Cap a finals de desembre, a moltes cases catalanes un vell amic arriba per quedar-s'hi uns dies. És un tronc, de vegades amb cara i de vegades inhert. Sempre, sempre, menja i vol escalfor. Arriba un dia que, per celebrar que som en una època important de l'any, en un pas entre terres, en un aquí i allà, ell, si fem el ritual íntim i únic de cada famíla, caga regals i fabrica somnis. Perquè això sigui possible, cal tenir el bastó adequat per cantar i picar, així sota la manta passen coses meravelloses.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació infantil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació infantil. Mostrar tots els missatges
divendres, 23 de desembre del 2022
dimarts, 18 de desembre del 2018
Reis de poques paraules
Avui, uns Reis d'Orient fàcils de dir. Calen poques paraules per parlar d'uns personatges tan famosos i estimats. Qui no coneix els Tres Reis?
dissabte, 15 de desembre del 2018
Regal de la natura
La natura, per Nadal, també es mereix algun regal! De fet, cada dia de l’any hauríem d’obsequiar la natura: gaudint-la sense que es noti, cuidant-la perquè ella ens cuida i respectant cada racó de vida. L’entorn ens regala a nosaltres, per tant hem correspondre sempre.
Si he de pensar en un regal pels boscos, camps i jardins que sigui del tot encertat és una nevada ben ufanosa, un mantell humit que poc a poc la xopa i li garanteix vida. El problema és que aquest regal no li podem oferir. Ha de ser una mena d’autoregal, un d’aquells de val de compra que te’l gastes com i quan vols. A mi m’agradaria que fos un regal més sovintejat, perquè per aquí l’entorn del meu poble, el vestit blanc del paisatge és car de veure. I quan passa, el regal és per la natura, però de retruc també ho és per les nostres mirades.
REGAL DE NADAL
El fred de l’hivern
regala al desembre
una manta enlairada,
grisa i ben planxada.
La manta enlairada
regala al paisatge
una pols estrellada,
blanca i ben formada.
La pols estrellada
regala al meu poble
una imatge anyorada:
matí de nevada.
Emma Muriel
Emma Muriel
divendres, 14 de desembre del 2018
PLOMES DE CARBÓ
El proper cap de setmana toca fira del Gall a Vilafranca del Penedès. La cap de comarca s’engalana per celebrar que galls, capons, pollastres i gallines estan a punt per anar a la cassola. Molts som carnívors de mena i el Nadal acompanya.
Ara em posaré una mica nostàlgica. Per mi, la fira del Gall que recordo amb més tendresa és la que visitava amb pares i avis quan era petita, pels voltants de la basílica de Santa Maria. Veig els pagesos i pageses de la comarca a les parades rústiques, plenes de les cistelles d’aviram amb malla per cobert, que jo estava avesada a veure a cals avis. També hi havia algun punt de venda d’ous i d’algun producte de l’hort.
De més jove, recordo el seu trasllat a la Rambla, per mi, l’entorn era més fred. També tinc present el primer any que a la Rambla es va oferir l’opció de comprar el gall viu i recollir-lo, després d’una visita a l’escorxador, a punt per prendre’l a casa i poder coure’l al gust. Tota una millora! De tota manera, a mi em feia gràcia prendre la peça viva cap a casa, però és clar, si hagués sigut per mi, hauríem tingut forces membres més a la família i uns quants àpats nadalencs a l’alçada de taules vegetarianes.
Ara, la fira d’aviram es celebra al Parc de Sant Julià, un lloc més adient per rebre forces visites. És un espai ample i ple d’activitats enfocades al turisme i als passavolants que s’acosten curiosos a les gàbies dels productors. Segur que el negre serà el color predilecte d’Instagram aquest cap de setmana!
GALL NEGRE
Tinc un amic
no és gens tibat,
ni malcarat.
És un bonàs
i presumit.
És aquell gall
que sempre es mira
al clar mirall.
Vesteix de dol,
perquè ell vol.
Mai està sol.
Va amb un estol
de cresta encesa,
com de clavell
i de puresa.
Ell amb fermesa
sovint passeja,
per bé lluir
al galliner
i ser el primer.
Vol garantir
que el Penedès
es pugui omplir
de negres plomes,
per molts anys més.
Quiquiriquic!
Canta eixerit.
Gran o petit,
vine’l a veure,
fes-te’n amic!
Emma Muriel
Emma Muriel
diumenge, 9 de desembre del 2018
Per Nadal fem teatre
El Nadal és temps de teatre i no ho dic amb segones... Podria semblar que parlo de la hipocresia de les taules de bones cares, quan a la resta de l'any hi ha famílies que ben just es creuen la mirada o que no tenen una bona relació, sinó que prefereixen anar creant distàncies partint de mals entesos o manca de sinceritat.
No, no és pas d'aquest agre teatre que parla el poema d'avui, parla d'un de molt més divertit i familiar: les obres teatre de les diferents versions dels pastorets. Anar a veure els Pastorets és una activitat ideal per a fer en família, gaudint de la cultura que tenim a l'abast. És una tradició que hem sabut mantenir.
Però, si en gaudim tant per Nadal, hauríem de seguir anant al teatre en família algun cop més al llarg de l'any. La ceremònia de pagar la teva entrada, seure i esperar que et regalin una estona d'imaginació ha de servir per traslladar als infants la riquesa de les arts escèniques, perquè siguin persones habituades a seure i esperar amb ànsia que s'obri el teló.
