Encara hi ha neu...

Dilluns arriba la primavera astronòmica, la natura que ens cuida mica en mica anirà deixondint. L'hivern cueja i ves a saber què ens té guardat. Els dies de bonança li son còmplices i espera poder fer-se sentir en el moment que menys ens esperarem. Vindrà neu? Tot pot ser...

                    HA NEVAT

            La prada destenyida,

            pel sol fa de mirall,

            els raigs l’acaricien,

            desfent cada cristall.

                                                                    

            El fred no vol que marxi

            el blanc que ho omple tot,

            és escut de migdia,

            guardià de cada glop.

            El sol, que te paciència,

            va fent el seu treball,

            la neu amb eficiència

            va lenta rec avall.

            La prada presumida

            ja vol canviar el vestit,

            la manta feta a mida

            llueix només de nit.

                            Emma Muriel

Vella Quaresma

Avui és Dimecres de Cendra. La cendra purifica, tan de bo fos la solució fàcil i ràpida per resoldre el rebombori que hi ha al món. De moment, ens porta la Quaresma. És un període propi del fet religiós, però com totes les festes s'ha anat modificant, per allunyar-se'n. És una més de les tradicions anuals reinterpretades, per tal d'adaptar-les al poble i, sobretot, a les escoles laiques. Recordo la meva escola cristiana de germanes Carmelites on la Vella Quaresma ni la coneixíem. En canvi, els alumnes sabíem què era el període de Quaresma, els Dijous, l'abstinència, les pregaries pels esdeveniments que recordava... Per això, em sorpren que el personatge, a mode de calendari per l'arribada de les vacances, s'hagi fet un lloc a les escoles amb la peculiar periòdica amputació dels seus set peus. La Vella representa el pas del temps i que es digui Quaresma és gairebé anecdòtic, també es podria dir Bacallanera o la Vella dels set peus i ningú ho trobaria estrany.

VELLA QUARESMA

Una vella que camina amb esma 

s’ha instal·lat a la ciutat. 

Diu que porta la Quaresma, 

que la gresca s’ha acabat. 

He sentit que té set peus, 

que en perd un cada setmana. 

Ves a veure si t’ho creus, 

que ara és ella la que mana. 

Et fa menjar bacallà, 

bunyols de vent a mansalva, 

temps de calma per pensar, 

de dia, fins a trenc d’alba. 

Si les normes son aquestes, 

Vella posa’t la corona, 

per mi totes les encertes, 

la jugada em surt rodona. 

Només em queda que eixamplis 

una mica la mirada, 

si els àpats puc fer més amplis, 

tens cadira assegurada. 

Una vella que camina amb esma 

vol fer grisa la ciutat. 

Tot l’any estricta Quaresma! 

Doncs fins aquí hem arribat. 

                            Emma Muriel

Dijous gras a la vista!

He de reconèixer que el Carnaval no és sant de la meva devoció, però si es tracta de celebrar, ho intento fer sense que es noti massa el meu desgrat. En aquest cas, em poso la màscara adequada. De tota manera, entenc que en determinats llocs es visqui amb fervor la tradició que l'acompanya. Les tradicions culinàries que ens aporta el Carnestoltes, i de fet totes les festes del calendari, sí que les valoro i confio que no es perdin. Les festes de l'any estan estretament lligades als aliments de temporada. Són una bona manera de conèixer què mengem i per què precisament ho fem en un moment determinat. No ens quedem amb les disfresses i la gresca, busquem els orígens i mirem d'entendre el per què del Carnaval, en aquest cas. De moment, si som fidels a la festa, engeguem el Dijous Gras i deixem que les bogeries de la setmana ens canviïn la rutina, ara més que mai.

            DIJOUS GRAS
            Un dijous determinat,
            amb olor de bogeria,
            botifarra d’ou al plat
            i disbauxa tot el dia.

            Llardons per la coca,
            merenga torrada,
            tot cap a la boca,
            greix i sucre a la vegada.

            A la plaça del mercat,
            tot de gent amuntegada,
            fan de súbdits del magnat,
            la setmana està engegada.

            Paperets, cridòria,
            Dijous Gras és aquí,
            es prohibeix tota cabòria
            i ben just es pot dormir.

                                     Emma Muriel

Conserva de tomàquet

Avui és dimecres. A casa, un bon dia es va establir una tradició culinària: dimecres macarrons. En aquest cas, amb carn i tomàquet, els clàssics. Hi ha llars on cada dia hi ha un menú preestablert. No és el cas de la nostra, però sempre hi ha d'haver una excepció. El que ens agrada és utilitzar tomàquet de casa, tomàquet envasat a quilòmetre zero. Quan vas al rebost i agafes un pot de conserva dels tomàquets que has preparat perquè siguin regals a ple hivern, saps que el gust i l'aroma faran que el plat de pasta sigui tot un èxit. 

CONSERVA DE TOMÀQUET

Si és bon estiu

les tomaqueres

fan tant de fruit

que desesperes.

Regals a amics i veïns,

a cada àpat, amanida,

el cistell sempre està ple,

la collita és molt seguida.

Per sort se’n pot fer conserva,

omplint pots amb alegria,

que bé guarden l’abundància,

bullidets al bany Maria.

Si és bon estiu,

l’hivern reb premi,

tresors vermells,

regals de geni.

                         Emma Muriel