Per Nadal fem teatre

El Nadal és temps de teatre i no ho dic amb segones... Podria semblar que parlo de la hipocresia de les taules de bones cares, quan a la resta de l'any hi ha famílies que ben just es creuen la mirada o que no tenen una bona relació, sinó que prefereixen anar creant distàncies partint de mals entesos o manca de sinceritat.

No, no és pas d'aquest agre teatre que parla el poema d'avui, parla d'un de molt més divertit i familiar: les obres teatre de les diferents versions dels pastorets. Anar a veure els Pastorets és una activitat ideal per a fer en família, gaudint de la cultura que tenim a l'abast. És una tradició que hem sabut mantenir. 

Però, si en gaudim tant per Nadal, hauríem de seguir anant al teatre en família algun cop més al llarg de l'any. La ceremònia de pagar la teva entrada, seure i esperar que et regalin una estona d'imaginació ha de servir per traslladar als infants la riquesa de les arts escèniques, perquè siguin persones habituades a seure i esperar amb ànsia que s'obri el teló.

ELS PASTORETS

Si vols veure els pastorets,

has de fer cap al teatre.

Jo l’he vist, n’estic segur,

uns tres cops o potser quatre.

Els del meu poble m’agraden,

perquè no són gens corrents,

el Lluquet i el Rovelló

són dos grans súper agents.

Volen resoldre un misteri,

que ens fa riure i estar atents,

per què els pastorets són bons

i els diables tan dolents?

Com que al bosc fa un fred que pela

i a l’infern hi estan calents,

junts acaben fent un àpat

que té tots els ingredients.

Entre torrons i rialles,

tots resulten ser parents.

El misteri està resolt:

no són pas tan diferents.
                        Emma Muriel

Petit pastor

Els pastors són uns personatges molt presents a les festes de Nadal. Els trobem al pessebre i a molts teatres, gràcies a Folch i Torres sobretot. També acostumen a aparèixer als escenaris de moltes escoles, en les trobades nadalenques familiars, abillats amb barretines, samarres i sarrons.

La figura idíl·lica es menja l’ofici, que avui és d’aquells que semblen del segle passat, però que cal reivindicar. La feina de pastor només ens ve present a finals d’any, la resta de mesos estem massa ocupats fent de ramat...

El poema del Pastor mandrós està pensat per ser recitat per infants ben menuts, que amb les seves veus tendres facin que les paraules del text s’escoltin dolces i que els gests mentre el diuen escriguin un moment d’aquells de fer caure la baba. 

     EL PASTOR MANDRÓS

Jo sóc un pastor,

duc mel i mató

i una carmanyola

dins del meu sarró.

La nit de Nadal

em quedo al corral,

hi ha massa visites

a dins del portal.

I ben calentó,

faig un ressupó.

Quan sigui de dia,

veuré l’infantó.

Acotxat al llit, 

m’he ben adormit,

a prop de la mare.

-Què vols, sóc petit!

El sol ja despunta,

tot ell és claror.

Faig cap a la cova:

-Que n’és de bufó!
                   Emma Muriel

DALT DE LA CADIRA

Quan un infant arriba a una família, tot es transforma. La manera de mirar el món et pot canviar, sovint perquè en el paissatge sempre hi apareix ell, per lluny que sigui. Les teves prioritats es redibuixen i tots els seus èxits et fan embadalir. 

El mes curiós és que en el meu cas, i segurament en tants d'altres, deixant a banda l'amor incondicional cap als meus fills, sento una profunda admiració pels primers mesos, anys, de vida d'una persona. Em captiven els seus passos endavant i els seus èxits. Per aquest motiu, sempre procuro mantenir aquestes vistes, on els infants tenen un paper protagonista. Estaria molt bé que no els calgués enfilar-se en una cadira perquè tothom se'ls escoltés.

Tinc en el record el meu pas per l'etapa 0-3, a les llars d'infants com a docent: tot el que vaig aprendre, tot el que vaig compartir amb els nens i nenes que feien camí al nostre costat. Com és evident, no és comparable amb la maternitat, però tinc molt presents els esquitxos dalt de la cadira recitant, amb les veus tendres i amoroses, els petits versets que vaig escriure per ells. Ells també em tenien captivada.

PETITS VERSETS

(els esquitxos dalt de la cadira)

I

Sóc petit,

però eixeridet.

Faig petons

a tort i a dret.

A tots els qui m’estimo

del més gran al petitet.

II

Avui sóc com un gegant,

aquí dalt de la cadira.

Em sento tan important

ara que tothom em mira!

III

Un petó

per a la mare.

Un petó

per al pare.

I una forta abraçada,

per a la gent més estimada.

IV

Com que sóc tan petitet,

us vull dir des d’aquesta alçada:

que us tiro aquest petonet

i també aquesta abraçada.

V

A la meva petita veu,

el silenci li permet,

dir-vos a tots alhora

aquest treballat verset.

A les manetes us porto

un regal, per mi el millor,

i us el faig a tots alhora:

És aquest fort petó!
                      Emma Muriel