DUES MANS

Quan s'acosten les festes de Nadal, torna la necessitat d'escriure un poema pels més menuts de l'escola. Ha de ser un text treballat, amb vocabulari que coneguin i, sobretot, que entenguin què s'hi recita. Aquest és d'enguany.

            DUES MANS

        TINC DUES MANETES,

        OBERTES DEL TOT,

        SÓN TAN PETITETES,

        PERQUÈ JO EN SÓC.

        A DINS HI VOLDRIA

        TOT L’AMOR DEL MÓN

        I EL REPARTIRIA,

        PERQUÈ SINÓ ES FON.

        TAMBÉ EN GUARDARIA

        PER MI UN BOCINET,

        QUE BÉ M’ANIRIA,

        SERIA UN ENCERT.

        TINC DUES MANETES,

        PER FER UN MÓN MILLOR,

        SI VOLS AJUDAR-ME

        QUEDARÀ RODÓ.

        

                         EMMA MURIEL

PER MI AIXÒ ÉS NADAL

És el tòpic per excel·lència, però crec que tot seria més fàcil i plàcid, si els valors que ens venen al cap per Nadal, els féssim extensius al llarg de l'any. Si tothom fos més empàtic i menys egoista, tindríem un societat més justa, però em temo que un cop passin les festes tot continuarà com sempre.

            PER MI ÉS NADAL

            Per mi una abraçada,

            si em dones la mà,

            si em fas un somriure

            si em vols ajudar.

                                                                            

            Si em fas companyia,

            quan em veus tot sol,

            si vens a buscar-me

            per anar a fer un vol.

            Per mi que m’escoltis,

            que riguis amb mi,

            que sincer m’animis

            quan perdo el camí.

            

            Per mi és una festa,

            i el millor regal:

            tenir qui m’estima

            és el meu Nadal.

                            Emma Muriel

    

NIT DE REIS

La nit de Reis acostuma a ser una nit llarga, plena de nervis i neguit per saber què passarà l'endemà. Però malgrat la il·lusió la sons sempre acaba fent la seva feina i el cap al coixí facilita la calma que cal als Reis d'Orient. Però, què passa quan l'insomni truca la porta?

        JA ÉS DE DIA?

        Ja soc al llitet,

        s'hi està calentó,

        ben acotxadet

        em miro el balcó.                                        

        Els reis tenen feina,

        ja poden venir,

        la meva soneta,

        aviat serà aquí.

        Fa hores que dormo,

        el sol vol sortir.

        Els Reis han passat?

        Ja no puc dormir.

        Els pares em diuen    

        encara és de nit.

        Si vols que els Reis passin,

        torna-te'n al llit!

        El sol ja despunta,

        la lluna se'n va,

        els Reis són molt lluny.

        Per fi em puc llevar!

                            Emma Muriel

ARRIBA SANT JORDI

Aquests dies ja es comença a respirar Sant Jordi a pobles i viles. La festa que suma amor i cultura està escalfant motors per fer que totes nosaltres recordem qui som i d'on venim. Tenir Sant Jordi al calendari és la mostra que som un país ric de tradicions que ens fan únics.

VE SANT JORDI

Ja s’olora Sant Jordi,

a places i carrers,

hi ha roses i senyeres,

i cants de llibreters.

Tothom posa parada,

avançant la diada,

el dia assenyalat

per tot enamorat.

Passeigs entre cultura,

perfum d’amors secrets,

i mentre el sant no arriba

la festa ja està viva.

Quan s’acosta Sant Jordi,

vas fent anar el cap,

fas llista de desitjos

per tu i cada estimat.

                            Emma Muriel

Arri arri! A buscar el Tió!

Arriba temps de pensar en les festes que van venint... Els menuts estan comptant els dies perquè arribi el Tió. I si no ve, l'aniran a  buscar.

QUE NO VE EL TIÓ?

Arri arri tatanet!

Porta’m al trot a muntanya,

segueix aquest caminet

per on va el cargol treu banya.

He d’anar a buscar el tió,

Que fa dies que l’enyoro.

Tinc a punt manta i bastó

pel tronquet que més adoro.

Arri arri bon cavall!

Que el Nadal ja vol venir

i el tió té molt treball,

lluny del bosc de romaní.

