NIT DE REIS

La nit de Reis acostuma a ser una nit llarga, plena de nervis i neguit per saber què passarà l'endemà. Però malgrat la il·lusió la sons sempre acaba fent la seva feina i el cap al coixí facilita la calma que cal als Reis d'Orient. Però, què passa quan l'insomni truca la porta?

        JA ÉS DE DIA?

        Ja soc al llitet,

        s'hi està calentó,

        ben acotxadet

        em miro el balcó.                                        

        Els reis tenen feina,

        ja poden venir,

        la meva soneta,

        aviat serà aquí.

        Fa hores que dormo,

        el sol vol sortir.

        Els Reis han passat?

        Ja no puc dormir.

        Els pares em diuen    

        encara és de nit.

        Si vols que els Reis passin,

        torna-te'n al llit!

        El sol ja despunta,

        la lluna se'n va,

        els Reis són molt lluny.

        Per fi em puc llevar!

                            Emma Muriel

Arri arri! A buscar el Tió!

Arriba temps de pensar en les festes que van venint... Els menuts estan comptant els dies perquè arribi el Tió. I si no ve, l'aniran a  buscar.

QUE NO VE EL TIÓ?

Arri arri tatanet!

Porta’m al trot a muntanya,

segueix aquest caminet

per on va el cargol treu banya.

He d’anar a buscar el tió,

Que fa dies que l’enyoro.

Tinc a punt manta i bastó

pel tronquet que més adoro.

Arri arri bon cavall!

Que el Nadal ja vol venir

i el tió té molt treball,

lluny del bosc de romaní.

                                  Emma Muriel

GOTA DE PLUJA

El juliol ha començat generós. El regal de la pluja de tarda d'avui, convida a respirar una mica. Les gotes fan net l'entorn i m'ajuden a tenir un respir a la calor habitual d'estiu. Tan de bo passessin núvols grassos amb ganes de perdre pes cada setmana.

GOTA DE PLUJA

Tip top, 

la gota riu,

sonora 

pica la terra.

Tip top,

espera el joc,

alegre

de la mullena.

Tip tot,

tenyeix el sòl,

pintora,

art que alimenta.

                  Emma Muriel

Amiga, amic, amics

És bonica la paraula amiga. Qui més qui menys en té una, com a mínim. És complicat ser una bona amiga. Jo, per sort, en tinc alguna i són de les bones, ho sé. Quan ets un infant descobreixes des de ben petit que et calen amics al teu costat, per caminar plegats i per saber que si erres el camí, ells et reconduiran per enfilar de nou la ruta que et convé. Els amics et salven de tot.

AMIGA

Jo tinc una amiga

que em dona la mà,

que sempre em fa riure,

que em vol ajudar.

Quan tinc un mal dia,

mirant-me ja ho sap,

s’acosta, m’abraça,

i em fa buidar el pap.

Coneix què m’agrada,

allò que em convé,

i si m’equivoco 

em diu tot va bé.

Els dies bonics

són quan ella hi és

i tant de bo hi sigui

cent mil dies més.

                           Emma Muriel

Per fer cagar el Tió

Cap a finals de desembre, a moltes cases catalanes un vell amic arriba per quedar-s'hi uns dies. És un tronc, de vegades amb cara i de vegades inhert. Sempre, sempre, menja i vol escalfor. Arriba un dia que, per celebrar que som en una època important de l'any, en un pas entre terres, en un aquí i allà, ell, si fem el ritual íntim i únic de cada famíla, caga regals i fabrica somnis. Perquè això sigui possible, cal tenir el bastó adequat per cantar i picar, així sota la manta passen coses meravelloses.

EL BASTÓ DEL TIÓ

Per fer cagar el Tió

em cal un bastó,

ni prim, ni gruixut,

ni curt, ni llargarut.

Li posaré cintes

o el pintaré bé

i amb un picarol

el decoraré.

Així quan jo canti

el “Caga tió”,

picaré amb ritme

amb el meu bastó. 

                 Emma Muriel

Ja arriba l'hivern

Sembla que l'hivern ha vingut per quedar-se unes setmanes. A alguns llocs serà més rigurós, a altres serà un hivern de mitja jaqueta, però hivern, de qualsevol manera. El gaudirem, perquè és molt necessari per parar i per continuar.

