Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris festa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris festa. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 de novembre del 2025

DUES MANS

Quan s'acosten les festes de Nadal, torna la necessitat d'escriure un poema pels més menuts de l'escola. Ha de ser un text treballat, amb vocabulari que coneguin i, sobretot, que entenguin què s'hi recita. Aquest és d'enguany.

            DUES MANS
        TINC DUES MANETES,
        OBERTES DEL TOT,
        SÓN TAN PETITETES,
        PERQUÈ JO EN SÓC.

        A DINS HI VOLDRIA
        TOT L’AMOR DEL MÓN
        I EL REPARTIRIA,
        PERQUÈ SINÓ ES FON.

        TAMBÉ EN GUARDARIA
        PER MI UN BOCINET,
        QUE BÉ M’ANIRIA,
        SERIA UN ENCERT.

        TINC DUES MANETES,
        PER FER UN MÓN MILLOR,
        SI VOLS AJUDAR-ME
        QUEDARÀ RODÓ.
        
                         EMMA MURIEL

dimarts, 3 de desembre del 2024

PER MI AIXÒ ÉS NADAL

És el tòpic per excel·lència, però crec que tot seria més fàcil i plàcid, si els valors que ens venen al cap per Nadal, els féssim extensius al llarg de l'any. Si tothom fos més empàtic i menys egoista, tindríem un societat més justa, però em temo que un cop passin les festes tot continuarà com sempre.

            PER MI ÉS NADAL
            Per mi una abraçada,
            si em dones la mà,
            si em fas un somriure
            si em vols ajudar.
                                                                            
            Si em fas companyia,
            quan em veus tot sol,
            si vens a buscar-me
            per anar a fer un vol.

            Per mi que m’escoltis,
            que riguis amb mi,
            que sincer m’animis
            quan perdo el camí.
            
            Per mi és una festa,
            i el millor regal:
            tenir qui m’estima
            és el meu Nadal.
                            Emma Muriel
    

dilluns, 13 de novembre del 2023

Arri arri! A buscar el Tió!

Arriba temps de pensar en les festes que van venint... Els menuts estan comptant els dies perquè arribi el Tió. I si no ve, l'aniran a  buscar.

QUE NO VE EL TIÓ?
Arri arri tatanet!
Porta’m al trot a muntanya,
segueix aquest caminet
per on va el cargol treu banya.

He d’anar a buscar el tió,
Que fa dies que l’enyoro.
Tinc a punt manta i bastó
pel tronquet que més adoro.

Arri arri bon cavall!
Que el Nadal ja vol venir
i el tió té molt treball,
lluny del bosc de romaní.
                                  Emma Muriel




dissabte, 23 d’abril del 2022

LA GANA DEL DRAC

Aquests últims temps, moltes versions de la llegenda hem llegit i escoltat arreu. Els escriptors, mestres, les famílies, les il·lustradores han volgut canviar la versió original per fer-la més políticament correcte, per fer un gir de gènere o, simplement, per no fomentar el maltractament animal. També s'ha canviat el punt de vista i això, per mi, és interessant. Un dia un professor de lingüística, em va descobrir la importància que tenen els punts de vista en la historiografia. Sempre és bo no creure's la primera versió que t'arriba d'uns fets. Ens hem de poder qüestionar si això o allò ha anat ben bé així. Que la Llegenda de Sant Jordi, sigui com sigui explicada, ens continuï forjant com a poble i sigui el motiu d'una diada tan especial per a tots nosaltres. Visca Santa Jordi des de totes les perspectives possibles!

LA GANA DEL DRAC
Quin problema jo tenia!
Vaig sortir ben afamat,
a la cova no hi havia
ni una pell de fi alvocat.

Em venia una flaire
de tall tendre i de sopeta,
quatre herbes no eren gaire
i molt menys una galeta.

Devorant tot un sant dia
i encara no vaig fer prou,
l’endemà en una masia,
no vaig deixar-hi ni un ou.

Reconec que soc golafre,
qui diu no a un bon dinar?
Poc sabia quan menjava
que la gana em va matar.
                           Emma Muriel

dijous, 3 de març del 2022

La Vella Quaresma

La Quaresma, unes setmanes relacionades clarament amb la religió, és un concepte que està present a les escoles, de la mà de la Vella de set peus. És un clar exemple de l'adaptació de les tradicions en una societat plural i que, en la majoria de casos, no té res a veure amb el seguiment de les normes de qualsevol religió. Tot evoluciona, d'aquesta manera segueix present. Benvinguda!