                                  Emma Muriel

PANELLETS

Malgrat el Halloween s'ha instal·lat definitivament per aquí, la Castanyada encara té els seus defensors, sobretot perquè és tradició i cal mantenir-la. Cada festa catalana té el seu dolç. La Castanyada i Tots Sants no seran menys. Els panellets encara tenen molt per dir.

                PANELLETS

            Pessics de massapà

            amb vestits estampats,

            a punt per a tastar

            molt ben arrenglerats.

            Els veig a la safata 

            en fila i ben posats,

            per on poso la grapa,

            pel mig o pels costats?

            N’agafo un de cirera,

            després un d’ametllat.

            N’agafo un de cada

            o és un disbarat?

            Per l’últim sempre em deixo,

            el guarnit de pinyons,

            ja que per més que creixo,

            s’enduu tots els galons.

                                  Emma Muriel

CASTANYADA ACALORADA

Fa alguns anys que la tardor ja no és tanta tardor i la festa de la Castanyada no l'acompanya el temps fred. Ara deixem refredar les castanyes, perquè quasi ens faria més profit un bon gelat. Anirem fent, amb el que ens anem trobant...

CASTANYADA

Castanyes torrades,

que escalfen les mans,

tan acalorades,

que no els calen guants.

El foc no fa festa,

no cal el caliu,

el sol s’encarrega

d’allargar l’estiu.

Farem Castanyada,

ben lleugers de roba,

calor i panellets

aquesta és la moda.

                              Emma Muriel

Festa Major

En el meu cas, a final d'agost les emocions em generen un aiguabarreig difícil de controlar. Quan els anys passen, les festes majors del teu poble t'inunden de fets que et queden marcats a la biografia a foc. Algunes et deixen records que t'alimenten i altres et deixen marques que et queden per sempre a la vista, com cicatrius mal curades. El més important és que en van arribant més i que per anys que passin et sacsegen com si fos la primera vegada que les vius.

FESTA MAJOR

Un cop l’any sempre ella torna, 

amb l’alegria de la mà, 

la festa que sona i s’olora 

que riu i et vol premiar. 

És vincle, també és memòria, 

és caliu, és conversar, 

com un niu, és protectora, 

de la vida és bell altar. 

Bon remei d’algunes penes, 

nafra que deixa senyal, 

esglai que et clava la por 

que lenta ja no fa mal. 

La festa que més m’estimo, 

que m’ha fet riure i plorar, 

m’espera dansant la vida 

i escriu com seré demà. 

                                Emma Muriel

REGALS

Per Nadal, no a totes les cases, arriben paquets i paquets de totes bandes. Malgrat els infants siguin prudents, els regaladors tenen tendència a fer del fet bonic d'obsequiar un moment desbordant i poc valorat. Ens fa il·lusió veure l'abundància, veure els balcons, els arbres plens de paquets apilats. Hauríem de tenir mesura i fer que aquells que regalen als infants els portin allò que poden assumir i aprofitar.

REGALS DE NADAL

És temps de família,

a casa és Nadal,

d’àpats i de dolços

i d’algun regal.

Paquets de colors,

per grans i petits,

de tantes sorpreses, 

quedem atordits.

Ens regalen uns,

ens regalen altres,

caixes i papers,

en són tots els rastres.

Empatx de joguines,

de roba i de jocs,

això que  la carta

en llistava pocs.

La màgia ens desborda,

no cal abusar,

busquem la mesura

que ens fa valorar.

                   Emma Muriel

Per fer cagar el Tió

Cap a finals de desembre, a moltes cases catalanes un vell amic arriba per quedar-s'hi uns dies. És un tronc, de vegades amb cara i de vegades inhert. Sempre, sempre, menja i vol escalfor. Arriba un dia que, per celebrar que som en una època important de l'any, en un pas entre terres, en un aquí i allà, ell, si fem el ritual íntim i únic de cada famíla, caga regals i fabrica somnis. Perquè això sigui possible, cal tenir el bastó adequat per cantar i picar, així sota la manta passen coses meravelloses.

EL BASTÓ DEL TIÓ

Per fer cagar el Tió

em cal un bastó,

ni prim, ni gruixut,

ni curt, ni llargarut.

Li posaré cintes

o el pintaré bé

i amb un picarol

el decoraré.

Així quan jo canti

el “Caga tió”,

picaré amb ritme

amb el meu bastó. 

                 Emma Muriel

El Tió ja té gana

El temps de Nadal cada vegada arriba abans. Els Tions ja es van posant a punt per arribar a moltes cases que els rebran amb ganes. De tota manera, no cal que arribin molt aviat, sinó els consentirem massa i agafaran un empatx.

QUÈ MENJA EL TIÓ?

EL MEU TIÓ

DEMANA AL SEU PLAT

UNES MANDARINES

I PA TORRAT.

LI DONO GALETES

I MAI NO LES VOL.

VOL PELLS DE PATATA

I FRUITA AMB PINYOL.

MESURA LA GANA,

SAP QUÈ LI CONVÉ

I QUAN ÉS EL DIA

ELL CAGA MOLT BÉ.

CAGA XOCOLATA,

NEULES I TORRONS.

PER UNA VEGADA!

SÓN ELS SEUS PETONS.

                    EMMA MURIEL

LA GANA DEL DRAC

Aquests últims temps, moltes versions de la llegenda hem llegit i escoltat arreu. Els escriptors, mestres, les famílies, les il·lustradores han volgut canviar la versió original per fer-la més políticament correcte, per fer un gir de gènere o, simplement, per no fomentar el maltractament animal. També s'ha canviat el punt de vista i això, per mi, és interessant. Un dia un professor de lingüística, em va descobrir la importància que tenen els punts de vista en la historiografia. Sempre és bo no creure's la primera versió que t'arriba d'uns fets. Ens hem de poder qüestionar si això o allò ha anat ben bé així. Que la Llegenda de Sant Jordi, sigui com sigui explicada, ens continuï forjant com a poble i sigui el motiu d'una diada tan especial per a tots nosaltres. Visca Santa Jordi des de totes les perspectives possibles!

LA GANA DEL DRAC

Quin problema jo tenia!

Vaig sortir ben afamat,

a la cova no hi havia

ni una pell de fi alvocat.

Em venia una flaire

de tall tendre i de sopeta,

quatre herbes no eren gaire

i molt menys una galeta.

Devorant tot un sant dia

i encara no vaig fer prou,

l’endemà en una masia,

no vaig deixar-hi ni un ou.

Reconec que soc golafre,

qui diu no a un bon dinar?

Poc sabia quan menjava

que la gana em va matar.

                           Emma Muriel

La Vella Quaresma

La Quaresma, unes setmanes relacionades clarament amb la religió, és un concepte que està present a les escoles, de la mà de la Vella de set peus. És un clar exemple de l'adaptació de les tradicions en una societat plural i que, en la majoria de casos, no té res a veure amb el seguiment de les normes de qualsevol religió. Tot evoluciona, d'aquesta manera segueix present. Benvinguda!

LA VELLA QUARESMA

La Vella Quaresma 

ha arribat a l’escola 

puntual, com cada any, 

ella ha entrat tota sola. 

Els seus peus ben calçats 

són bonic calendari. 

La Vella marca el temps, 

és com un setmanari. 

Són només set setmanes, 

que ens farà companyia, 

anirem traient peus, 

però no cada dia. 

Serà cada divendres 

quan perdrà cada peu 

i quan ja no n’hi quedin,

li direm tots adéu. 

                   Emma Muriel

DEMÀ DIJOUS GRAS

Demà és aquell dijous que molts esperen i que molts altres eviten. El Dijous Gras és l'inici d'una setmana de xerinola on els infants i no tant aprofiten per ser qui no són, per saltar i ballar i per fer una mica fora la rutina que ens acompanya tot l'any.

        DIJOUS GRAS                           

        Dijous Gras

        botifarra

        menjaràs.

        Ous ferrats,

        uns llardons

        ben salats.

        Per la cara,

        la merenga 

        ben torrada.

        Si vols salut,

        aquest dia

        estàs perdut.

                 Emma Muriel

Rosa de Sant Jordi

Un any més la diada de Sant Jordi ens convida a celebrar. L'any passat vam tenir un Sant Jordi complicat, ja sabem que el pas del temps ens porta festes, però també esdeveniments no sempre volguts. Aprofitem tots els bons dies que ens recorden qui som, que ens dibuixen com a poble i que ens fan compartir somriures, amor i cultura. 

        ROSA VERMELLA

        Vaig a veure la florista

        que avui fa festa major,

        creant regals per la vista 

        i alegries per l'olor. 

        Esclata el viu de les roses, 

        de grapats de bells rosers,  

        engalanats per esposes  

        o companys de jardiners. 

        Just entrar la tinc triada, 

        ja se quina compraré, 

        és, de lluny, la destacada, 

        la que jo regalaré. 

