FA FRED

S'acaba l'any i, com toca, fa fred. L'hivern va acompanyat de silenci, és el trànsit entre períodes, és portador de canvis. Va bé que faci fred, d'aquesta manera tot el que ha de venir va lent, com el desglaç.

FRED

Tinc fred a les galtes,

el nas de maduixa,

la boca fumeja

l’hivern que no afluixa.

Sort del meu abric

que em fa de manteta

i de gorra i guants

de llana flonjeta.

Després del passeig

em refaig a casa,

al costat del foc

o amb la seva brasa.

Des de la finestra,

em miro el carrer,

el fred el repinta

i jo a bon recer.

                                Emma Muriel

FLOR D'HIVERN

L'hivern també té bona companyia. Als camins, boscos i marges, hi ha flors que gaudeixen el fred i les glaçades. D'aquesta manera, els esquitx de colors ens alegren l'espera de temps de pintades a tort i a dret. 

FLOR D’HIVERN

Floreta preciosa de pètals valents, 

llueixes esvelta al llit de l’obaga, 

el sol de reüll, somort, t’acompanya 

però qui et fa brotar és la fredorada. 

De nit t’acomodes, com sota la manta,

t’acotxes amb pètals i dorms ben tancada. 

De dia et despertes, floreta d’hivern,

llum del sotabosc, la més ben plantada. 

                                   Emma Muriel

LENT HIVERN

Com li costa! L'hivern va arribant més benèvol que de costum. Ell va arribant amb parsimònia com si no volgués regnar del tot. Un hivern que no fa hivern és el preludi d'una nova època que inquieta o és un període de treva perquè quan torni el seu caràcter fort i sec sigui el més benvingut. Sigui com sigui, que l'hivern ens ensenyi tot el que sap, que l'entorn vol fer el descans que li toca.

ÉS HIVERN

Amb passes fermes, fred,

l’hivern demana entrada,

revela el secret del silenci,

mou la quietud de la son.

Camina amb pausa,

desperta el descans,

crema amb el gel,

viu com la mort.

A cada passa blanca

l’hivern s’instal·la,

fa lent el batec

i adorm la bonança.

                        Emma Muriel

TOTS ABRIGATS

M'agrada l'hivern, no m'hi quedaria, però m'agrada i em convé. Tinc el record d'infància de carrers glaçats i finestres entelades, del foc de la cuina de l'àvia encès i dels abrics de botons com caramels. Tinc el record del que en dèiem leotardos i dels vestits de vellut i dels guants de colors. El fred passa, però les capes de roba et fan barrera i només li queden les galtes i el nas per acariciar. Tinc el record de "l'abriga´t que fa fred" que em deia la mare i que dic encara als meus fills. Encara que sembli una advertència és mostra de cura i protecció. Només per això ja val la pena que el fred regni, és una manera més de fer entendre que estimem i protegim.

            MASSA ABRIC

            La mare m’abriga,

            diu que avui fa fred.

            Però jo no el noto,

            vaig com un coet.

            No vull la bufanda,

            la llana em fa nosa,

            les capes de ceba

            em deixen reclosa.

            Coses que em serveixen:

            les botes folrades,

            els mitjons gruixuts

            i les abraçades.

                                Emma Muriel

Llum per veure-hi millor

Aquests dies de desembre, més que mai, fan pensar en com de fàcil podria ser viure, si la llum més pura il·luminés les ànimes de la gent. Com seria viure amb la claredat que ens dona la puresa d'una llum brillant i nítida que ens deixés veure que els sentiments són de cadascú i que són vàlids, on veure que tot menys la mort té solució i on veure que la vida és curta i no val la pena ferir els altres perquè no perceben el món com nosaltres. Tan de bo la llum servís per acostar-nos i estimar-nos sense mesura. Tan de bo el solstici ens porti la llum que ens cal.

   PER  NOSALTRES
   Que la llum que ens regala la natura

   ens faci visible, l’invisible.
   Que vinguin dies de calma, escalfor
   i cançons de bonança.

   Que el ble nou sigui fructífer
   i la claror ens pinti l’ànima de pau,
   per encarar les foscors
   i les albades que vagin venint.

                                 Emma Muriel

I DEMÀ DESEMBRE...

El desembre ja truca la porta i l'espero, l'espero com mai. Aquesta tardor és un desastre i convé fer net del tot d'una vegada. Té poques setmanes per acomiadar-se amb dignitat, però ho tenim magre. Sort que és la nineta dels meus ulls, la tardor... 

