Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pa. Mostrar tots els missatges

dissabte, 23 de març del 2024

EL PA DE CADA DIA

Quan hi ha gana, si hi ha pa a casa, fàcil és llescar-ne o trencar-ne un bocí per enganyar la panxa. Et salva un àpat o te'l complementa, rei d'esmorzars i berenars, no he vist menja més popular al món com ho és el pa, tingui el format que tingui i estigui fet amb la farina que convingui. Som panarres.

    VULL PA
    Quan tens la panxa buida,
    quan sents budells roncar,
    ves a la coixinera
    perquè ella et salvarà.

    Guardat dins de la roba
    tapat com amb llençol,
    un crostonet t’espera,
    llescat s’empassa sol.

    I si per exaltar-lo
    fas ballar-li un setrill,
    el tàndem no el supera
    ni l’àpat d’un cabdill.

    La molla o la crosteta,
    la llesca o el crostó,
    per fer passar la gana
    el pa és guanyador.
                        Emma Muriel

dijous, 30 de juny del 2022

EL FORNER

Quan en un poble veus cua de bon matí en un carreró, hi ha molts números que, quan t'hi acostis, vegis persones sortint amb una bossa plena de pa per portar-lo cap a casa, per poder fer bons entrepans per esmorzar. Que bo el pa recent cuit!

FORNER 
Jo abans era forner, 
l’únic de tot el poble, 
i ara que no ho puc ser, 
n’hi ha un a cada carrer. 
                                                        
Dels pans que jo abans feia, 
la molla consistent,
la crosta era rosseta, 
gustosa i ben cruixent. 

Dins de la coixinera, 
era bo com recent,  
quasi bé una setmana, 
menys si bufava el vent.  

Llavors quan s’assecava, 
sempre feia un invent:  
sopes o farinetes 
i pa torrat calent.  
                    Emma Muriel