PRIMAVERA, FLORS

És temps de badar per prats i marges i, qui té sort, pel seu jardí. La primavera parla i ho fa omplint l'entorn de colors i formes arreu. Les paraules no fan justícia al paisatge, podem descriure'l amb admiració, amb detall, però mai res no serà comparable amb l'experimentació directe. Que ens expliquin la primavera, però que puguem comprovar la veracitat de les paraules.

                FLORS DE PRIMAVERA

                Que les flors son abundància

                no seria novetat,

                ni que signen la fragància,

                que és el seu millor retrat.

                Unes fortes, suaus, alegres,

                d’altres fresques o subtils,

                n’hi ha que embafen, de silvestres,

                n’ha de vives i d’humils.

                Les de pètals, com corona,

                o de copa per omplir,

                o de mil full plens d’aroma

                totes pinten el jardí.

                                    Emma Muriel

FA FRED

S'acaba l'any i, com toca, fa fred. L'hivern va acompanyat de silenci, és el trànsit entre períodes, és portador de canvis. Va bé que faci fred, d'aquesta manera tot el que ha de venir va lent, com el desglaç.

FRED

Tinc fred a les galtes,

el nas de maduixa,

la boca fumeja

l’hivern que no afluixa.

Sort del meu abric

que em fa de manteta

i de gorra i guants

de llana flonjeta.

Després del passeig

em refaig a casa,

al costat del foc

o amb la seva brasa.

Des de la finestra,

em miro el carrer,

el fred el repinta

i jo a bon recer.

                                Emma Muriel

TEMPS DE RAÏM

Per casa, aquests dies l'olor de raïms i el soroll de moviment a les vinyes és el que toca. L'estiu i la tardor ens porten la cerimònia anual dels pagesos que tanquen cicle, recollint el fruit de tot un any de feina.

                RAÏM

                Estiu i  tardor,

                tombant de bracet,

                maduren raïms,

                guarnint cada cep.

                Són les arracades

                que pengen lluents.

                Plenes de boletes,

                se’n troben ha a cents.

                El sol els madura,

                són plens de dolçor,

                és quan els pagesos

                fan anar el tractor.

                La vinya, a passades,

                collint, van buidant,

                omplen el remolc

                de grans suquejant.

                La feina acabada

                ens fa passejar,

                per si sota els pàmpols

                s’amaga el b(e)renar.

                Penjant, ben xiquet,

                queda algun gotim.

                El millor tastet

                de dolçor sublim.

                                        Emma Muriel

Síndria

La síndria és una fruita grossa, n'hi ha per a tothom. Quan s'obre hi hi ha convidats va desapareixent a talls, com si abans no s'hagués fet un bon àpat. Sempre hi ha espai per un o dos o tres talls de síndria. Quina meravella de la natura, és l'envàs de líquid ideal pels dies d'estiu. Si pot ser, havent passat abans per la nevera...

SÍNDIRA 

Bola pesada, 

verda o pigada, 

reina d’estiu, 

ben oberta,

com lluna plena, 

feta a talls, 

com dolça rialla 

o dibuixant lluna minvant. 

Vermella, carnosa,

gran, ufanosa,

la seva olor somriu

i a mossegades,

comença l’àpat 

que és respir 

pels assedegats i afamats 

que maten set i gana alhora. 

                        Emma Muriel

FRUITA D'ESTIU

L'estiu ens regala temps, hores de llum, pauses i una gran varietat de fruita que ens ajuda a combatre la calor del dies. A qualsevol hora és benvinguda, sobretot si te la planten a taula ben presentada i a punt per degustar.

        FRUITA D’ESTIU

        Fruita sucosa, fresca, melosa, 

        en una tarda de calor 

        o en canícula sufocant, 

        és un mossec regalimant, 

        fruita saciant, dolça, gustosa. 

        Préssec, pruna i albercoc, 

        síndria roja o bé meló, 

        a talls, senceres, gelades, 

        les més bones mossegades 

        per parar la set de cop. 

                                Emma Muriel

FLOR D'HIVERN

L'hivern també té bona companyia. Als camins, boscos i marges, hi ha flors que gaudeixen el fred i les glaçades. D'aquesta manera, els esquitx de colors ens alegren l'espera de temps de pintades a tort i a dret. 

FLOR D’HIVERN

Floreta preciosa de pètals valents, 

llueixes esvelta al llit de l’obaga, 

el sol de reüll, somort, t’acompanya 

però qui et fa brotar és la fredorada. 

De nit t’acomodes, com sota la manta,

t’acotxes amb pètals i dorms ben tancada. 

De dia et despertes, floreta d’hivern,

llum del sotabosc, la més ben plantada. 

                                   Emma Muriel

LENT HIVERN

Com li costa! L'hivern va arribant més benèvol que de costum. Ell va arribant amb parsimònia com si no volgués regnar del tot. Un hivern que no fa hivern és el preludi d'una nova època que inquieta o és un període de treva perquè quan torni el seu caràcter fort i sec sigui el més benvingut. Sigui com sigui, que l'hivern ens ensenyi tot el que sap, que l'entorn vol fer el descans que li toca.

ÉS HIVERN

Amb passes fermes, fred,

l’hivern demana entrada,

revela el secret del silenci,

mou la quietud de la son.

Camina amb pausa,

desperta el descans,

crema amb el gel,

viu com la mort.

A cada passa blanca

l’hivern s’instal·la,

fa lent el batec

i adorm la bonança.

                        Emma Muriel

TOTS ABRIGATS

M'agrada l'hivern, no m'hi quedaria, però m'agrada i em convé. Tinc el record d'infància de carrers glaçats i finestres entelades, del foc de la cuina de l'àvia encès i dels abrics de botons com caramels. Tinc el record del que en dèiem leotardos i dels vestits de vellut i dels guants de colors. El fred passa, però les capes de roba et fan barrera i només li queden les galtes i el nas per acariciar. Tinc el record de "l'abriga´t que fa fred" que em deia la mare i que dic encara als meus fills. Encara que sembli una advertència és mostra de cura i protecció. Només per això ja val la pena que el fred regni, és una manera més de fer entendre que estimem i protegim.

            MASSA ABRIC

            La mare m’abriga,

            diu que avui fa fred.

            Però jo no el noto,

            vaig com un coet.

            No vull la bufanda,

            la llana em fa nosa,

            les capes de ceba

            em deixen reclosa.

            Coses que em serveixen:

            les botes folrades,

            els mitjons gruixuts

            i les abraçades.

                                Emma Muriel

I DEMÀ DESEMBRE...

El desembre ja truca la porta i l'espero, l'espero com mai. Aquesta tardor és un desastre i convé fer net del tot d'una vegada. Té poques setmanes per acomiadar-se amb dignitat, però ho tenim magre. Sort que és la nineta dels meus ulls, la tardor... 

DESEMBRE

L’hivern s’instal·la en silenci, 

amb el repòs de qui no té pressa, 

amb la pausa que li regala el paisatge, 

que tant l’espera, que el rep amb ganes. 

L’hivern atura el bullici, 

amb la saviesa d’avi venerable, 

amb el rigor que mana les passes 

que són crues, però tan necessàries. 

                                       Emma Muriel

LA TARDOR JA ÉS AQUÍ

L'estació que més m'agrada ja és present. Comença a avisar que és el temps de la seva feina. A poc a poc anirà regnant i l'entorn li serà súbdit delerós de les seves lleis. Els arbres li seran obedients. Ells faran reverències torrades que cosiran una catifa per on la tardor podrà passar sorollosa, avisant que el descans profund s'acosta.

TARDOR ESTIMADA

Ja has arribat tardor 

per fi em fas companyia.

Fas fora la calor,

per refrescar fas via.

M’estimo el dolç compàs, 

que fa la pluja fina

i omplo bé el meu cabàs

d’olor de mandarina. 

Agraeixo els bolets 

que els boscos em regalen.

Devoro els panellets 

que si n’hi ha, més en calen. 

Queda’t aquí tardor,

t’he enyorat cada dia.

Torna-ho tot del color

del sol quan lleva el dia.

                          Emma Muriel

FINAL D'ESTIU

L'agost ja és història. El mes de setembre ens pren l'estiu i ens porta temps de canvis. Tan de bo sigui un setembre benèvol i ens prengui la calor intensa tan aviat com pugui. 

LA CUA DE L’ESTIU

Encara fa calor,

el sol és el que mana,

la vida lenta diu

que l’estiu s’acomiada.

Ell marxa despistat,

ja tanca la persiana,

deixant-nos de regal

la seva calorada.

Estiu fes mitja volta,

recull tot el que és teu,

treu al sol la corona

i així et podrem dir adéu.

                      Emma Muriel

GOTA DE PLUJA

El juliol ha començat generós. El regal de la pluja de tarda d'avui, convida a respirar una mica. Les gotes fan net l'entorn i m'ajuden a tenir un respir a la calor habitual d'estiu. Tan de bo passessin núvols grassos amb ganes de perdre pes cada setmana.

GOTA DE PLUJA

Tip top, 

la gota riu,

sonora 

pica la terra.

Tip top,

espera el joc,

alegre

de la mullena.

Tip tot,

tenyeix el sòl,

pintora,

art que alimenta.

                  Emma Muriel

JUNY

Quan arriba aquest temps, quan l'any és a mig camí, és moment de canvis. Canvia el temps, el paisatge i la rutina. Nosaltres ens anem adaptant, ballem el ball que toca i la natura marca el compàs.  

JUNY

A mig camí de l’any

el sol es reivindica,

el camp es va assecant,

el verd tendre claudica.

La clau és al pany,

l’estiu ja repica,

arriba exultant 

i ràpid s’explica.

El dia em pertany, 

el temps ho publica,

aneu aguantant

qui calor fabrica.

A mig camí de l’any, 

el solstici somica,

el foc se’n riu, cremant, 

i la fresca que abdica.

