Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes família. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes família. Mostrar tots els missatges

dissabte, 30 de desembre del 2023

TOTS ABRIGATS

M'agrada l'hivern, no m'hi quedaria, però m'agrada i em convé. Tinc el record d'infància de carrers glaçats i finestres entelades, del foc de la cuina de l'àvia encès i dels abrics de botons com caramels. Tinc el record del que en dèiem leotardos i dels vestits de vellut i dels guants de colors. El fred passa, però les capes de roba et fan barrera i només li queden les galtes i el nas per acariciar. Tinc el record de "l'abriga´t que fa fred" que em deia la mare i que dic encara als meus fills. Encara que sembli una advertència és mostra de cura i protecció. Només per això ja val la pena que el fred regni, és una manera més de fer entendre que estimem i protegim.


            MASSA ABRIC
            La mare m’abriga,
            diu que avui fa fred.
            Però jo no el noto,
            vaig com un coet.

            No vull la bufanda,
            la llana em fa nosa,
            les capes de ceba
            em deixen reclosa.

            Coses que em serveixen:
            les botes folrades,
            els mitjons gruixuts
            i les abraçades.
                                Emma Muriel



dimarts, 23 d’agost del 2022

A esmorzar!

Quan ens llevem tenim tots els nostres rituals, la nostra inèrcia particular que ens porta a encarar el dia de la millor manera. L'esmorzar marca la pauta, ens diu una mica qui som o qui serem al llarg de la jornada. La gana s'ensenya. Cadascú li diu quan ha de venir i de quina manera. Els hàbits són els que ens defineixen al llarg dels anys i l'hàbit del primer àpat no serà menys.

            ESMORZAR
            La mare em diu amunt,
            el pare em diu aixeca’t,
            el dia em diu començo
            i jo li dic espera’t.

            Per sort a la cuina
            m’hi espera un bon tec,
            la gana m’apreta
            i ràpid m’assec.

            Primer un bon got d’aigua,
            respirar tranquil, 
            que no val la pena
            llevar-se a tot mil.

            He obert la nevera,
            agafo un iogurt,
            posa que és de plàtan,
            sempre se’m fa curt.

            Faré una torrada
            amb pernil del cuit 
            o amb melmelada
            de qualsevol fruit.

            De peça de fruita,
            avui trio gerds.
            Si no els has tastat,
            no saps el que et perds.

            Acabo com sempre
            amb la xocolata,
            de negra, una presa,
            però en faria quatre.

            La mare em diu som-hi,
            el pare em diu ‘nem,
            el dia em diu ànims,
            jo tip i content.
                               Emma Muriel

dijous, 7 de maig del 2020

Avis de pagès, nets feliços

Sempre he pensat que he tingut molta sort de tenir uns avis pagesos. Els meus records d'infància van molt lligats a la vida que em regalaven els caps de setmana i les setmanes d'estiu que passava a casa seva. Els aprenentatges, l'autonomia, la natura, l'hort, la vinya, l'acompanyament van ser clau perquè jo fos qui sóc avui. M'estimo i valoro l'entorn, perquè l'he viscut amb emocions i a través dels ulls de la saviesa de qui el trepitja amb respecte. 

Els avis tenen una manera de fer amb els nets, una manera d'estimar, que fa que totes les experiències que passen plegats brodin lligams que sempre seran vius, fins i tot quan els nets es fan grans i els avis ja no els poden donar la mà.

AVIS PAGESOS
Ahir vaig anar a veure l’àvia  
que feinejava com de costum.  
A la masia sempre hi ha tasques  
del matí fins que es fon la llum.  

Quan vaig arribar de l’escola, 
no m’ho va haver de dir ni un sol cop, 
amb les meves botes ben calçades, 
jo ja era a punt al millor lloc. 

Era l’hora més indicada, 
per passar revista al seu ramat. 
A la quadra, pendent, m’esperava, 
per sort, no n’hi faltava cap. 

La meva feina era ben clara, 
bocs, ovelles i xais la sabien: 
moixaines, mil petons i abraçades, 
tot el dia que les somien. 

L’avi reia davant l’escena, 
la contemplava com cada dia. 
Mentre em deia: petita pastora, 
això jo mai no m’ho perdria! 
                                    Emma Muriel