XOCOLATA NEGRA

A casa no hi pot faltar mai una rajola o dues de xocolata. És com una mala costum que tinc arrelada, però que no tinc cap intenció de fer-hi cau i net. L'aroma i el gust d'aquest extra em fa gaudir de l'estona i és una mica com una medicina quan hi ha alguna cosa que em fa estar més baixa d'ànims que de costum.

XOCOLATA NEGRA

Quan ve l’hora de la gana,

jo no me’n puc pas estar,

al calaixet de la cuina,

m’hi espera un mos per menjar.

Una rajola a mi em guarda,

una presa per berenar.

Una llauna lluent endreça,

bombonets per a tastar.

Fosca com la nit més negra,

ben dura de queixalar,

quan se’m desfà per la llengua,

quasi no puc respirar.

Quan ve l’hora de la gana,

només me la fa passar

un trosset de xocolata,

de la més negra que hi ha.

                              Emma Muriel

Pinten, les roselles

Quan sembla que la primavera ja no pot tenir més colors, les roselles es desperten als sembrats. Delicades, esquitxen el verd per fer esclatar encara més la paleta del bon temps. En alguns prats, d'un tros lluny, sembla que les flors guanyin la partida al cereal, no se com ho porten els pagesos...

En qualsevol cas, si hi ha tantes roselles, no passarà res si els nens i nenes que passen pel costat d'un camp ben vermell, juguen una bona estona a descobrir què s'amaga dins de les poncelles eriçades si poll, gall o gallina.

CAMP DE ROSELLES

Prat de verd cereal, 

hi ha un dia que et lleves 

vestit de cirera, 

estampat de flors, 

mudat de primavera. 

Imatge de mural, 

presumit esperes, 

amb joia sincera,

que faci els honors 

la rosella primera. 

Camp verd de roselles 

ets mil cops captat,

pels fons de pantalla,

el més bell retrat.

                        Emma Muriel

Mercat de primavera

Fa uns dies, quan la florida de la primavera estava en el seu punt més àlgid, em vaig parar a contemplar el tràfec que hi havia en un cirerer. Hi havia una colla d'insectes fent la seva feina. Tots tenien clar l'objectiu i tots respectaven el fer dels altres. Era una estona tranquil·la i activa alhora. La jornada de recol·lecció semblava que estés anant molt bé, com que hi ha pol·len per a tothom no hi ha presses, no hi ha empentes, tot flueix. N'hauríem d'aprendre bastant d'aquests petits pol·linitzadors...

FEINA DE POL·LINITZADORS

Avui a l’arbre de la plaça, 

el que ja està ben florit, 

hi ha gran sarau, una festassa, 

molts aleteigs i algun brunzit. 

El brancam és com un mercat, 

paradetes d’abundància, 

la clientela hi treu el cap 

per pur plaer o per militància. 

Alguns són uns tastaolletes, 

d’altres trien, d’altres se’n van, 

n’hi ha que s’omplen les potetes 

per lluir-les a l’eixam. 

Contemplar aquest moviment 

d’abelles, mosquits i abellots, 

et fa pensar que la gent 

comprant semblem borinots. 

Avui a l’arbre de la plaça 

tothom hi té el seu moment, 

remenen flors amb molta traça 

i amb un ordre diligent. 

                                Emma Muriel

Pluja de primavera

Mirant per la finestra veig riquesa caient del cel, quina sort, eh! Aquesta riquesa de primavera no la tenim sempre i ens cal. La pluja de bon temps anima el verd dels boscos i conreus, neteja l'ambient de pols i del pol·len que no s'ha acabat de situar, és bassal pels ocells i fang pels menuts que amb la bonança trien sempre el joc exterior.

Ara la mullena durarà una mica i ens haurem de conformar amb el regal que ens ha fet, fins que els núvols vulguin aturar-se per aquí, per recordar-nos que la terra molla també és senyal de bon temps. 

RAIG DE PRIMEVERA

Tothom et busca

et fas pregar,

no es veu ni rastre

del teu parlar.

Plantes i boscos

has de regar,

que volen créixer,

volen brotar.

Pols de camins

has de domar,

que no vull boira

per caminar.

L’hort del meu avi

has de mullar,

que tot és crosta,

no pot sembrar.

Quan tu t’acostis,

es resoldrà 

la greu sequera

que vol regnar.

                                 Emma Muriel