Flor de carrer

Ha començat la primavera meteorològica mogudeta. Les flors fa dies que empenyen per ocupar racons i jardins i de cop ve una fredorada que les manté a ratlla i els diu que tot al seu temps. De tota manera, sempre hi ha alguna floreta valenta que floreix enmig d'un entorn hostil. És una flor que només veuran els que tenen temps de parar la caminada. 

UNA FLOR

Enmig de les rajoles 

grises del meu carrer,

una flor que saluda

creix sense cap recer.

Tenyeix les nostres passes,

que eviten el brot sincer,

i això que és ben difícil

amb trànsit de formiguer.  

                        Emma Muriel

FLOR D'HIVERN

L'hivern també té bona companyia. Als camins, boscos i marges, hi ha flors que gaudeixen el fred i les glaçades. D'aquesta manera, els esquitx de colors ens alegren l'espera de temps de pintades a tort i a dret. 

FLOR D’HIVERN

Floreta preciosa de pètals valents, 

llueixes esvelta al llit de l’obaga, 

el sol de reüll, somort, t’acompanya 

però qui et fa brotar és la fredorada. 

De nit t’acomodes, com sota la manta,

t’acotxes amb pètals i dorms ben tancada. 

De dia et despertes, floreta d’hivern,

llum del sotabosc, la més ben plantada. 

                                   Emma Muriel

FLORS DE MIMOSA

La primavera ja ha fet acte de presència, però ja feia dies que feia tocs d'atenció. Els arbres florits feien de pregoners. Entre ells la mimosa, que ha esclatat fa unes setmanes i que anuncia que l'hivern acaba el seu reialme. I de quina manera ens ho diu: florint de manera escandalosa, il·luminant els jardins de torn i alegrant les vistes dels qui la retrobem un any més.

MIMOSA

Titil·la la flor de mimosa, 

fa del seu arbre un firmament. 

Les branques, com les nebuloses, 

dibuixen un cel imponent. 

El groc dels punts que bateguen 

il·lumina tot el jardí, 

el sol feliç s’hi emmiralla, 

fins que els flocs, pluja de guspires, 

voleien fins caure al camí. 

Boletes tan despentinades, 

que pinten de llum l’ambient, 

floretes de brillant mimosa 

que la rica bonança encén. 

                                    Emma Muriel

Mata d'espígol

Fa dies que la primavera s'ha establert. Ara, fins i tot, fent competència a l'estiu. La calor es deixa veure, massa pel meu gust. Al terrat, la meva mata d'espígol s'ha decidit a florir. Li ha costat, però a hores d'ara quan fa ventet, la seva olor omple l'estona de lectura, de descans o de xerrada. La mata vesteix la jardinera més gran i no deixa lloc per cap altra planta, vol ser protagonista.

L’espígol

La primera florida 

llueix i balla 

i escampa a l’aire 

la seva arribada. 

El terrat riu, 

feliç i amable, 

estampat tasta 

l’olor estimada. 

La manta regna, 

tapís d’aromes, 

que m’acompanya 

deixant petjada. 

                    Emma Muriel

Brots de primavera

Avui, en plena primavera, dedico un petit poema als ullets verds que resalten al llarg de branques i branquillons i que canvien el paisatge quasi d'avui per demà. Tenen un creixement inabastable als ulls, lent, però sense saber com, ràpidament, tenyeixen de tons verds la natura. 

BROT

Xiquet i tendre,

jove i senzill,

has tret el cap,

petit i humil.

Esclat de verd,

tan delicat,

et faràs gran

ben aviat.

                            Emma Muriel

Pinten, les roselles

Quan sembla que la primavera ja no pot tenir més colors, les roselles es desperten als sembrats. Delicades, esquitxen el verd per fer esclatar encara més la paleta del bon temps. En alguns prats, d'un tros lluny, sembla que les flors guanyin la partida al cereal, no se com ho porten els pagesos...

En qualsevol cas, si hi ha tantes roselles, no passarà res si els nens i nenes que passen pel costat d'un camp ben vermell, juguen una bona estona a descobrir què s'amaga dins de les poncelles eriçades si poll, gall o gallina.

CAMP DE ROSELLES

Prat de verd cereal, 

hi ha un dia que et lleves 

vestit de cirera, 

estampat de flors, 

mudat de primavera. 

Imatge de mural, 

presumit esperes, 

amb joia sincera,

que faci els honors 

la rosella primera. 

Camp verd de roselles 

ets mil cops captat,

pels fons de pantalla,

el més bell retrat.

                        Emma Muriel