                      Emma Muriel

VERD

Em llevo i veig per la finestra un mar de vinyes custodiat per un turó. Avui tot és tenyit d'un verd que enamora. La plujeta d'ahir va rentar-li la cara al paisatge. Com calia, com cal!

VERD DE PRIMAVERA

Verd d’herba mullada,

verd de viu fullam,

verd de pàmpols tendres,

verd, per mi reclam.

Mar de primavera,

pel vent, onejant,

ets vida i ets vela,

verd ric i abundant.

                  Emma Muriel

MADUIXES

La primavera regna, la temporada de maduixes encara s'allarga i tots contents. Les maduixes són uns fruits còmodes de menjar, saludables, bonics, boníssims, per això, agraden a tantes boques. A l'hort, fan goig totes endreçades. Qui les cultiva té feina a controlar que colles de diferents bestioles no facin àpats massa copiosos. 

MADUIXES

Com en un museu verd,

les maduixes s’exposen,

ben inflades de dolç,

pintades de vermell.

Els cargols goluts,

la ràdula esmolen,

s’enfilen feixucs

els fruits ja tremolen.

Procuro avançar-me,

en cullo un grapat,

però en deixo algunes

que bé s’ho han guanyat.

                       Emma Muriel

FLOR

Quan viatges, de seguida te n'adones de la immensitat de natura que et queda per conèixer. M'encanta descobrir flora silvestre que inunda camps i els vesteix d'una paleta infinita de colors. Que bonica que és la primavera!

FLOR DE PRIMAVERA

Tu que arribes a bona hora,

amb el teu millor vestit,

com ho fas perquè et llueixi

la seda enmig del brogit?

Totes sou la viva estampa

d’un ball de festa major,

feu danses de coloraines  

per cridar l’atenció.

Quan s’acosta un borinot,

que busca el millor aliment, 

com ho fas per fer-li creure

que és el millor pretendent?

Potser n’hi ha tants que voleien,

que no et cal fer gran esforç

i per moltes que t’envoltin

claves fletxes a molts cors.

                                      Emma Muriel

Ja arriba l'hivern

Sembla que l'hivern ha vingut per quedar-se unes setmanes. A alguns llocs serà més rigurós, a altres serà un hivern de mitja jaqueta, però hivern, de qualsevol manera. El gaudirem, perquè és molt necessari per parar i per continuar.

            HIVERN

            La gelor ens adorm, 

            el sol ens guarda, 

            fins que l’atrapa 

            la fosca tarda. 

            Pardals voleien, 

            busquen recer, 

            sota teulades 

            o en un paller. 

            Volen els fums 

            de xemeneies, 

            crits de socors 

            de troncs i teies. 

            El glaç dissenya, 

            vidres de gel, 

            vesteix quietud, 

            amb un bell tel. 

                             Emma Muriel

UNA MAGRANA

El magraner té feina aquests dies per aguantar el pes de les seves fruites. Elles es van inflant fins a estar ben madures, tant que les branques acaben cedint al pes i les fruites cauen a terra, moltes esberlades. D'aquesta manera, hi ha menjar per tothom.

                    MAGRANA

                    Una fruita coronada 

                    madura tendra al jardí,

                    a la branca es fa pesada,

                    la veig a punt per collir.

                    Inflada i tan presumida,

                    s’esberla fent un camí,

                    deixant-se veure farcida

                    de botonets de carmí.

                    La cullo perquè m’agrada,

                    per postres o a mig matí,

                    la reina i dolça magrana

                    abdica només per mi.

                                            Emma Muriel

TARDOR ARRIBADA

Sembla que sí, la tardor va inundant el paisatge. A poc a poc, els indicis són més evidents i ens mostren que el temps no dona treva.

TARDOR
La tardor ja arriba.
M’ho ha dit el vent,
encastant-me una fulla
a la finestra.

L’he agafat, de tan preciosa,
amb colors torrats i verd,
l’he guardat a dins d’un llibre
com un missatge secret.

La tardor contenta avisa,
fent servir el vent de recader.
Les branques li deixen les cartes
que ell envia amb la notícia.

La tardor ja arriba
i jo contenta,
perquè em portarà
un nou vell paisatge.

                        Emma Muriel

Toca platja

Aquests dies d'estiu només podem esperar que la platja ens ajudi a passar la calor, però lluny de les hores altes del sol, que és millor veure la platja a través de les escletxes de la persiana de casa.

LA MEVA PLATJA

La sorra fina als peus, 

olor fresca, ventet, 

sons d’aigua i fines veus, 

la platja que conec. 

Petxines com trofeus, 

sal, biquini, barret, 

el regateig de preus,  

la platja que conec. 

Hi ha guerra d’altaveus, 

de respecte, el justet, 

la gent que es creu que és Zeus, 

platja que desconec.

Vull calma si t’ajeus, 

de brogit, un tastet. 

Ho tinc. Tu no t’ho creus?  

Platja, recent despert.

                    Emma Muriel