LA VELLA QUARESMA
La Vella Quaresma 
ha arribat a l’escola 
puntual, com cada any, 
ella ha entrat tota sola. 

Els seus peus ben calçats 
són bonic calendari. 
La Vella marca el temps, 
és com un setmanari. 

Són només set setmanes, 
que ens farà companyia, 
anirem traient peus, 
però no cada dia. 

Serà cada divendres 
quan perdrà cada peu 
i quan ja no n’hi quedin,
li direm tots adéu. 
                   Emma Muriel

dimecres, 23 de febrer del 2022

DEMÀ DIJOUS GRAS

Demà és aquell dijous que molts esperen i que molts altres eviten. El Dijous Gras és l'inici d'una setmana de xerinola on els infants i no tant aprofiten per ser qui no són, per saltar i ballar i per fer una mica fora la rutina que ens acompanya tot l'any.

        DIJOUS GRAS                           
        Dijous Gras
        botifarra
        menjaràs.

        Ous ferrats,
        uns llardons
        ben salats.

        Per la cara,
        la merenga 
        ben torrada.

        Si vols salut,
        aquest dia
        estàs perdut.
                 Emma Muriel

dimecres, 23 de juny del 2021

Curs acabat

Finals de juny, a l'escola hi ha acabaments, tancaments, emocions i, sobretot, ganes d'estiu. La parada de l'estiu convida a fer i a no fer, et porta canvis i moments per créixer. Els infants i joves tenen temps per viure sense rellotge. L'estiu és patrimoni de l'educació, és l'escola de l'aventura, de l'autonomia, de la descoberta. L'estiu fa olor de vida i l'escola se'l mira de reüll perquè vol aprendre'n. Pas a pas.

FINAL DE CURS
El curs s’acaba, el dia somriu,
llapis, pinzells tindran parada,
alumnes que volen del niu
faran molt més el que els agrada.

Jugar a la plaça, fer piscines,
berenar síndria, granissats,
sacsejar totes les rutines
i anar a la platja a fer forats.

Uns gaudiran de grans viatges,
per altres el càmping és seu,
coneixeran grans personatges,
faran una escapada breu.

Alguns matins cap al casal,
també dinar amb cosins i avis,
seure molts vespres al portal
i fer a tothora piscolabis.

I si els infants volen escriure
i dibuixar i cantar o fer invents,
tots podran fer-ho, que això és viure:
crear lliure quan millor et sents.
                                Emma Muriel

dissabte, 3 d’abril del 2021

Temps de mones i padrins

Ens trobem en plena Setmana Santa. D'aquesta setmana tan litúrgica, el que més m'agrada és la tradició de regalar la mona al fillol. Se que totes les tradicions emmarcades en festes religioses, com la Setmana Santa o la Pasqua, son molt significatives pels creients, però pels que ens allunyem de les creences, no hi ha com aprofitar el que ens serveix per sentir-nos propers als que estimem. Ser padrina és un goig, a mi em fa molta il·lusió. A més, avui en dia crec que la tradició de la mona de Pasqua ha esdevingut com la coneixem gràcies a la suma de moltes cultures i generacions. I la suma continua, ja que en un futur ves a saber com es mantindrà. Per exemple, abans, en temps dels meus avis i pares, la mona sí o sí s'havia d'anar a buscar a cal padrí. Avui, la cosa s'ha flexibilitzat i els padrins porten la mona on faci falta. Tampoc fan falta padrins, hi ha pares o mares que regalen la mona als seus fills o hi ha amics que la porten de postres per acompanyar una bona sobretaula.

                                            
        LA MONA
        Aniré a cal meu  padrí                                           
        a buscar la meva mona,
        ell l’ha triat per a mi,
        segur que serà bufona.

        No hi faltarà algun pollet,
        potser hi haurà algun plomall,
        I al mig bona xocolata,
        en forma de gallina o gall.
                            Emma Muriel

dimecres, 17 de febrer del 2021

Vella Quaresma

Avui és Dimecres de Cendra. La cendra purifica, tan de bo fos la solució fàcil i ràpida per resoldre el rebombori que hi ha al món. De moment, ens porta la Quaresma. És un període propi del fet religiós, però com totes les festes s'ha anat modificant, per allunyar-se'n. És una més de les tradicions anuals reinterpretades, per tal d'adaptar-les al poble i, sobretot, a les escoles laiques. Recordo la meva escola cristiana de germanes Carmelites on la Vella Quaresma ni la coneixíem. En canvi, els alumnes sabíem què era el període de Quaresma, els Dijous, l'abstinència, les pregaries pels esdeveniments que recordava... Per això, em sorpren que el personatge, a mode de calendari per l'arribada de les vacances, s'hagi fet un lloc a les escoles amb la peculiar periòdica amputació dels seus set peus. La Vella representa el pas del temps i que es digui Quaresma és gairebé anecdòtic, també es podria dir Bacallanera o la Vella dels set peus i ningú ho trobaria estrany.

VELLA QUARESMA

Una vella que camina amb esma 
s’ha instal·lat a la ciutat. 
Diu que porta la Quaresma, 
que la gresca s’ha acabat. 

He sentit que té set peus, 
que en perd un cada setmana. 
Ves a veure si t’ho creus, 
que ara és ella la que mana. 

Et fa menjar bacallà, 
bunyols de vent a mansalva, 
temps de calma per pensar, 
de dia, fins a trenc d’alba. 

Si les normes son aquestes, 
Vella posa’t la corona, 
per mi totes les encertes, 
la jugada em surt rodona. 

Només em queda que eixamplis 
una mica la mirada, 
si els àpats puc fer més amplis, 
tens cadira assegurada. 

Una vella que camina amb esma 
vol fer grisa la ciutat. 
Tot l’any estricta Quaresma! 
Doncs fins aquí hem arribat. 
                            Emma Muriel

diumenge, 7 de febrer del 2021

Dijous gras a la vista!

He de reconèixer que el Carnaval no és sant de la meva devoció, però si es tracta de celebrar, ho intento fer sense que es noti massa el meu desgrat. En aquest cas, em poso la màscara adequada. De tota manera, entenc que en determinats llocs es visqui amb fervor la tradició que l'acompanya. Les tradicions culinàries que ens aporta el Carnestoltes, i de fet totes les festes del calendari, sí que les valoro i confio que no es perdin. Les festes de l'any estan estretament lligades als aliments de temporada. Són una bona manera de conèixer què mengem i per què precisament ho fem en un moment determinat. No ens quedem amb les disfresses i la gresca, busquem els orígens i mirem d'entendre el per què del Carnaval, en aquest cas. De moment, si som fidels a la festa, engeguem el Dijous Gras i deixem que les bogeries de la setmana ens canviïn la rutina, ara més que mai.

            DIJOUS GRAS
            Un dijous determinat,
            amb olor de bogeria,
            botifarra d’ou al plat
            i disbauxa tot el dia.

            Llardons per la coca,
            merenga torrada,
            tot cap a la boca,
            greix i sucre a la vegada.

            A la plaça del mercat,
            tot de gent amuntegada,
            fan de súbdits del magnat,
            la setmana està engegada.

            Paperets, cridòria,
            Dijous Gras és aquí,
            es prohibeix tota cabòria
            i ben just es pot dormir.
                                     Emma Muriel

dimarts, 23 de juny del 2020

NIT DE REVETLLA

Avui és revetlla i quan vingui la nit ho serà més. Crec que portem a l'ànima la necessitat de celebrar el canvi. Som natura i seguim el camí que ens marca. Tot i que ens entossudim a creure'ns per sobre seu, ella se'n riu i sempre ens acaba demostrant que és qui mana.

El foc ens ajuda a veure-hi clar en la foscor, però també ens enlluerna. Envoltada d'aquest foc seductor, la nit de Sant Joan ens fa fer net o ens embriaga, segons en quin moment de la vida estem. És la força de les flames qui ens empeny. 

Avui les bruixes tenen feina, avui les encantades faran bugada tranquil·les, avui el poble somia.

QUE LA REVETLLA SE'NS ENCOMANI!

NIT DE SANT JOAN
Foguera encesa,
flames al vent,
crema la terra,
aplec de gent.

Bruixes amb feina,
lluna roent,
pluja d’espurnes,
el temps va lent.

Nit de llegenda,
màgia a la ment,
canvi de cicle,
clam renaixent.

Música en dansa,
cor amatent,
llum a l’albada,
brasa latent.
                          Emma Muriel
Photo by Jens Mahnke from Pexels

dijous, 23 d’abril del 2020

De princeses...

Avui és Sant Jordi, un dia assenyalat i festiu. Una diada que dona protagonisme a roses i llibres i també a l'amor. Però enguany, ha entrat com un foc arrasador un drac ferotge que té atemoritzat mig món o el món sencer.

Avui necessitem molts metges Jordines i Jordis que puguin vèncer el drac amb corona, com canvia el guió... Aquesta bèstia ens farà passar Sant Jordi guardats entre parets, però l'amor i la cultura els tindrem molt presents i arribarà un dia que recordarem aquell any, on un Sant Jordi amb bata blanca ens va deslliurar del drac. I això no serà una llegenda...

