LES VEÏNES

Aquest estiu, hem tingut quatre naixements emplomallats a casa. No érem família d'acollida novella. Al cobert ja hi ha dos nius amb la família vella coneguda que cada primavera torna. Però enguany, sota casa han fet un nou niu que ens ha permès entendre com viuen i gaudir de la nova niada. Ara ja volen.

            LES VEÏNES

            Sota el terrat,

            ben protegit,

            un niuet nou

            amb les veïnes.

            Cassoleta de bressol,

            pels ous fràgils i preciosos

            que regalen piuladissa

            a les tardes dels ociosos.

            Polls d'oreneta,

            cridant la gana,

            pares que ensenyen

            com cal passar-la.

            Les quatre filles ho proven,

            voleien aquí i allà,

            ben aviat seran prou hàbils

            i ja se'n podran anar.

            Noves veïnes,

            aquí teniu

            la residència

            per cada estiu.

                                Emma Muriel

EL GALL

Que el gall és cantador és una cosa sabuda, i volguda, però que un gall canti quan el sol encara té estona per mandrejar és molt cansat, sobretot quan ve el bon temps i deixem les finestres obertes. Jo tenia entès que el gall cantava just quan el sol despuntava, però el de casa es veu que és el despertador del sol i de retruc de tot el veïnat. L'opció de la cassola està molt present.

EL GALL DE CASA

Quan el sol encara dorm,

el gall canta matiner

i la lluna enlaire mira

la mandra del meu carrer.

Si la nit encara ens guarda,

tot és calma al galliner,

per què canta a deshora

aquest gall tan sorneguer?

Li haurem de comprar rellotge

o posar-lo en un tancat,

per obrir-li la portella

quan el sol s’hagi llevat.

                        Emma Muriel

Arri arri! A buscar el Tió!

Arriba temps de pensar en les festes que van venint... Els menuts estan comptant els dies perquè arribi el Tió. I si no ve, l'aniran a  buscar.

QUE NO VE EL TIÓ?

Arri arri tatanet!

Porta’m al trot a muntanya,

segueix aquest caminet

per on va el cargol treu banya.

He d’anar a buscar el tió,

Que fa dies que l’enyoro.

Tinc a punt manta i bastó

pel tronquet que més adoro.

Arri arri bon cavall!

Que el Nadal ja vol venir

i el tió té molt treball,

lluny del bosc de romaní.

                                  Emma Muriel

UN GAT

Els gats que campen sols pel poble, tot i tenir casa, són amos i senyors de cada carrer, de cada jardí i de cada plaça. A casa meva, sempre tenim visites.

GAT

Avui ha vingut un gat,

crec que és de la veïna, 

testos ha tafanejat

i reposa escarxofat.

Com turista despistat,

a estones ell es passeja 

o bé observa d’amagat

algun pardal, afamat.

Content i prou reposat,

pinxo remena els bigotis,

cofoi marxa carregat

amb el sopar que ha pescat.

                          Emma Muriel

Abelles de la mel

Aquests dies de primavera fa goig veure els marges plens de flors i d'abelles feineres que les festegen. La feinada que fan! Mai no serem prou respectuosos amb les abelles i la resta de pol·linitzadors, sense ells ens faltaria bona part de la vida. Elles van fent, tenen una missió clara dins de la seva comunitat i no defalleixen. El món i la vida de les abelles és fascinant.

            ABELLA

            No ets ben bé tan groga,

            vesteixes marró,

            ets la més feinera

            no fas pas cap por.

            Tu vas a la teva,

            busques els colors

            que tan t’alimenten,

            que ens omplen d’olors.

            Vas ben carregada,

            a potes i abdomen,

            ben arrebossada

            del més daurat pol·len.

            El teu vol inquiet,

            preuat, val d’ajuda:

            amb el camí fet,

            cultives natura.

                               Emma Muriel

Mussol, vida nocturna

Tots els rapinyaires son essers majestuosos. Per mi, tenen magnetisme, desprenen una força i seguretat que enveja. Però, el mussol, a més, transmet tranquil·litat. El veig pacient i assossegat. Potser per això, te cara de savi. Si ho penso, segur que dins la seva parcel·la de capacitats és el més llest de tots, perquè sense cansar-se massa, moltes nits deu assolir els seus objectius per anar tirant.

CAÇA NOCTURNA

D’alt d’una branca,

atent reposa.

Quan cau el dia

res no el fa nosa.

Els ulls com plats,

apunt les urpes,

per si un distret

té cames curtes.

Un bon sopar,

el mussol papa,

en negra nit

res no s’escapa.

Quan ja ha acabat

observa quiet.

Només mou el cap

per estar distret.