        És la rosa més vermella, 

        la que vesteix perfumada,

        l’obsequi per la parella. 

        A veure si li agrada!

        Porta roba d’arpillera, 

        té la tija embolicada 

        amb la cinta de senyera 

        i una etiqueta daurada. 

        Les mans de tota florista 

        sempre et faran quedar bé. 

        Tenen l’ànima d’artista,

        pintant de vida el carrer.

                                Emma Muriel

FESTA DE SANT JORDI

Per Sant Jordi, té una rosa,

una flor, per tradició, 

un llibre, que mai no fa nosa,

i de regal un petó. 

                            Emma Muriel

Temps de mones i padrins

Ens trobem en plena Setmana Santa. D'aquesta setmana tan litúrgica, el que més m'agrada és la tradició de regalar la mona al fillol. Se que totes les tradicions emmarcades en festes religioses, com la Setmana Santa o la Pasqua, son molt significatives pels creients, però pels que ens allunyem de les creences, no hi ha com aprofitar el que ens serveix per sentir-nos propers als que estimem. Ser padrina és un goig, a mi em fa molta il·lusió. A més, avui en dia crec que la tradició de la mona de Pasqua ha esdevingut com la coneixem gràcies a la suma de moltes cultures i generacions. I la suma continua, ja que en un futur ves a saber com es mantindrà. Per exemple, abans, en temps dels meus avis i pares, la mona sí o sí s'havia d'anar a buscar a cal padrí. Avui, la cosa s'ha flexibilitzat i els padrins porten la mona on faci falta. Tampoc fan falta padrins, hi ha pares o mares que regalen la mona als seus fills o hi ha amics que la porten de postres per acompanyar una bona sobretaula.

                                            

        LA MONA

        Aniré a cal meu  padrí                                           

        a buscar la meva mona,

        ell l’ha triat per a mi,

        segur que serà bufona.

        No hi faltarà algun pollet,

        potser hi haurà algun plomall,

        I al mig bona xocolata,

        en forma de gallina o gall.

                            Emma Muriel

Bunyols de vent

Quan jo era petita per Quaresma hi havia bunyols dos cops per setmana, el dimecres i el divendres. Ara en canvi, a molts forns i pastisseries n'hi ha cada dia d'acabats de fer. L'oferta i la demanda han fet que la Quaresma sigui dolça cada dia.

            BUNYOLS DE VENT

            Una meravella dolça,

            boletes amb el gust ple,

            farcides com les capsetes

            o buides, no els cal res més.

            Queda l’aire que les omple,

            fent mossecs fins i lleugers,

            formant aromes que es mengen,

            la màgia dels pastissers.

            Entren bé a qualsevol hora,

            de nit o a l’hora del té.

            Si els veus et fan dentetes,

            dius -n’agafo un només.

            Quan n’hi ha a casa, l’olor et tomba,

            no els pots deixar per després,

            doncs tot el sucre que tenen

            fa addictes llaminers.

                                    Emma Muriel

Vella Quaresma

Avui és Dimecres de Cendra. La cendra purifica, tan de bo fos la solució fàcil i ràpida per resoldre el rebombori que hi ha al món. De moment, ens porta la Quaresma. És un període propi del fet religiós, però com totes les festes s'ha anat modificant, per allunyar-se'n. És una més de les tradicions anuals reinterpretades, per tal d'adaptar-les al poble i, sobretot, a les escoles laiques. Recordo la meva escola cristiana de germanes Carmelites on la Vella Quaresma ni la coneixíem. En canvi, els alumnes sabíem què era el període de Quaresma, els Dijous, l'abstinència, les pregaries pels esdeveniments que recordava... Per això, em sorpren que el personatge, a mode de calendari per l'arribada de les vacances, s'hagi fet un lloc a les escoles amb la peculiar periòdica amputació dels seus set peus. La Vella representa el pas del temps i que es digui Quaresma és gairebé anecdòtic, també es podria dir Bacallanera o la Vella dels set peus i ningú ho trobaria estrany.

VELLA QUARESMA

Una vella que camina amb esma 

s’ha instal·lat a la ciutat. 

Diu que porta la Quaresma, 

que la gresca s’ha acabat. 

He sentit que té set peus, 

que en perd un cada setmana. 

Ves a veure si t’ho creus, 

que ara és ella la que mana. 

Et fa menjar bacallà, 

bunyols de vent a mansalva, 

temps de calma per pensar, 

de dia, fins a trenc d’alba. 

