FA FRED

S'acaba l'any i, com toca, fa fred. L'hivern va acompanyat de silenci, és el trànsit entre períodes, és portador de canvis. Va bé que faci fred, d'aquesta manera tot el que ha de venir va lent, com el desglaç.

FRED

Tinc fred a les galtes,

el nas de maduixa,

la boca fumeja

l’hivern que no afluixa.

Sort del meu abric

que em fa de manteta

i de gorra i guants

de llana flonjeta.

Després del passeig

em refaig a casa,

al costat del foc

o amb la seva brasa.

Des de la finestra,

em miro el carrer,

el fred el repinta

i jo a bon recer.

                                Emma Muriel

PER MI AIXÒ ÉS NADAL

És el tòpic per excel·lència, però crec que tot seria més fàcil i plàcid, si els valors que ens venen al cap per Nadal, els féssim extensius al llarg de l'any. Si tothom fos més empàtic i menys egoista, tindríem un societat més justa, però em temo que un cop passin les festes tot continuarà com sempre.

            PER MI ÉS NADAL

            Per mi una abraçada,

            si em dones la mà,

            si em fas un somriure

            si em vols ajudar.

                                                                            

            Si em fas companyia,

            quan em veus tot sol,

            si vens a buscar-me

            per anar a fer un vol.

            Per mi que m’escoltis,

            que riguis amb mi,

            que sincer m’animis

            quan perdo el camí.

            

            Per mi és una festa,

            i el millor regal:

            tenir qui m’estima

            és el meu Nadal.

                            Emma Muriel

    

LA PASTA

Quan hi ha gana entra qualsevol cosa, però si a sobre la taula hi ha un bon plat de pasta, en totes les seves variants i gustos, el fer passar la gana es transforma en un acte de gaudi  sublim. En qualsevol racó de món menjar pasta és una molt bona manera d'atipar-se.

PASTA

I què deu tenir la pasta

que a tothom fa tan content?

És un plat de referència

per bona part de la gent.

Potser és fàcil de menjar,

potser fa de bon de cuinar,

potser és un plat dels que atipa

potser t’arregla un dinar.

I si a sobre l’acompanyen

sofregits, salses i tall,

és un àpat que triomfa 

tant amunt, com cap avall.

Només falta un bon formatge,

elegantment ben ratllat,

perquè sigui un pla perfecte

per quedar del tot dinat.

                            Emma Muriel

EL GALL

Que el gall és cantador és una cosa sabuda, i volguda, però que un gall canti quan el sol encara té estona per mandrejar és molt cansat, sobretot quan ve el bon temps i deixem les finestres obertes. Jo tenia entès que el gall cantava just quan el sol despuntava, però el de casa es veu que és el despertador del sol i de retruc de tot el veïnat. L'opció de la cassola està molt present.

EL GALL DE CASA

Quan el sol encara dorm,

el gall canta matiner

i la lluna enlaire mira

la mandra del meu carrer.

Si la nit encara ens guarda,

tot és calma al galliner,

per què canta a deshora

aquest gall tan sorneguer?

Li haurem de comprar rellotge

o posar-lo en un tancat,

per obrir-li la portella

quan el sol s’hagi llevat.

                        Emma Muriel

EL PA DE CADA DIA

Quan hi ha gana, si hi ha pa a casa, fàcil és llescar-ne o trencar-ne un bocí per enganyar la panxa. Et salva un àpat o te'l complementa, rei d'esmorzars i berenars, no he vist menja més popular al món com ho és el pa, tingui el format que tingui i estigui fet amb la farina que convingui. Som panarres.

    VULL PA

    Quan tens la panxa buida,

    quan sents budells roncar,

    ves a la coixinera

    perquè ella et salvarà.

    Guardat dins de la roba

    tapat com amb llençol,

    un crostonet t’espera,

    llescat s’empassa sol.

    I si per exaltar-lo

    fas ballar-li un setrill,

    el tàndem no el supera

    ni l’àpat d’un cabdill.

    La molla o la crosteta,

    la llesca o el crostó,

    per fer passar la gana

    el pa és guanyador.

                        Emma Muriel

LA VELLA QUARESMA

Ja la tenim aquí. Un altre cop ha arribat a moltes escoles aquesta dona de set peus. Amb els anys ha esdevingut una figura tradicional que mostra als infants el compte enrere per la parada primaveral del curs. Podríem dir que és un calendari on les setmanes són representades per les cames d'una senyora que abans recordava que calia fer bondat.

SET CAMES

La Vella Quaresma

per fi ja ha arribat.

Fora la disbauxa,

fora el disbarat.

Set cames la porten

a cada racó,

set cames que perd,

per sort és cartró.

Com un calendari,

que el temps ens indica,

diu quants dies falten

per parar una mica.

La Vella Quaresma,

veloç com un gat,

no ens n’adonarem

i ja haurà marxat.

                            Emma Muriel

TOTS ABRIGATS

M'agrada l'hivern, no m'hi quedaria, però m'agrada i em convé. Tinc el record d'infància de carrers glaçats i finestres entelades, del foc de la cuina de l'àvia encès i dels abrics de botons com caramels. Tinc el record del que en dèiem leotardos i dels vestits de vellut i dels guants de colors. El fred passa, però les capes de roba et fan barrera i només li queden les galtes i el nas per acariciar. Tinc el record de "l'abriga´t que fa fred" que em deia la mare i que dic encara als meus fills. Encara que sembli una advertència és mostra de cura i protecció. Només per això ja val la pena que el fred regni, és una manera més de fer entendre que estimem i protegim.

            MASSA ABRIC

            La mare m’abriga,

            diu que avui fa fred.

            Però jo no el noto,

            vaig com un coet.

            No vull la bufanda,

            la llana em fa nosa,

            les capes de ceba

            em deixen reclosa.

            Coses que em serveixen:

            les botes folrades,

            els mitjons gruixuts

            i les abraçades.

                                Emma Muriel

AIXÒ TAMBÉ ÉS NADAL

Avui és Nadal. Avui tothom recorda la gent que, en teoria, s'estima. Tots tenim bones paraules per l'entorn proper, però, en general, quan les festes s'acomiaden acostumem a oblidar-nos dels desitjos i promeses que ens volen fer millors. Dura poc l'alegria a casa del pobre. Per mi, el Nadal de cada persona és la quota anual de bones accions i l'objectiu de passar pel món procurant que el teu propòsit de vida sigui oferir-te, ajudar qui ho necessiti o almenys intentar-ho. Enguany, el meu Nadal és també aprendre a entendre per qui val la pena allargar la mà.

            AIXÒ ÉS NADAL

            Si et tinc al costat,
            et veig i t’albiro,
            et noto i et visc,
            puc fer de rescat.

            Si et tinc al costat,
            t’escolto i entenc,
            t’accepto i vigilo
            que no sigui tard.

            Si et tinc al costat,
            la vida que passa
            es treu la cuirassa,
            res queda amagat.

    
            D’això en dic Nadal,
            tenir la mà estesa,
            ser terra promesa
            per si mai et cal.

                              Emma Muriel

EL BON REGAL

Els regals han de ser valors per tota la vida. Han de ser detalls que ens aportin riquesa, però de la bona, de la que no porta diners, de la que et serveix per viure amb la certesa que tens tot el que et cal per ser feliç. Qui et coneix, et sap regalar.

UN BON REGAL

Soc persona petitona

i m’agafen de la mà.

Faig el camí amb companyia

dels que em volen estimar.

Al desembre veig somriures

quan el tió faig cagar

i jo penso què voldria

que em poguessin regalar.

Em caldria un món alegre

on tothom pugui jugar,

que quan creixi quedin boscos

on poder-me aixoplugar.

Soc persona petitona

i no només vull somiar

que la Terra, on he de viure,

és el millor lloc que hi ha.

                           Emma Muriel

FINAL D'ESTIU

L'agost ja és història. El mes de setembre ens pren l'estiu i ens porta temps de canvis. Tan de bo sigui un setembre benèvol i ens prengui la calor intensa tan aviat com pugui. 

LA CUA DE L’ESTIU

Encara fa calor,

el sol és el que mana,

la vida lenta diu

que l’estiu s’acomiada.

Ell marxa despistat,

ja tanca la persiana,

deixant-nos de regal

la seva calorada.

Estiu fes mitja volta,

recull tot el que és teu,

treu al sol la corona

i així et podrem dir adéu.

                      Emma Muriel

Festa Major

En el meu cas, a final d'agost les emocions em generen un aiguabarreig difícil de controlar. Quan els anys passen, les festes majors del teu poble t'inunden de fets que et queden marcats a la biografia a foc. Algunes et deixen records que t'alimenten i altres et deixen marques que et queden per sempre a la vista, com cicatrius mal curades. El més important és que en van arribant més i que per anys que passin et sacsegen com si fos la primera vegada que les vius.

FESTA MAJOR

Un cop l’any sempre ella torna, 

amb l’alegria de la mà, 

la festa que sona i s’olora 

que riu i et vol premiar. 

És vincle, també és memòria, 

és caliu, és conversar, 

com un niu, és protectora, 

de la vida és bell altar. 

Bon remei d’algunes penes, 

nafra que deixa senyal, 

esglai que et clava la por 

que lenta ja no fa mal. 

La festa que més m’estimo, 

que m’ha fet riure i plorar, 

m’espera dansant la vida 

i escriu com seré demà. 

                                Emma Muriel

JUNY

Quan arriba aquest temps, quan l'any és a mig camí, és moment de canvis. Canvia el temps, el paisatge i la rutina. Nosaltres ens anem adaptant, ballem el ball que toca i la natura marca el compàs.  

JUNY

A mig camí de l’any

el sol es reivindica,

el camp es va assecant,

el verd tendre claudica.

La clau és al pany,

l’estiu ja repica,

arriba exultant 

i ràpid s’explica.

El dia em pertany, 

el temps ho publica,

aneu aguantant

qui calor fabrica.

A mig camí de l’any, 

el solstici somica,

el foc se’n riu, cremant, 

i la fresca que abdica.

                      Emma Muriel

Amiga, amic, amics

És bonica la paraula amiga. Qui més qui menys en té una, com a mínim. És complicat ser una bona amiga. Jo, per sort, en tinc alguna i són de les bones, ho sé. Quan ets un infant descobreixes des de ben petit que et calen amics al teu costat, per caminar plegats i per saber que si erres el camí, ells et reconduiran per enfilar de nou la ruta que et convé. Els amics et salven de tot.

AMIGA

Jo tinc una amiga

que em dona la mà,

que sempre em fa riure,

que em vol ajudar.

Quan tinc un mal dia,

mirant-me ja ho sap,

s’acosta, m’abraça,

i em fa buidar el pap.

Coneix què m’agrada,

allò que em convé,

i si m’equivoco 

em diu tot va bé.

Els dies bonics

són quan ella hi és

i tant de bo hi sigui

cent mil dies més.

                           Emma Muriel

SÓC MECÀNICA

Si parlem d'oficis, podem afirmar que avui en dia, per sort, a la majoria de llocs de treball hi ha persones de tots els gèneres. De tota manera, encara hi ha feines que estan lligades a un sector, a homes o a dones. Costa anys normalitzar segons quines incorporacions en el món del treball. 

                 MECÀNICA 

                El meu avi ja ho era, 

                el meu pare també, 

                em podeu dir doncs 

                per què jo no ho puc ser? 

                Des que duia xumet, 

                gorreta i bolquer, 

                que corro i remeno 

                per tot el taller. 

                Sé que porto trenes, 

                no vaig al barber, 

                però a mi la granota 

                em queda prou bé. 

                Faig els canvis d’oli, 

                de filtres, si convé, 

                reviso els vehicles 

                i sóc bona, ho sé. 

                Feu-vos-en a la idea, 

                d’aquí no em mouré. 

                M’agrada la feina, 

                i mecànic seré. 

                                Emma Muriel

Torna el setembre

Mirant el calendari intueixo que a partir d'ara els dies es faran més curts i el cap començarà a estar pendent del que ha de passar d'aquí un parell de setmanes. Som afortunats els que fem i estem de vacances, però a hores d'ara hem de fer una cura de festes, per entrar a la rutina de manera que els desencerts pel desentrenament d'aquests dies no es notin gaire. 

SETEMBRE

L’agost s’acomiada,

arriba el mes nou

que porta rutines,

que tot ho remou,

que fa obrir agendes,

que et fa recordar 

tot allò pendent

que vas aparcar.

Setembre saluda,

malgrat ser estiu,

les hores et marca,

la feina reviu.

Ell obra l’escola,

tots tornem a lloc,

menys l’afortunat

que allarga el que pot.

Per sort la fresqueta

ens farà costat

i ens alegrarem

que hagis arribat.

Setembre, afluixa,

calma la calor,

si no ens vols a tots

amb mala maror.

                        Emma Muriel

EL FORNER

Quan en un poble veus cua de bon matí en un carreró, hi ha molts números que, quan t'hi acostis, vegis persones sortint amb una bossa plena de pa per portar-lo cap a casa, per poder fer bons entrepans per esmorzar. Que bo el pa recent cuit!

FORNER 

Jo abans era forner, 

l’únic de tot el poble, 

i ara que no ho puc ser, 

n’hi ha un a cada carrer. 

                                                        

Dels pans que jo abans feia, 

la molla consistent,

la crosta era rosseta, 

gustosa i ben cruixent. 

Dins de la coixinera, 

era bo com recent,  

quasi bé una setmana, 

menys si bufava el vent.  

Llavors quan s’assecava, 

sempre feia un invent:  

sopes o farinetes 

i pa torrat calent.  

                    Emma Muriel

FINAL DE CURS

Vet-ho aquí que ja tenim un curs més passat. Quan arriba aquesta època mestres i alumnes passem el nostre particular final d'any. El cicle del temps escolar acaba i comença de bracet del solstici d'estiu, una època plena de màgia i que, com el curs, guarda records i obre futurs, purifica per tornar a començar.

                    FINAL DE CURS

                L’estiu arriba,

                un curs se’n va,

                el camí acaba

                li cal parar.

                Els nens i nenes

                diuen que prou,

                que ja son savis,

                per fer un curs nou.

                Totes les mestres

                se’ls miren bé,

                els han vist créixer

                al seu recer.

                L’estiu arriba,

                porta vacances,

                moments de jocs

                i d’enyorances.

                              Emma Muriel

Toca platja

Aquests dies d'estiu només podem esperar que la platja ens ajudi a passar la calor, però lluny de les hores altes del sol, que és millor veure la platja a través de les escletxes de la persiana de casa.

LA MEVA PLATJA

La sorra fina als peus, 

olor fresca, ventet, 

sons d’aigua i fines veus, 

la platja que conec. 

Petxines com trofeus, 

sal, biquini, barret, 

el regateig de preus,  

la platja que conec. 

Hi ha guerra d’altaveus, 

de respecte, el justet, 

la gent que es creu que és Zeus, 

platja que desconec.

Vull calma si t’ajeus, 

de brogit, un tastet. 

Ho tinc. Tu no t’ho creus?  

Platja, recent despert.

                    Emma Muriel

PELS BOMBERS, POCA FEINA

Aquests dies que la calor i la sequera formen part de la normalitat, creuo els dits perquè els bombers puguin esperar tranquils la feina que no arriba. I que no arribi!

        BOMBER 

        El meu voltant 

        és desesperant, 

        impactant, 

        preocupant 

        i asfixiant.  

        Hi arribo volant

        i lluitant,  

        sofocant, 

        fins tallant  

        o bé mullant.  

        El foc s’ha apagat, 

        al parc he tornat, 

        deixant el voltant, 

        per fi, descansant.

                        Emma Muriel 

Mmm... Patates fregides!

Com pot ser que un menjar tan simple com un plat de patates fregides, sigui tan apreciat i volgut per molta gent. A més, es poden fer de tantes maneres, de tantes formes i poden acompanyar tants plats o poden ser acompanyades de tantes salses, que fàcilment les trobes a qualsevol racó de món.

LES PATATES FREGIDES

Son les meves preferides, 

les patates fregides 

amb oli o bé torrades 

fetes a daus o allargades. 

Acompanyen qualsevol plat 

el senzill o l’elaborat 

unes s’inflen com un bunyol, 

aquestes no són qualsevol. 

N’hi ha que semblen tallerines 

de tan llargues i primes, 

hi ha les toves de dins, 

altres omplen plats divins. 

Alguns les hi diuen rosses 

o les xips, que son en bosses. 

Sucades amb bona salsa,

tenen un gust que trasbalsa. 

Son les meves preferides, 

les patates fregides. 

Plaer fet aliment 

per tanta colla de gent. 

                      Emma Muriel