La tardor té molts encants. Un dels més encestrals, dels que més ens connecten amb la natura, és el fet d'anar a buscar bolets (o a caçar, o a collir, o a plegar, o...). Quasi hem perdut tota reminiscència del nostre passat com a recol·lectors, però d'aprofitadors de bolets encara en som uns quants.
Des de fa uns anys hi ha hagut com una moda que ha portat una gran massa a, quasi, saquejar els prats i boscos on la olor de bolets ens arrossega embriagats. Per sort, moltes de les persones que tenim avis pagesos o família procedent de llocs muntanyosos, i també persones que s'estimen la natura, hem mamat aquesta cerimònia de tardor des que som menuts. Hem après, veient els nostres grans, la cura que es mereix el bosc a l'hora d'anar-hi amb un cistell a la mà. Collir un bolet ha de ser un suspir, ha de suposar el mínim impacte per la resta del fong i per la flora o fauna del bosc. Benvingudes les modes, però que siguin respectuoses amb l'entorn que tant ens regala.
EL BOLET
M’agrada la molsa,
l’abric dels cuscons,
les zones humides,
els verds i els marrons.
Quan la terra tova,
em deixa sortir,
trec el nas a fora
i em deixo collir.
Abans les espores,
ja he deixat anar,
perquè altres com jo
puguin destacar.
Si el bosc vols que pinti,
amb els meus colors,
quan vinguis a veure’m,
cuida el sotabosc.
Emma Muriel
