Avui és Dimecres de Cendra. La cendra purifica, tan de bo fos la solució fàcil i ràpida per resoldre el rebombori que hi ha al món. De moment, ens porta la Quaresma. És un període propi del fet religiós, però com totes les festes s'ha anat modificant, per allunyar-se'n. És una més de les tradicions anuals reinterpretades, per tal d'adaptar-les al poble i, sobretot, a les escoles laiques. Recordo la meva escola cristiana de germanes Carmelites on la Vella Quaresma ni la coneixíem. En canvi, els alumnes sabíem què era el període de Quaresma, els Dijous, l'abstinència, les pregaries pels esdeveniments que recordava... Per això, em sorpren que el personatge, a mode de calendari per l'arribada de les vacances, s'hagi fet un lloc a les escoles amb la peculiar periòdica amputació dels seus set peus. La Vella representa el pas del temps i que es digui Quaresma és gairebé anecdòtic, també es podria dir Bacallanera o la Vella dels set peus i ningú ho trobaria estrany.
VELLA QUARESMA
Una vella que camina amb esma
s’ha instal·lat a la ciutat.
Diu que porta la Quaresma,
que la gresca s’ha acabat.
He sentit que té set peus,
que en perd un cada setmana.
Ves a veure si t’ho creus,
que ara és ella la que mana.
Et fa menjar bacallà,
bunyols de vent a mansalva,
temps de calma per pensar,
de dia, fins a trenc d’alba.
Si les normes son aquestes,
Vella posa’t la corona,
per mi totes les encertes,
la jugada em surt rodona.
Només em queda que eixamplis
una mica la mirada,
si els àpats puc fer més amplis,
tens cadira assegurada.
Una vella que camina amb esma
vol fer grisa la ciutat.
Tot l’any estricta Quaresma!
Doncs fins aquí hem arribat.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada