El magraner té feina aquests dies per aguantar el pes de les seves fruites. Elles es van inflant fins a estar ben madures, tant que les branques acaben cedint al pes i les fruites cauen a terra, moltes esberlades. D'aquesta manera, hi ha menjar per tothom.
Una fruita coronada
madura tendra al jardí,
a la branca es fa pesada,
la veig a punt per collir.
Inflada i tan presumida,
s’esberla fent un camí,
deixant-se veure farcida
de botonets de carmí.
La cullo perquè m’agrada,
per postres o a mig matí,
la reina i dolça magrana
abdica només per mi.
Emma Muriel
