diumenge, 30 d’octubre del 2022

UNA MAGRANA

El magraner té feina aquests dies per aguantar el pes de les seves fruites. Elles es van inflant fins a estar ben madures, tant que les branques acaben cedint al pes i les fruites cauen a terra, moltes esberlades. D'aquesta manera, hi ha menjar per tothom.

                    MAGRANA
                    Una fruita coronada 
                    madura tendra al jardí,
                    a la branca es fa pesada,
                    la veig a punt per collir.

                    Inflada i tan presumida,
                    s’esberla fent un camí,
                    deixant-se veure farcida
                    de botonets de carmí.

                    La cullo perquè m’agrada,
                    per postres o a mig matí,
                    la reina i dolça magrana
                    abdica només per mi.
                                            Emma Muriel

diumenge, 23 d’octubre del 2022

UNA MADUIXA SEMPRE ENTRA BÉ

Ara mateix no és temps de maduixes, però quan els teus alumnes d'infantil 3 decideixen ser la classe de les maduixes, no et queda altra que dedicar-los un poema. Aquests curs serà temps de maduixes tot l'any!

MADUIXA
Tinc una maduixa
a la meva mà.
Què faig?
Me la menjo?
O la deixo estar?

L’acosto a la boca,
la vull mossegar.
La miro,
l’ensumo,
Quina olor que fa!

Nyam! Ja la mastego.
Una només?
Que dolça!
Que fresca!
Que bona que és!
                    Emma Muriel

dijous, 13 d’octubre del 2022

UNA MANDARINA

De les fruites de tardor, la mandarina és la que més m'agrada. Una capseta dolça plena de grills sucosos, fàcil de menjar i, a sobre, saludable.

MANDARINA
Un grill de mandarina,
Per a la meva nina,
dos grills per a la padrina,
tres grills per a la veïna,
la resta per a ma cosina.

Per a mi una de sencera,
si ningú no m’amoïna,
que una mandarina
sempre és cosa fina.
                          Emma Muriel

divendres, 7 d’octubre del 2022

TARDOR ARRIBADA

Sembla que sí, la tardor va inundant el paisatge. A poc a poc, els indicis són més evidents i ens mostren que el temps no dona treva.

TARDOR
La tardor ja arriba.
M’ho ha dit el vent,
encastant-me una fulla
a la finestra.

L’he agafat, de tan preciosa,
amb colors torrats i verd,
l’he guardat a dins d’un llibre
com un missatge secret.

La tardor contenta avisa,
fent servir el vent de recader.
Les branques li deixen les cartes
que ell envia amb la notícia.

La tardor ja arriba
i jo contenta,
perquè em portarà
un nou vell paisatge.
                        Emma Muriel