ELS PASTORETS
Si vols veure els pastorets,
has de fer cap al teatre.
Jo l’he vist, n’estic segur,
uns tres cops o potser quatre.
Els del meu poble m’agraden,
el Lluquet i el Rovelló
són dos grans súper agents.
Volen resoldre un misteri,
que ens fa riure i estar atents,
per què els pastorets són bons
i els diables tan dolents?
Com que al bosc fa un fred que pela
i a l’infern hi estan calents,
junts acaben fent un àpat
que té tots els ingredients.
Entre torrons i rialles,
tots resulten ser parents.
El misteri està resolt:
no són pas tan diferents.
Emma Muriel
Emma Muriel
dissabte, 8 de desembre del 2018
El rei dels tortells
Avui un altre de dolços nadalencs, però aquest és el que tanca la rècula d’àpats de les festes de finals i principis d’any: el tortell de Reis.
Sembla mentida, encara que molts arribem ben tips al dia de Reis, pocs fem un lleig a un tall de tortell i més si, com a juganers de mena que som, tenim la inquietud de saber a qui li tocarà la corona o a qui li tocarà pagar les postres del dia. Però... realment paga qui treu la fava? O rient, rient no compleix ningú amb la tradició?
El dia de Reis,
per cloure el dinar,
encara queda un regal
que esdevé traca final.
Protagonista de les postres,
després de neules i torrons,
el tortell ens alegra els rostres
dels més grans i de petitons.
De massapà, trufa o de nata,
és un joc que es pot menjar,
la partida reial esclata
i tothom la vol guanyar.
Però no havíem pas quedat
que no es juga amb el menjar?
Per ser el gran rei de les postres,
tot li podem perdonar.
El tortell de reis s’acaba,
l’afortunat es corona,
apareix figura i fava
i ja hem rigut una estona.
El dia de Reis,
per cloure el dinar,
no cal guanyar cap castell.
Gaudim plegats del tortell!
Emma Muriel
Emma Muriel
dimarts, 4 de desembre del 2018
Vindran els Reis?
Els nens i nenes, aquests dies d’inici de desembre, ja rumien què els agradaria que els portessin els Reis. Encara que la Cavalcada encara queda una mica lluny, és en boca de tots que els Reis s’acosten i que cal fer més bondat que mai.
És bonic veure les cares il·lusionades de petits i grans quan arriba la nit de Reis. Veure els Mags que, amb la seva màgia, passegen per viles, pobles i ciutats per a anunciar que ja són a lloc i que estan a punt per a la seva nit més intensa és un privilegi. La cavalcada de Reis és el moment més especial entre els infants i els Reis d’Orient. Les seves mirades es creuen, brillen i confirmen que els vells i nous coneguts via postal, s’han retrobat i certifiquen que la màgia està en el seu màxim nivell d’efervescència. Tan de bo poguessin arribar a totes les cases... Però ja se sap, la màgia dona pel que dona...
A la ciutat hi ha sarau,
neguit generalitzat.
Els carrers són plens de gent
| Il·lustració Mònica Pinyol |
Tots els nens molt abrigats,
amb els ulls oberts com plats,
esperen amb aire impacient,
la cara dels Reis d’Orient.
“Ja s’acosta la cavalcada!”
Ho crida rient la mainada.
“Ja s’endevina el gran estel.
Llançaran algun caramel?”
Ara ens passen per davant,
el rei Negre, el Ros i el Blanc.
Es fan tips de saludar,
quin mal els deu fer la mà!
Els Reis Mags s’han passejat,
i atentament han observat.
Han quedat tan envadalits
amb els somriures dels petits
que quan els vegin tots al llit,
treballaran tota la nit.
Emma Muriel
dijous, 22 de novembre del 2018
Per postres: neules!
Un mossec dolç sempre és
benvingut! Les neules són senzilles, de gust agradable i en una taula d’amics i
família donen molt de joc. Jo he vist fer-ne llarga vistes, bigotis eixerits,
també he vist fer concursos per veure qui se’n menja una més ràpid o fer-les
servir per xuclar moscatell i no sé per quantes coses més!
Una safata de neules tradicionals
i de xocolata no pot faltar a les sobretaules nadalenques i, per molt tips que
estem, sempre s’acaba buidant. De fet, a qualsevol hora venen de gust!
NEULES
Com
papirs ben cargolats,
les
neules arrenglerades,
esperen les queixalades
del
xiquet més llaminer,
que sap molt bé què ha de fer
per
menjar-ne amb delit,
amb
la mà o amb un sol dit.
Emma Muriel
Etiquetes de comentaris:
àpat Nadal,
Educació infantil,
neules,
poema Nadal,
poema Nadal primària,
poemes infantil,
poemes nadal,
poemes primària,
postres,
sopar de Nadal,
tradició Nadal,
vers de Nadal
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Sóc l'Emma, mare de bessons i mestra d'educació infantil. Enceto aquest blog amb il·lusió i fent cas a bones veus que em suggerien ...
-
Aquest Home dels nassos és un personatge ben misteriós. Per aquestes contrades no se l'ha vist quasi bé mai. Els més vells diuen que s...
-
Sempre ho hem sentit a dir, però sembla que, no hi donem prou importància: tenir la família ben a prop és bàsic per viure i gaudir del pas ...