                             Emma Muriel

Papallona admirada

De papallones, en veig, però no tantes com voldria. Quan era petita i passejava pels camins de vinyes o entre boscos, en veia de molts colors i mides. Ara en voleien però són més escasses. M'agradaria pensar que no les veig però hi son, que els ulls d'adult me les filtren, però em temo que entre els pesticides i la poca cura per l'entorn, les papallones van desapareixent en silenci. Per sort, les flors se les miren embadalides.

PÈTALS DE PAPALLONA 

Ales que em fan pessigolles,

vol que estima els meus colors,

jo voldria passejar-me

per gaudir dels meus amors.

Jo els duria pols d’estrella,

amb carícies i un petó,

per tornar a la meva tija,

esperant nova abundor.

                        Emma Muriel

De bon matí, silenci amb ales

Aquí on visc, tinc la sort de llevar-me amb el tràfec matiner dels ocells. Hi ha una quietud només destorbada per la piuladissa d'ocells enfeinats que aprofiten les primeres hores del dia. No hi ha millor despertador.

El silenci dels ocells

Persianes amunt,

hi ha claror de dia,

despertador lent,

volguda alegria.

El matí feineja,

silenci de cants,

està tot en calma,

menys ales de tants.

La quietud s’escolta,

pius i refilets,

tràfec de bon dia

de cent ocellets.

                            Emma Muriel

Feiners sense potes: serps i cucs

He llegit algun cop que hi ha pors ancestrals, que els gens encara parlen dels perills i virtuds d'allò que ens espera allà fora. Em passa amb les serps, em fan por, m'espanten. No és fàstig, és por irracional. Malgrat aquesta por, quan en alguna ocasió he tingut l'oportunitat de tocar-ne una o agafar-la, ho he fet amb convicció. Reconec que son boniques i elegants, però no voldria pas trobar-me'n cap en alguna passejada al medi natural. Recordo el bot que vaig fer quan anava cap a l'escola i en vaig veure una d'arrambada a la paret. No gosava mirar enrere per evitar veure si es movia o si anava cap allà on jo era. Els infants haguessin estat contents si m'hagués presentat amb aquella bèstia. 

Hi ha persones que també senten animadversió pels cucs de terra. No son molt agraciats, però fan una feina tan important, que guanyen els seus beneficis davant del fàstig que em puguin fer. Els tolero.

                        SSS... 

                        Serpentina de bosc,

                        Ets prudent i agosarada.

                        Ràpida quan tens gana.

                        Pausada amb la feina acabada.

                                                    Emma Muriel

CUCS

Cucs de terra,

laberints subterranis.

Quan la terra és humida per la mullena,

el cuc la forada i la remena.

Quan el cuc xafardeja el jardí,

la terra mostra el seu camí.

Terra de cucs,

jardins fructífers.

                        Emma Muriel

L'oreneta primera

Fa alguns dies vaig veure la primera oreneta de la temporada. Alguns dies després ja eren una colla que voleiaven a mitja tarda pel jardí i l'hort de casa. Entraven i sortien del cobert on cada any fan niu. Fa feliç pensar que han tornat a casa, allà on van néixer. Però de fa uns tres o quatre dies fins avui, la primavera ens recorda que l'hivern encara té coses a dir i les orenetes no deuen entendre massa què passa. No voleien, deuen estar en algun raconet arraulides esperant poder anar per feina. A veure si la bonança torna i amb ella la normalitat primaveral.

                UNA ORENETA

                Des de la finestra del menjador,

                els ulls reposen mirant el cel,

                la ment es banya en la calma,

                és l’estona de la vida lenta.

                Avui a mitja tarda,

                ballaven els fils.

                Per què ballaven?

                Per una parada,

                per una visita esperada,

                la primera oreneta,

                es gronxava

                i descansava.

                                    Emma Muriel

Fa l'elefant...

Vet-ho aquí un animalàs que imposa per la seva presència. A la sabana africana no hi ha ningú més amb el seu caminar calmós, ni amb el seu aspecte venerable. És, sense cap mena de dubte, la bèstia terrestre més robusta i gegant. D'aspecte tranquil, sobta veure per la televisió les manades desbocades quan hi ha perill o quan troben algun destorb que els pugui molestar. 

ELEFANT

Amb la trompa ben enlaire
tot ho ensumes amb delit.
Busques un feix de verdura
que segur et farà profit.

La calor de la sabana
saps com fer-te-la passar.
Amb la dutxa incorporada
no et pares de reumullar.

                         Emma Muriel

VENEN GARSES

M'agrada mirar per la finestra, sempre hi passen coses. Davant de casa, hi ha arbres majestuosos on sovint hi ha bullici. S'hi passegen ocells. Alguns hi fan niu, altres només hi festegen, també n'hi ha que juguen saltironant i canten. De vegades, hi ha el més valent o xafarder que es posa a la punta de la branca més alta del pollancre. La vincla, però ell s'hi manté segur fins que troba alguna cosa més interessant per fer.

