AMETLLERS IMPACIENTS

Cada any penso el mateix: els ametllers cada vegada floreixen abans. De fet, els hiverns cada vegada són menys hiverns per aquí. La crisi climàtica és una realitat, però també és cert que a la natura tot són cicles. De tota manera, els avis explicaven que els hiverns de la zona eren rigorosos i llargs i aquest cicle no torna. Tan de bo només fossin els cicles... Allò de "Pel febrer, floreix l'ametller" no sé si tornarà mai més. Hem fe canviar la dita.

                                                                                

                FLORITS AMETLLERS 

                A la vora de la vinya,

                fan guàrdia els vells ametllers.

                A l’hivern, amb les branques nues,

                de vestir-se, són els primers.

                Anuncien la bonança

                fent esclatar les poncelles,

                llueixen nevats de pètals

                de les flors que són més novelles.

                Efímer vestit aromàtic,

                flors d’ametller delicades,

                del vent sou enamorades.

                Pètals d’ales juganeres

                que torneu a despullar

                l’ametller que ja vol brotar.

                                            Emma Muriel

VESTITS D'HIVERN

Aquests dies, passejant per camins entre vinyes, m’adono que l’hivern no despulla els arbres i els ceps. L’hivern els vesteix de solemnitat, deixa veure la bellesa de les branques que s’alcen i que es dibuixen a voluntat al llarg dels anys. Si ho pensem, l’hivern és l’única estació que ens permet contemplar uns essers vius que ens fan tant de bé i que creixen ocults sota les seves verdes, i precioses, vestidures. Vist així, l’hivern ens permet ser conscients de la magnitud que viu sense fer soroll, de la riquesa que ens envolta, a nivell artístic i a nivell vital. Gaudim de les vistes d’hivern, deixem que les branques riguin perquè aquests mesos són, merescudament, protagonistes. Ja arribarà la primavera per amagar-nos els dissenys naturals...

ARBRES D’HIVERN

Branques adormides

d’arbres despullats

guarden energia,

aguanten embats

del fred i del gebre, 

dels matins gelats,

de la boira espessa,

com estoics soldats.

Formoses dibuixen

curiosos relats,

senzilles es mostren

com contes dansats.

No enyoren les fulles,

llueixen bondats.

Són protagonistes

d’entorns hivernats.

                        Emma Muriel