AMETLLERS IMPACIENTS

Cada any penso el mateix: els ametllers cada vegada floreixen abans. De fet, els hiverns cada vegada són menys hiverns per aquí. La crisi climàtica és una realitat, però també és cert que a la natura tot són cicles. De tota manera, els avis explicaven que els hiverns de la zona eren rigorosos i llargs i aquest cicle no torna. Tan de bo només fossin els cicles... Allò de "Pel febrer, floreix l'ametller" no sé si tornarà mai més. Hem fe canviar la dita.

                                                                                

                FLORITS AMETLLERS 

                A la vora de la vinya,

                fan guàrdia els vells ametllers.

                A l’hivern, amb les branques nues,

                de vestir-se, són els primers.

                Anuncien la bonança

                fent esclatar les poncelles,

                llueixen nevats de pètals

                de les flors que són més novelles.

                Efímer vestit aromàtic,

                flors d’ametller delicades,

                del vent sou enamorades.

                Pètals d’ales juganeres

                que torneu a despullar

                l’ametller que ja vol brotar.

                                            Emma Muriel

El sol despertador

Quan fa fred, la humitat de la nit, la rosada o la boira transformen el paisatge, sobretot de bon matí. Per aquí no dura gaire la manta de gel o de glaç, però el vestit que posa a les herbes i fulles és bonic i delicat. 

        GELADA MATINERA

        Camino de matí

        i el camp encara dorm,

        tapat amb una manta

        que de tan freda espanta.

        El sol que tot ho sap,

        diu: hora de llevar-se,

        desperta cada planta,

        com ocellet que canta.

        Guardada la flassada,

        s’acaba la glaçada

        i el sol llu satisfet

        perquè el camp ha refet.

                               Emma Muriel

Lloc de salut, la farmàcia

Aquests dies d'hivern, entre virus i pandèmies, les farmàcies van a preu fet. Quina feinada i quin enrenou! És una sort tenir aquests espais de salut als pobles, perquè complementen amb saviesa i amabilitat l'atenció mèdica de metges i infermers. Les farmàcies són botigues endreçades, netes i com un museu pels que ens agraden les capsetes i potets.

        FARMÀCIA                                                

        L’olor de la farmàcia 

        és ben peculiar. 

        Clarament és la gràcia 

        d’un lloc familiar. 

        La farmacèutica no la sent, 

        perquè s’hi passa tot el dia, 

        venent qualsevol medicament, 

        amb recepta o amb bona tria. 

        L’ambient de la farmàcia

        és de lloc impol·lut,

        on t’acullen i escolten,

        amb remeis i salut.

                           Emma Muriel