DESEMBRE

L’hivern s’instal·la en silenci, 

amb el repòs de qui no té pressa, 

amb la pausa que li regala el paisatge, 

que tant l’espera, que el rep amb ganes. 

L’hivern atura el bullici, 

amb la saviesa d’avi venerable, 

amb el rigor que mana les passes 

que són crues, però tan necessàries. 

                                       Emma Muriel

Ja arriba l'hivern

Sembla que l'hivern ha vingut per quedar-se unes setmanes. A alguns llocs serà més rigurós, a altres serà un hivern de mitja jaqueta, però hivern, de qualsevol manera. El gaudirem, perquè és molt necessari per parar i per continuar.

            HIVERN

            La gelor ens adorm, 

            el sol ens guarda, 

            fins que l’atrapa 

            la fosca tarda. 

            Pardals voleien, 

            busquen recer, 

            sota teulades 

            o en un paller. 

            Volen els fums 

            de xemeneies, 

            crits de socors 

            de troncs i teies. 

            El glaç dissenya, 

            vidres de gel, 

            vesteix quietud, 

            amb un bell tel. 

                             Emma Muriel

AMETLLERS IMPACIENTS

Cada any penso el mateix: els ametllers cada vegada floreixen abans. De fet, els hiverns cada vegada són menys hiverns per aquí. La crisi climàtica és una realitat, però també és cert que a la natura tot són cicles. De tota manera, els avis explicaven que els hiverns de la zona eren rigorosos i llargs i aquest cicle no torna. Tan de bo només fossin els cicles... Allò de "Pel febrer, floreix l'ametller" no sé si tornarà mai més. Hem fe canviar la dita.

                                                                                

                FLORITS AMETLLERS 

                A la vora de la vinya,

                fan guàrdia els vells ametllers.

                A l’hivern, amb les branques nues,

                de vestir-se, són els primers.

                Anuncien la bonança

                fent esclatar les poncelles,

                llueixen nevats de pètals

                de les flors que són més novelles.

                Efímer vestit aromàtic,

                flors d’ametller delicades,

                del vent sou enamorades.

                Pètals d’ales juganeres

                que torneu a despullar

                l’ametller que ja vol brotar.

                                            Emma Muriel

El sol despertador

Quan fa fred, la humitat de la nit, la rosada o la boira transformen el paisatge, sobretot de bon matí. Per aquí no dura gaire la manta de gel o de glaç, però el vestit que posa a les herbes i fulles és bonic i delicat. 

        GELADA MATINERA

        Camino de matí

        i el camp encara dorm,

        tapat amb una manta

        que de tan freda espanta.

        El sol que tot ho sap,

        diu: hora de llevar-se,

        desperta cada planta,

        com ocellet que canta.

        Guardada la flassada,

        s’acaba la glaçada

        i el sol llu satisfet

        perquè el camp ha refet.

                               Emma Muriel

Pel fred, guants de llana

Aquests dies d'hivern no són exemple de l'estació. Per aquí, fa fred, però no rigorós. El sol, fins i tot, escalfa a certes hores. És agradable, però preferiria que el fred fos el protagonista. Que la roba d'abric fes molta falta i que els passeigs tornessin les galtes enceses i les boques, com xemeneies, mostressin la viva estampa d'un temps gèlid: camins de fumeroles. És llavors quan els guants fan feina de la bona.

GUANTS DE LLANA

Si les mans despullades,

busquen un bon abric,

no hi ha peça més útil,

que, de llana, un vestit.

No fan falta butxaques,

ni alè comprimit,

només fundes a mida

per folrar cada dit.

Una troca de llana,

un disseny ben bonic,

unes mans talentoses

són sempre de profit.

Les mans ben abrigades,

el tacte protegit,

amb uns bons guants de llana

el fred cru ha fugit.

                   Emma Muriel

EL FRED VA FENT CAMÍ

El novembre s'acomiada un cop més i ens va recordant que el fred serà el protagonista les properes setmanes de l'any que acaba i del que començarà. Els que ens agrada el fred estem contents, però ben abrigats, perquè ens agrada el fred, però no passar-ne.

FRED D’HIVERN

Tinc el fred a les galtes,

a les puntes dels dits,

les orelles em cremen

quan surto amb els amics.

Jo que porto bufanda,

el millor dels abrics

i una gorra del llana

de colors ben bonics.

El fred busca forats,

escletxes, recosits,

vol fer-me pessigolles,

moixaines i pessics.

Per sort vaig abrigada,

amb capes i afegits,

així puc passejar-me

sense peus fredolics.

                      Emma Muriel

El fred no vol marxar

Aquests dies ja s'olora la primavera, però el fred no vol marxar. L'hivern encara té coses per explicar i nosaltres les escoltem, no ens toca d'altra. L'únic contratemps en tot això és la gelada, que fa trontollar el cicle dels fruiters que ja han florit. I quin goig! 

Quan l'hivern estigui convençut de la seva partida, tindrem uns dies de calma. Per part meva, duraran poc, perquè la calor intensa no m'agrada. Llavors, trobaré a faltar la manta.

    MARXA L’HIVERN
    Adéu hivern, adéu vent fred,
    pren les gelades i el silenci.
    Carrega el blanc, deixa-ho tot net.

                                                                            

    T’enyoraré, voldré l’abric,
    quan el sol cremi el camp i el poble
    preguntaré: per què has fugit?

    T’espero hivern, vine quan toqui,
    la tardor t’obrirà la porta,
    que cap contratemps no ho trastoqui.

    Tornaràs hivern, calmant l’entorn,
    portaràs la dormida sana, 
    la volta al sol durà el teu torn.
                                        Emma Muriel

Fruiters florits

                

L'hivern i la primavera es van passant la pilota aquests dies. Els arbres aguanten el seu joc i van fent la feina. Els fuiters van florint acompassats, primer uns i després els altres. La llàstima és que les branques vestides de pètals no duren gaire. Per sort, enguany, a hores d'ara, no està fent masses ventades i els pètals van caient quan toca.

ARBRE FLORIT

Flors a les branques,

tel estampat,

pètals de seda,

               arbre mudat.

            El camp festeja

      però ja sap

que en poquets dies

s’haurà acabat.

La muda blanca

cau a desgrat,

el model verd

ja treu el cap.

                        Emma Muriel

Encara hi ha neu...

Dilluns arriba la primavera astronòmica, la natura que ens cuida mica en mica anirà deixondint. L'hivern cueja i ves a saber què ens té guardat. Els dies de bonança li son còmplices i espera poder fer-se sentir en el moment que menys ens esperarem. Vindrà neu? Tot pot ser...

                    HA NEVAT

            La prada destenyida,

            pel sol fa de mirall,

            els raigs l’acaricien,

            desfent cada cristall.

                                                                    

            El fred no vol que marxi

            el blanc que ho omple tot,

            és escut de migdia,

            guardià de cada glop.

            El sol, que te paciència,

            va fent el seu treball,

            la neu amb eficiència

            va lenta rec avall.

            La prada presumida

            ja vol canviar el vestit,

            la manta feta a mida

            llueix només de nit.

                            Emma Muriel

Conserva de tomàquet

Avui és dimecres. A casa, un bon dia es va establir una tradició culinària: dimecres macarrons. En aquest cas, amb carn i tomàquet, els clàssics. Hi ha llars on cada dia hi ha un menú preestablert. No és el cas de la nostra, però sempre hi ha d'haver una excepció. El que ens agrada és utilitzar tomàquet de casa, tomàquet envasat a quilòmetre zero. Quan vas al rebost i agafes un pot de conserva dels tomàquets que has preparat perquè siguin regals a ple hivern, saps que el gust i l'aroma faran que el plat de pasta sigui tot un èxit. 

CONSERVA DE TOMÀQUET

Si és bon estiu

les tomaqueres

fan tant de fruit

que desesperes.

Regals a amics i veïns,

a cada àpat, amanida,

el cistell sempre està ple,

la collita és molt seguida.

Per sort se’n pot fer conserva,

omplint pots amb alegria,

que bé guarden l’abundància,

bullidets al bany Maria.

Si és bon estiu,

l’hivern reb premi,

tresors vermells,

regals de geni.

                         Emma Muriel

TARDES D'HIVERN

L'hivern, el representen el fred, la neu, les gelades, la roba d'abric, el foc a terra, però també la foscor que aviat es passeja arreu. Les tardes de foscor freda adelanten l'ambient nocturn, però encara les marca el rellotge, que diu que la jornada encara té temps per anar fent.

 
FOSCOR D’HIVERN
El carrer és fred, tarda adormida, 

acluca els ulls, li ve la son. 
Udola el vent, tothom s’abriga,  
el sol es pon, el dia ja dorm. 

El cel tenyeix, la nit respira, 
la lluna ho veu i ella respon. 
Foscor present, que no l’espia, 
vol que m’ajudi a creuar el pont. 

Poble despert, ell no es resigna, 
anar a cegues, no correspon, 
hi ha moviment, és la consigna, 
no es pas l’estona de fer non-non. 
                        Emma Muriel

Final de festes

S'acaba l'any i, com no pot ser d'altra manera, s'acaba ple de dies festius. El millor és que el nou comença també celebrant. Això ens mostra que ens agrada gaudir de moments per trobar-nos, riure, ballar, abraçar-nos. Però enguany, les festes han hagut de canviar la fesomia. Hem hagut de festejar sense trobar-nos, ni abraçar-nos, però sí que hem pogut riure i ballar a casa, en petit comitè. Tan de bo aquest 2021, ens retorni les festes que ens agraden, les festes que ens acosten.

    FESTA DE DESEMBRE 

    Desembre cueja,
    l’any ja vol marxar.
    El fred l’acompanya,
    el poble fumeja.

    A muntanya neva,
    a ciutat fa fred,
    a tot arreu gela.
    Fer festa és la treva.

    Amor, llums i foc,
    el caliu de casa:
    petons i abraçades,
    tothom al seu lloc.

    Celebrem que el temps
    ens vol d’equipatge,
    seguim-li el viatge,
    siguem-ne els rems.
                      Emma Muriel

És Carnaval!

Setmana de Carnaval, de disfresses, de rebombori, de música, de gresca i sarau. Dit així, m'atavala una mica, em cansa i em posiciona clarament al costat de la Vella de set peus. En aquest món ha d'haver-hi de tot. Si per uns el Carnaval és una empenta d'energia i alegria, per altres és una festa per esquivar, tot desitjant que arribin dies de calma. Sí, sóc una mica Quaresma jo, què i farem...

L'únic que salvo del Carnaval és la varietat de menges d'aquests dies: merenga, coca de llardons, botifarra d'ou, truites i, segurament, moltes d'altres que desconec i que també deuen servir per llepar-se'n els dits, com a mínim. Així doncs, que visqui el Carnaval i totes les tradicions que l'acompanyen, així, tothom content!

CARNESTOLTES

Per Carnaval, tot s'hi val,

que la gresca no fa mal,

coloraines, robes fines,

paperets i serpentines.

Tot comença el Dijous Gras

que ve el rei amb antifaç,

diu que és ell ara el que mana,

pel cap baix, una setmana.

Hi ha qui surt ben disfressat,

hi ha qui acaba amb mal de cap,

cada poble té el millor,

ho diu la tradició.

I quan s'enterra la sardina,

tothom torna a la rutina,

la cendra del Carnestoltes

és el cant de les absoltes.

Per Carnaval, no tot val,

que s'acabi és un regal.

Això ho diu aquell qui amb esma

vol que arribi la Quaresma.

                             Emma Muriel

Flocs de neu, gel dibuixat

Ple hivern. Per la televisió, imatges de gebrades que transformen el paisatge. Les branques aguanten la capa de gel que sembla voler escapar-se de la seva trampa de fusta, però no pot. L'aigua en moviment ha d'esperar les hores de sol esporuguit, perquè ha quedat parada del fred que fa.

I més amunt, neva que neva, l'aigua voleia, cau suaument i lenta. Cada floc és únic, disseny exclusiu que no es deixa veure clarament. Els ulls només veuen la meravella de la caiguda silenciosa de la neu, que no és poc!

FLOCS DE NEU

Tots ells s’assemblen,

cap és igual.

Joies de vidre

com fa la sal.

Els seus dissenys

són obres d’art.

Floquets de neu,

un món a part.

Massa petits

per ser mirats.

Voldria veure’ls 

sempre augmentats.

                     Emma Muriel

Acolorint l'hivern

Fa fred i amb el fred es fan presents els colors habituals de l'hivern, però n'hi ha que es resisteixen a la grisor i es llueixen presumides esquitxant els marges i les vores dels camins. Serien els pardals de la flora, que valents i sense por de les baixes temperatures ens fan companyia i ens alegren les vistes dels colors freds d'aquests mesos.

Les floretes d'hivern acostumen a ser petites, però la seva presència les fa grans i necessàries. Segurament són molt benvingudes per alguns xucladors i fregadors que esperen amb ànsia la bondat de la futura primavera.  

FLORS D’HIVERN

Pètals petits a la paleta 

dels colors freds, purs, hivernals

s’alcen cridant: és primavera

pel meu mirar, pels meus estams! 

Pintades fines, tinta a terra, 

de pinzells prims, gotes vitals

taquen camins, marges i serra,

per la tristor, com bells regals.

Floretes xiques el fred estampen,

alegren vistes i camps escalfen. 

                               Emma Muriel