Celebrem la diada com puguem, com vulguem, com sabem. Siguem qui vulguem ser. 


TOTS SOM PRINCESES
Photo by Magda Ehlers from Pexels
Sóc princesa d’un reialme 
que he fet a mida per mi,
té un balcó, també una platja 
i un riu d’arc de Sant Martí. 

Em puc dir Laia, Bru o Pere 
o puc ser un drac de paper,
de somiar sempre primera, 
però acosto la mà al darrer. 

Les faldilles arrossego, 
tinc roses als calçotets 
i el xiclet que més mastego, 
té gust de sopa i galets. 

Pots regalar-me una rosa, 
o un amic camaleó, 
però el que no em fa mai nosa 
és un musical petó. 

Sóc princesa d’un reialme ,
on qui és Jordi pot venir, 
amb ulls d’amic i amb franquesa, 
per fer a salts junts el camí. 
                                   Emma Muriel

diumenge, 23 de febrer del 2020

És Carnaval!

Setmana de Carnaval, de disfresses, de rebombori, de música, de gresca i sarau. Dit així, m'atavala una mica, em cansa i em posiciona clarament al costat de la Vella de set peus. En aquest món ha d'haver-hi de tot. Si per uns el Carnaval és una empenta d'energia i alegria, per altres és una festa per esquivar, tot desitjant que arribin dies de calma. Sí, sóc una mica Quaresma jo, què i farem...

L'únic que salvo del Carnaval és la varietat de menges d'aquests dies: merenga, coca de llardons, botifarra d'ou, truites i, segurament, moltes d'altres que desconec i que també deuen servir per llepar-se'n els dits, com a mínim. Així doncs, que visqui el Carnaval i totes les tradicions que l'acompanyen, així, tothom content!

CARNESTOLTES

Per Carnaval, tot s'hi val,
que la gresca no fa mal,
coloraines, robes fines,
paperets i serpentines.

Tot comença el Dijous Gras
que ve el rei amb antifaç,
diu que és ell ara el que mana,
pel cap baix, una setmana.

Hi ha qui surt ben disfressat,
hi ha qui acaba amb mal de cap,
cada poble té el millor,
ho diu la tradició.

I quan s'enterra la sardina,
tothom torna a la rutina,
la cendra del Carnestoltes
és el cant de les absoltes.

Per Carnaval, no tot val,
que s'acabi és un regal.
Això ho diu aquell qui amb esma
vol que arribi la Quaresma.
                             Emma Muriel

diumenge, 23 de juny del 2019

Foc de revetlla

Per què deu ser que moltes persones tenim tal captivació pel foc? Una foguera, un foc a terra acostumen a tenir miradors que els acompanyen. L'escalfor, els colors que s'endevinen a les flames, les brases coents, els espetecs... Tot això ens deu embruixar. 

Jo em recordo davant de la llar de foc de casa dels avis, remenant-lo amb qualsevol tros de llenya, atansant-la a les flames per gaudir del moment que es pren i es consumeix i la iaia dient "no juguis amb el foc que a la nit et pixaràs el llit". Crec que quasi tots ho hem fet. El foc té alguna energia que ens reté, que fa que ens quedem badant veien com arriba el no res, la cendra que purifica. Ara que hi penso, potser és un ritual ancestral, això de contemplar el foc com treballa. Potser és la manera que tenim d'entendre que som exactament iguals que la llenya que crema. Anem aprenent la lliçó sense adonar-nos-en. Com sempre, la natura ens mostra el camí.

Avui, revetlla de Sant Joan, que cremin fogueres, que el cicle recomenci, que la nit ens faci veure clar que tenim un vincle inevitable amb la natura, perquè som natura mateixa.

FOGUERA DE SANT JOAN
D’una gran pila d’andròmines, 
cap d’elles se n’ha salvat, 
cremen formant la foguera, 
com si es cremés el passat. 

Una cadira de boga, 
uns calaixos mig trencats, 
veig un parell de maletes 
dels viatges acabats. 

Ara just crema una escala, 
que li falten dos graons 
i un abric passat de moda
que li han tret tots els botons. 

Fins i tot una gran bota, 
de les que han madurat vi. 
Les flames ja han fet la feina, 
ja podem anar a dormir.

No, espera’t que ara falta, 
el detall més important:
veure el més valent que salta, 
les brases que van cremant.

És l’encant de la foguera,
per anys que vagin passant,
la tradició que ens espera,
a la nit de Sant Joan.
                         Emma Muriel