divendres, 23 d’agost del 2019

Vacances per a tothom!

Fer vacances és una manera de dir-nos qui som, què ens agrada i quina és la manera que tenim de viure. La tria d'aquest període és una lliçó autobiogràfica a tenir en compte si volem conèixer realment com som o com volem ser. Per sort, no tots necessitem el mateix tipus de descans, n'hi ha que fins i tot no els cal una parada de llarga durada.

Podríem dir que marxar de vacances, fer vacances o estar de vacances té tants significats com persones. Però totes, o quasi totes, les que tenen la sort d'oblidar les feines o estudis per uns dies tenen en comú una cosa: han escollit què fer o què no fer. Llàstima que aquesta tria no es pugui fer lliurement en tots els àmbits de la vida. Poder triar com vols passar els anys, on vols treballar, amb qui vols compartir els teus passos, això sí que hauria de ser un dret. Fem que la vida sigui una ruta triada per a tothom? Tan de bo fos tan fàcil.

VACANCES D’ESTIU
A la costa, a la muntanya,
a ciutat o bé a un poblet,
les vacances merescudes
haurien de ser ple dret.

Per uns autocaravana, 
per altres tenda i amics, 
fent al bosc una acampada
o que el càmping els fa rics.

D’altres volen la motxilla,
aventures i racons,
caminant o en bicicleta 
descobreixen tots els mons. 

Alguns malden per piscina,
fer l’estiu escarxofats,
a la platja amb sorra fina,
sota l’ombra repapats. 

Hi ha els de les llargues distàncies, 
que volen amb avions,
també els navegants amb ànsies 
de fer ruta amb els taurons.

Forces descansen a casa
amb passeigs, balcó i gelats
i per altres poc és massa,
de descans n’estan cansats. 

A la costa, a la muntanya,
a ciutat o bé a un poblet,
les vacances, benvingudes,
quan el sou ens les permet.
                               Emma Muriel

dimarts, 13 d’agost del 2019

Arc de Sant Martí

Aquest estiu no és dels més generosos pel que fa les tempestes. En un dia de bon sol, quan de cop s'acosta una negror de cel i fa aquella calor enganxosa, ja pots comptar que la situació et portarà, amb sort, una estona de soroll i mullena. 

També, en aquest procés de l'abans i el després tens molts números de caçar una imatge potent: l'arc iris. El sol i la pluja ens el regalen. Ens mostren un tros més dels tresors que tenim a l'abast quan connectem amb la natura. L'arc de Sant Martí, d'alguna manera, també ens forma. Quan es deixa veure ens diu: atenció! El vostre entorn és ple de colors, és meravellós, però si no hi pareu atenció, desapareixerà. Així doncs, fem cas a l'arc de Sant Martí, mirem més enllà del nostre nas i valorem el paisatge que ens ajuda a sobreviure. No deixem que es desdibuixi!

L’ARC DE SANT MARTÍ
Photo by Brett Sayles from Pexels
En el cel hi ha un camí
que està ben amagat
i només vol sortir
si el terra està mullat.

Quan fa poc que ha plogut
i el sol ja treu el cap,
apareix tot poruc
i no el veus si has badat.

Jo voldria fer el camí,
enfilant-me al meu terrat,
per després acolorir
on els peus m’hagin portat.
                           Emma Muriel


dimecres, 7 d’agost del 2019

Quina xafogor!

Avui toca. A l'estiu, per a mi, és una de les més feixugues d'aguantar: la xafogor enganxosa que et xucla les ganes de moure't més enllà de la dutxa, el riu, la piscina, el mar o qualsevol cosa que s'assembli a mantenir-se en remull fins que passi enllà i ens deixi respirar.

Ja he entès que no podria viure en cap país tropical. Diuen que ens acostumem a tot, però prefereixo no haver-m'hi d'acostumar mai a la xafogor. L'única cosa bona que té és que quan marxa, quan baixa la humitat, apareix una alenada d'aire que sembla fresquet i que és com un regal de consolació després d'haver aguantat la pesada de torn. 

El premi gros és quan la xafogor la porten uns núvols generosos que deixen anar un bon ram d'aigua que llavors sí que et fa acceptar la xafogor prèvia de bon grat. Per desgràcia, aquesta xafogor és cara de veure, no fos cas que ens hi acostumessim... 

XAFOGOR
Per què ets tan pesada,
punyent xafogor?
No et sents estimada
en ni un sol racó?

Aixafes, empipes,
t’enganxes al cos
i tot ho compliques
fins al moll de l’os.

Quan veig que t’acostes,
sento tremolor.
Ets qui pitjor mostres
el pic de calor.

També et vol ben lluny
la pell de xiclet,
perquè quan tu marxes
tot queda fresquet.

Si tu vols que em xopi
la teva humitat,
de cop que no et sobti
que et guanyi el mullat.

Estar-se dins l’aigua
és la solució,
quan no cal paraigua
per la xafogor.
                              Emma Muriel