Vent inoportú

El vent i jo no som amics. El tolero en aquells dies de calor d'estiu, quan bufa lleument al vespre. Habitualment el trobo pesat i m'acostuma a portar mal de cap i poques ganes d'estar-me al carrer. Entenc que fa la seva feina i, fins a cert punt, deu ser necessari, però que es passegi una estona i marxi tal com ha vingut. Quan tot es calma, sembla que tot es torni a posar a lloc.

ESBUTLLAT

Destorb a tota hora, 

amo del carrer, 

sonador de danses 

sense balladors. 

Pur xiulet macabra. 

 

Visita inoportuna, 

força bruta invisible, 

ras corredor valent. 

Mou estabilitats, 

portador de paquets 

no volguts, ni comprats.

Ingrat insolent, 

fuig, maleït vent. 

                Emma Muriel

Vent, quina mandra!

Avui les branques reposen, ahir van tenir un dia mogut. Quan no tinc més remei que anar amunt i avall pel carrer els dies de ventada, és com si em posés dins d'una mena de scape room on, per superar el repte, has d'arribar a lloc sense que cap branca, test, ni embalum indeterminat et vagi parar a la testa. Quina tensió que em genera! Certament, a mi el vent m'esbutlla la vida.

Photo by Natalie from Pexels

EL VENT

Jo no sé el seu camí,

d’on ve, ni per on passa

i encara que ho voldria,

no el podria pas seguir.

Sovint el veus venir,

de vegades corre massa,

però encara que ell voldria,

no em farà moure d’aquí.

                         Emma Muriel

Bon vent!

El vent, que és un dels meus pitjors enemics, s'ha de reconèixer que de vegades és la solució d'alguns problemes. Quan hi ha alguna cosa que no rutlla, quan vols perdre de vista algú o alguna cosa que et produeix urticaria, el vent és el millor remei, doncs ja ho diuen: bon vent i barca nova!

Així doncs ara, mirant-ho d'aquesta manera, m'és una mica més amic, perquè m'ajuda, en deteminats moments límit, per engegar a pendre'l a certes anomalies. 

FA VENT

Com udols de llop valent

i xiulet de tren quan passa,

escoltem poc, o bé massa,

el viatge que fa el vent.

Per tots els racons se sent,

fins espanta la canalla,

va de pressa i mai no calla,

el viatge que fa el vent.

Emboira el cap de la gent,

s’endú el paper com la palla,

no respecta cap muralla,

el viatge que fa el vent.

Però si la pluja s’estén,

li agraïm, i mai no ens falla,

que brami, que és com treballa,

el viatge que fa el vent

                                Emma Muriel