Fer vacances és una manera de dir-nos qui som, què ens agrada i quina és la manera que tenim de viure. La tria d'aquest període és una lliçó autobiogràfica a tenir en compte si volem conèixer realment com som o com volem ser. Per sort, no tots necessitem el mateix tipus de descans, n'hi ha que fins i tot no els cal una parada de llarga durada.
Podríem dir que marxar de vacances, fer vacances o estar de vacances té tants significats com persones. Però totes, o quasi totes, les que tenen la sort d'oblidar les feines o estudis per uns dies tenen en comú una cosa: han escollit què fer o què no fer. Llàstima que aquesta tria no es pugui fer lliurement en tots els àmbits de la vida. Poder triar com vols passar els anys, on vols treballar, amb qui vols compartir els teus passos, això sí que hauria de ser un dret. Fem que la vida sigui una ruta triada per a tothom? Tan de bo fos tan fàcil.
VACANCES D’ESTIU
A la costa, a la muntanya,
a ciutat o bé a un poblet,
les vacances merescudes
haurien de ser ple dret.
Per uns autocaravana,
per altres tenda i amics,
fent al bosc una acampada
o que el càmping els fa rics.
D’altres volen la motxilla,
aventures i racons,
caminant o en bicicleta
descobreixen tots els mons.
Alguns malden per piscina,
fer l’estiu escarxofats,
a la platja amb sorra fina,
sota l’ombra repapats.
Hi ha els de les llargues distàncies,
que volen amb avions,
també els navegants amb ànsies
de fer ruta amb els taurons.
Forces descansen a casa
amb passeigs, balcó i gelats
i per altres poc és massa,
de descans n’estan cansats.
A la costa, a la muntanya,
a ciutat o bé a un poblet,
les vacances, benvingudes,
quan el sou ens les permet.
Emma Muriel