Si les normes son aquestes, 

Vella posa’t la corona, 

per mi totes les encertes, 

la jugada em surt rodona. 

Només em queda que eixamplis 

una mica la mirada, 

si els àpats puc fer més amplis, 

tens cadira assegurada. 

Una vella que camina amb esma 

vol fer grisa la ciutat. 

Tot l’any estricta Quaresma! 

Doncs fins aquí hem arribat. 

                            Emma Muriel

Dijous gras a la vista!

He de reconèixer que el Carnaval no és sant de la meva devoció, però si es tracta de celebrar, ho intento fer sense que es noti massa el meu desgrat. En aquest cas, em poso la màscara adequada. De tota manera, entenc que en determinats llocs es visqui amb fervor la tradició que l'acompanya. Les tradicions culinàries que ens aporta el Carnestoltes, i de fet totes les festes del calendari, sí que les valoro i confio que no es perdin. Les festes de l'any estan estretament lligades als aliments de temporada. Són una bona manera de conèixer què mengem i per què precisament ho fem en un moment determinat. No ens quedem amb les disfresses i la gresca, busquem els orígens i mirem d'entendre el per què del Carnaval, en aquest cas. De moment, si som fidels a la festa, engeguem el Dijous Gras i deixem que les bogeries de la setmana ens canviïn la rutina, ara més que mai.

            DIJOUS GRAS
            Un dijous determinat,
            amb olor de bogeria,
            botifarra d’ou al plat
            i disbauxa tot el dia.

            Llardons per la coca,
            merenga torrada,
            tot cap a la boca,
            greix i sucre a la vegada.

            A la plaça del mercat,
            tot de gent amuntegada,
            fan de súbdits del magnat,
            la setmana està engegada.

            Paperets, cridòria,
            Dijous Gras és aquí,
            es prohibeix tota cabòria
            i ben just es pot dormir.

                                     Emma Muriel

Reis passats, festes acabades...

Els Reis d'Orient han passat per les cases de molts nens i nenes que els havien fet arribar cartes plenes d'il·lusions a través dels seus patges o a les bústies reials. El matí de Reis és un garbuig d'emoció i espectatives que no sempre s'acaben complint. És bonic veure les cares de sorpresa i alegria dels menuts de casa. Tan de bo, tots els matins de totes les cases fossin iguals... Hi ha famílies que fan mans i mànigues per fer arribar les cartes fins a l'Orient, però moltes d'elles es perden. Per sort, en alguns casos, hi ha grans persones que les troben, les llegeixen i fan d'ajudants dels Tres Reis. A les cases humils, la màgia ha de ser encara més gran, els paquets potser arriben a deshora, però arriben per omplir de somriures sincers i agraïts. Tots els infants que esperen la visita dels Reis, tenen dret a gaudir de la seva generositat.

Avui, el poema d'aquesta entrada té una versió per a infants i l'acompanya una versió llarga per aquells qui esperem que tothom pugui gaudir de la màgia dels Reis de l'Orient.

HAN PASSAT ELS REIS I

Nit freda, carrers buits,

finestres entelades,

dins del llit, arraulits,

teulades congelades. 

Mantes i coixins còmplices,

mirades de reüll,

la màgia les adorm,

que no siguin escull. 

Amb els sons prou profunds,

d’una silent ventada,

amb pols d’iris i estels,

s’obre la balconada. 

Es buiden els sacs,

de paquets bonics

que deixen els Mags,

pels infants adormits.

                    Emma Muriel

HAN PASSAT ELS REIS II

Nit freda, carrers buits,

finestres entelades,

dins del llit, arraulits,

teulades congelades. 

Mantes i coixins còmplices,

mirades de reüll,

la màgia les adorm,

que no siguin escull. 

Amb els sons prou profunds,

d’una silent ventada,

amb pols d’iris i estels,

s’obre la balconada. 

Es buiden els sacs,

de paquets bonics

que deixen els Mags,

si els nens són prou rics.  

La màgia es desgasta,

no n’hi ha per tothom,

el dia despunta

s’acaba la son. 

On ella no arriba,

sempre hi ha una mà

que ajuda els Tres Reis

arreu adorar.

És la nit d’anhels, 

de somnis d’infància,

que amb la fredor ens mostra,

com cada any, distància:

la màgia existeix

als rius d’abundància.

                    Emma Muriel