El vent i jo no som amics. El tolero en aquells dies de calor d'estiu, quan bufa lleument al vespre. Habitualment el trobo pesat i m'acostuma a portar mal de cap i poques ganes d'estar-me al carrer. Entenc que fa la seva feina i, fins a cert punt, deu ser necessari, però que es passegi una estona i marxi tal com ha vingut. Quan tot es calma, sembla que tot es torni a posar a lloc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sóc l'Emma, mare de bessons i mestra d'educació infantil. Enceto aquest blog amb il·lusió i fent cas a bones veus que em suggerien ...
-
L’estiu cueja i, com ell, la majoria de festes majors s’han acomiadat fins l’any que ve. La festa major és per molts moment de retrobaments...
-
Aquest estiu no és dels més generosos pel que fa les tempestes. En un dia de bon sol, quan de cop s'acosta una negror de cel i fa aquel...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada