Quan fa fred, la humitat de la nit, la rosada o la boira transformen el paisatge, sobretot de bon matí. Per aquí no dura gaire la manta de gel o de glaç, però el vestit que posa a les herbes i fulles és bonic i delicat.
GELADA MATINERA
Camino de matí
i el camp encara dorm,
tapat amb una manta
que de tan freda espanta.
El sol que tot ho sap,
diu: hora de llevar-se,
desperta cada planta,
com ocellet que canta.
Guardada la flassada,
s’acaba la glaçada
i el sol llu satisfet
perquè el camp ha refet.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada