc afortunada d’anar a peu a l’escola en el moment oportú: passeig entre vestits de glaç.

VESTIT DE GEBRA

He vist un vestit

que brilla com cap.

El porta una fulla

d’un arbre del parc.

Tan verda com és,

sembla de cristall,

disfressa gelada

per fer-se un fermall.

Fulla presumida

que portes vestit,

com te l’has posat

sola aquesta nit?

Les gotes humides

m’han ben ajudat.

Llueixo elegant

el matí gebrat.

                        Emma Muriel