            HIVERN

            La gelor ens adorm, 

            el sol ens guarda, 

            fins que l’atrapa 

            la fosca tarda. 

            Pardals voleien, 

            busquen recer, 

            sota teulades 

            o en un paller. 

            Volen els fums 

            de xemeneies, 

            crits de socors 

            de troncs i teies. 

            El glaç dissenya, 

            vidres de gel, 

            vesteix quietud, 

            amb un bell tel. 

                             Emma Muriel

NIT DE REIS

Desembre recent començat i es pot dir que ja és Nadal. Crec que l'esperit consumista nadalenc ha vingut per quedar-se més dies que de costum. És un joc perillós, ja que a mi, que m'agrada el Nadal, les llums i la calidesa freda de la festa, em comença a emfafar això que el Nadal duri més del que ha de durar. L'advent ha deixat de ser la vetlla pel que ha de venir, per ser l'aliment d'empreses, comerços i fires que tots porten al mateix lloc: l'engreix d'uns i l'aprimament, en aquest cas de la butxaca, d'altres. Tot sigui per tenir uns dies per exterioritzar la nostra part de vida feliç. Per sort, els Reis de l'Orient, no s'han avançat...

NIT DE REIS

Els Reis ja treballen,

per fi és negra nit.

La lluna els ajuda,

no es sent cap brogit.

Balcons i finestres

esperen pacients.

Són portes obertes,

només per un temps.

A casa els esperen

infants adormits,

acotxats amb mantes,

calmen els neguits.

Amb la feina feta,

els Reis ben contents,

deixen que el sol surti

i marxen prudents.

Els nens i les nenes

s’aixequen aviat,

amb son i pijama

criden: ja han passat!

                       Emma Muriel

UNA MADUIXA SEMPRE ENTRA BÉ

Ara mateix no és temps de maduixes, però quan els teus alumnes d'infantil 3 decideixen ser la classe de les maduixes, no et queda altra que dedicar-los un poema. Aquests curs serà temps de maduixes tot l'any!

MADUIXA

Tinc una maduixa

a la meva mà.

Què faig?

Me la menjo?

O la deixo estar?

L’acosto a la boca,

la vull mossegar.

La miro,

l’ensumo,

Quina olor que fa!

Nyam! Ja la mastego.

Una només?

Que dolça!

Que fresca!

Que bona que és!

                    Emma Muriel

UN GAT

Els gats que campen sols pel poble, tot i tenir casa, són amos i senyors de cada carrer, de cada jardí i de cada plaça. A casa meva, sempre tenim visites.

GAT

Avui ha vingut un gat,

crec que és de la veïna, 

testos ha tafanejat

i reposa escarxofat.

Com turista despistat,

a estones ell es passeja 

o bé observa d’amagat

algun pardal, afamat.

Content i prou reposat,

pinxo remena els bigotis,

cofoi marxa carregat

amb el sopar que ha pescat.

                          Emma Muriel

FINAL DE CURS

Vet-ho aquí que ja tenim un curs més passat. Quan arriba aquesta època mestres i alumnes passem el nostre particular final d'any. El cicle del temps escolar acaba i comença de bracet del solstici d'estiu, una època plena de màgia i que, com el curs, guarda records i obre futurs, purifica per tornar a començar.

                    FINAL DE CURS

                L’estiu arriba,

                un curs se’n va,

                el camí acaba

                li cal parar.

                Els nens i nenes

                diuen que prou,

                que ja son savis,

                per fer un curs nou.

                Totes les mestres

                se’ls miren bé,

                els han vist créixer

                al seu recer.

                L’estiu arriba,

                porta vacances,

                moments de jocs

                i d’enyorances.

                              Emma Muriel

Abelles de la mel

Aquests dies de primavera fa goig veure els marges plens de flors i d'abelles feineres que les festegen. La feinada que fan! Mai no serem prou respectuosos amb les abelles i la resta de pol·linitzadors, sense ells ens faltaria bona part de la vida. Elles van fent, tenen una missió clara dins de la seva comunitat i no defalleixen. El món i la vida de les abelles és fascinant.

            ABELLA

            No ets ben bé tan groga,

            vesteixes marró,

            ets la més feinera

            no fas pas cap por.

            Tu vas a la teva,

            busques els colors

            que tan t’alimenten,

            que ens omplen d’olors.

            Vas ben carregada,

            a potes i abdomen,

            ben arrebossada

            del més daurat pol·len.

            El teu vol inquiet,

            preuat, val d’ajuda:

            amb el camí fet,

            cultives natura.

                               Emma Muriel

La Vella Quaresma

La Quaresma, unes setmanes relacionades clarament amb la religió, és un concepte que està present a les escoles, de la mà de la Vella de set peus. És un clar exemple de l'adaptació de les tradicions en una societat plural i que, en la majoria de casos, no té res a veure amb el seguiment de les normes de qualsevol religió. Tot evoluciona, d'aquesta manera segueix present. Benvinguda!

LA VELLA QUARESMA

La Vella Quaresma 

ha arribat a l’escola 

puntual, com cada any, 

ella ha entrat tota sola. 

Els seus peus ben calçats 

són bonic calendari. 

La Vella marca el temps, 

és com un setmanari. 

Són només set setmanes, 

que ens farà companyia, 

anirem traient peus, 

però no cada dia. 

Serà cada divendres 

quan perdrà cada peu 

i quan ja no n’hi quedin,

li direm tots adéu. 

                   Emma Muriel

DEMÀ DIJOUS GRAS

Demà és aquell dijous que molts esperen i que molts altres eviten. El Dijous Gras és l'inici d'una setmana de xerinola on els infants i no tant aprofiten per ser qui no són, per saltar i ballar i per fer una mica fora la rutina que ens acompanya tot l'any.

        DIJOUS GRAS                           

        Dijous Gras

        botifarra

        menjaràs.

        Ous ferrats,

        uns llardons

        ben salats.

        Per la cara,

        la merenga 

        ben torrada.

        Si vols salut,

        aquest dia

        estàs perdut.

                 Emma Muriel

El sol despertador

Quan fa fred, la humitat de la nit, la rosada o la boira transformen el paisatge, sobretot de bon matí. Per aquí no dura gaire la manta de gel o de glaç, però el vestit que posa a les herbes i fulles és bonic i delicat. 

        GELADA MATINERA

        Camino de matí

        i el camp encara dorm,

        tapat amb una manta

        que de tan freda espanta.

        El sol que tot ho sap,

        diu: hora de llevar-se,

        desperta cada planta,

        com ocellet que canta.

        Guardada la flassada,

        s’acaba la glaçada

        i el sol llu satisfet

        perquè el camp ha refet.

                               Emma Muriel

Castanyera pràctica

Aquests dies fa tardor. Hi ha anys que la Castanyada es passa amb màniga curta! Ve de gust passejar-se amb la companyia de la jaqueta, dels colors torrats que taquen carrers i places i de les olors que emanen de la parada de castanyes de torn. Els castanyers i castanyeres ja no son tan bucòlics, son més aviat pràctics i coneixen molt bé com han d'acomodar-se per aguantar a l'intempèrie una colla d'hores.

CASTANYERA

Quan he sortit d’escola,

ja he vist la castanyera

amb una camisa nova,

que li anava de primera.

I li he vist uns pantalons,

amb camals plens de butxaques,

per guardar-hi els calerons

de quan va buidant les saques.

La faldilla se la guarda

per quan surt a fer un passeig,

si té festa alguna tarda,

o quan marxa d’estiueig.

Als peus hi porta unes botes,

que van bé per treballar

i si mai fa quatre gotes,

l’impermeable té a mà.

Al carrer, la castanyera

sap triar el millor vestit,

per atendre la filera,

tant de dia, com de nit.

                                Emma Muriel

Rovelló

Els boletaires gaudeixen de tots els regals que el bosc els té a punt a la tardor, però els rovellons són els més buscats i apreciats. Malgrat la fal·lera pels rovellons, hi ha bolets igual o més gustosos que no tenen tanta fama. El no ser tan coneguts deu fer que els aprenents no gosin, amb bon criteri, collir-los. El que està clar és que un cistell de rovellons sempre fa patxoca. I, com a boletaire, puc afirmar que veure un rovelló o un bon rotllet que em diu cull-me és de les alegries més especials de l'any.

