NIT DE REIS

La nit de Reis acostuma a ser una nit llarga, plena de nervis i neguit per saber què passarà l'endemà. Però malgrat la il·lusió la sons sempre acaba fent la seva feina i el cap al coixí facilita la calma que cal als Reis d'Orient. Però, què passa quan l'insomni truca la porta?

        JA ÉS DE DIA?

        Ja soc al llitet,

        s'hi està calentó,

        ben acotxadet

        em miro el balcó.                                        

        Els reis tenen feina,

        ja poden venir,

        la meva soneta,

        aviat serà aquí.

        Fa hores que dormo,

        el sol vol sortir.

        Els Reis han passat?

        Ja no puc dormir.

        Els pares em diuen    

        encara és de nit.

        Si vols que els Reis passin,

        torna-te'n al llit!

        El sol ja despunta,

        la lluna se'n va,

        els Reis són molt lluny.

        Per fi em puc llevar!

                            Emma Muriel

TARDES D'HIVERN

L'hivern, el representen el fred, la neu, les gelades, la roba d'abric, el foc a terra, però també la foscor que aviat es passeja arreu. Les tardes de foscor freda adelanten l'ambient nocturn, però encara les marca el rellotge, que diu que la jornada encara té temps per anar fent.

 
FOSCOR D’HIVERN
El carrer és fred, tarda adormida, 

acluca els ulls, li ve la son. 
Udola el vent, tothom s’abriga,  
el sol es pon, el dia ja dorm. 

El cel tenyeix, la nit respira, 
la lluna ho veu i ella respon. 
Foscor present, que no l’espia, 
vol que m’ajudi a creuar el pont. 

Poble despert, ell no es resigna, 
anar a cegues, no correspon, 
hi ha moviment, és la consigna, 
no es pas l’estona de fer non-non. 
                        Emma Muriel