    EL BOLET MÉS PREUAT                    

    Sota les mates,
    en llit de molsa,
    quiet ens espera
    el rovelló.

    De barret pla,
    pinta endreçada,
    cama molsuda
    i bona olor.

    Si afinem bé
    la nostra vista,
    el trobarem.
    Quina il·lusió!

                   Emma Muriel

Una fulla voleia

Vet aquí que el pas del temps no para i els arbres en son protagonistes al llarg de tot el cicle de l'any. El ventet fa ballar les branques que s'acomiaden agraïdes de les fulles que tanta feina han fet al llarg de molts mesos. Les fulles corresponen cosint una manteta que serà protectora per les arrels i per la nova saba que arribarà. 

    UNA FULLA

    He vist una fulla

    al mig del carrer.

    Estava quieta,

    què hi devia fer?

                                                    

    No era tota verda,

    tenia colors

    torrats i vermells,

    també tocs de groc.

    El vent la va moure

    i va córrer enllà,

    amb una altra fulla,

    ella es va ajuntar.

    De sobte unes branques,

    ballant van fer ploure.

    Més fulles boniques

    volant es van moure.

    Ja se d’on venia

    la fulla de terra,

    venia de l’arbre

    que a la tardor xerra.

                           Emma Muriel

VACANCES D'ESTIU

Dies de calor. L'estiu ens acompanya, és una època fantàstica per fer-se gran. Els infants somriuen com mai i tenen aquella llibertat que els permet provar, iniciar, jugar, imaginar, caminar sols, a estones, i caminar en família. Fa falta l'estiu i les seves vacances.

        VACANCES D'ESTIU 

    

        Vacances d'estiu,

        la vida em somriu,

        em llevo a deshora,

        sempre és com festiu.

        El sol em saluda,

        escalfor volguda,

        menys la de migdia

        que em fa ser poruga.

        Prenc la bicicleta

        a l'hora fresqueta,

        la resta, piscina

        amb peus de xancleta.

        Quedades i riure,

        lectura i escriure,

        sense cap horari,

        això sí que és viure.

                            Emma Muriel

Mata d'espígol

Fa dies que la primavera s'ha establert. Ara, fins i tot, fent competència a l'estiu. La calor es deixa veure, massa pel meu gust. Al terrat, la meva mata d'espígol s'ha decidit a florir. Li ha costat, però a hores d'ara quan fa ventet, la seva olor omple l'estona de lectura, de descans o de xerrada. La mata vesteix la jardinera més gran i no deixa lloc per cap altra planta, vol ser protagonista.

L’espígol

La primera florida 

llueix i balla 

i escampa a l’aire 

la seva arribada. 

El terrat riu, 

feliç i amable, 

estampat tasta 

l’olor estimada. 

La manta regna, 

tapís d’aromes, 

que m’acompanya 

deixant petjada. 

                    Emma Muriel

Feiners sense potes: serps i cucs

He llegit algun cop que hi ha pors ancestrals, que els gens encara parlen dels perills i virtuds d'allò que ens espera allà fora. Em passa amb les serps, em fan por, m'espanten. No és fàstig, és por irracional. Malgrat aquesta por, quan en alguna ocasió he tingut l'oportunitat de tocar-ne una o agafar-la, ho he fet amb convicció. Reconec que son boniques i elegants, però no voldria pas trobar-me'n cap en alguna passejada al medi natural. Recordo el bot que vaig fer quan anava cap a l'escola i en vaig veure una d'arrambada a la paret. No gosava mirar enrere per evitar veure si es movia o si anava cap allà on jo era. Els infants haguessin estat contents si m'hagués presentat amb aquella bèstia. 

Hi ha persones que també senten animadversió pels cucs de terra. No son molt agraciats, però fan una feina tan important, que guanyen els seus beneficis davant del fàstig que em puguin fer. Els tolero.

                        SSS... 

                        Serpentina de bosc,

                        Ets prudent i agosarada.

                        Ràpida quan tens gana.

                        Pausada amb la feina acabada.

                                                    Emma Muriel

CUCS

Cucs de terra,

laberints subterranis.

Quan la terra és humida per la mullena,

el cuc la forada i la remena.

Quan el cuc xafardeja el jardí,

la terra mostra el seu camí.

Terra de cucs,

jardins fructífers.

                        Emma Muriel