Però la reina de les vistes és la garsa. M'agrada veure com s'acosta i com voleia, com s'atura, com remena per la vinya i com es comunica amb les seves iguals. Em distreu i li agraeixo.

GARSA

Saltirona i xafardera, 
branca amunt
i branca avall, 
voleies per la teulada, 
no et fa por cap espantall. 

Esverada i cridanera, 
aleteigs 
i guirigall, 
plomes blanques, també negres, 
a la cerca de metall. 

M’agrada perquè t’acostes, 
curiosa, 
pel meu mirall 
i t’hi mires presumida, 
només et falta un fermall. 

                             Emma Muriel

Concerts d'estiu a migdia

Quan el sol brama, n'hi ha que canten al seu ritme i en són més. Les cigales fan coral i refilen amb les seves membranes, per lluir davant les femelles que, pel meu gust, deuen tenir una oïda molt mal educada... Mare meva quin guirigall! Quan més calor, més cants. A mi em serveixen de termòmetre. Si sento masses cigales cantar, me n'estic de tombar tot el que puc.

FESTEIG DE CIGALES

No us canseu mai, cigales,

de festejar acalorades?

Quan el sol està més alt,

sou el cant més animal,

us lluïu amb estridència

per la vostra descendència.

El festeig només s’acaba,

quan ve alguna nuvolada,

que venteu amb una escombra,

ningú no us pot fer pas ombra!

La calor és la vostra essència,

el migdia, la opulència, 

el vostre moment ideal.

per muntar el millor sidral.

Tenim concerts programats,

per estius, a grapats.

                      Emma Muriel

TEMPS DE GRILLS

Els vespres i les nits d'estiu, amb la quietud, sento els grills fent la seva serenata. Aquests insectes són ben sorollosos i, de vegades, a casa hem jugat a buscar-los. Sembla mentida, tenim bona oïda, però se'ns fa difícil de trobar-los entre la llenya o en algun marge. Sonen d'amagat, potser tenen vergonya...

                GRILL 

                Grill,

                petit com el mill.

                Ric,

                el teu cant senzill.

                Mut,

                quan hi ha perill.

                                 Emma Muriel

El rol del cargol

Venen dies de calor. En aquests dies no em toca més remei que fer com el cargol, amagar-me a la meva closca, tancar la persiana i esperar que un xàfec m'alegri una mica l'existència. Per sort, els mesos de calor també són mesos alegres, de calma, de vacances, de xerrades a l'ombra, de vespres profitosos i de família. Per tot això, la calor no pesa tant com per desitjar que no vingui. 

Temps de calor, dins la closca, però amb resignació.

        CARGOL    

        El cargol

        no vol

        que surti el sol.

        Al cargol

        li dol

        no anar a fer un vol.

        El cargol

        tot sol

        s’amaga a la col.

        El cargol

        quan plou

        segueix el seu rol.

                           Emma Muriel

Un eriçó!

No és molt habitual veure fauna salvatge per aquí on visc fora d'insectes, algun conill, sargantanes i dragons variats i aranyes de totes mides. Més aviat penso en rapinyaires, que se'n veuen poques, guineus, senglars i una colla de petits mamífers. Tot i ser un poble ben tranquil, no ho deu ser prou.

De tota manera, fa molts anys, caminant un vespre per una rasa que fa de drecera al mig del poble, em va sorprendre un eriçó que el tinc clavat a la retina. Va ser una trobada casual i ell va fer com si no m'hagués vist venir, ell a la seva. En va sortir un poema que, avui, em recorda que per la premsa diuen que la fauna, amb el confinament, està alliberada, que s'acosta a llocs insòlits i jo penso: no és el cas del meu poble, quina llàstima.

ERIÇÓ

Caminant pel vell torrent

m’he creuat un eriçó.

On anava decidit,

fent la seva sense por?

Ni les passes de la gent,

ni per ser tant petitó,

per res no movia un dit,

coneixia la lliçó.

Que potser tenia en ment

anar a omplir el seu sarró?

Tantes hores dins del llit,

ja volia el ressopó.

Amb les punxes clenxinades,

elegant i divertit,

ho ha fet ell tantes vegades,

passejar-se en plena nit.

La claror ja s’amagava,

un dia més per l’eriçó.

Ell despert per la jornada

i jo a casa a fer el liró.

                           Emma Muriel

Tinc un ou!

Qui té gallines sap que és afortunat, si és que li agraden els ous, és clar. A casa, en som perquè les truites, ous passats per aigua, ous ferrats, ous durs ens agraden a tots. No som pagesos, però amb tres gallines ens atrevim. 

Encara recordo el primer ou que van pondre, va ser com un tresor trobat. Cada posta és un regal i procurem cuidar les tres reines de casa tan bé com sabem. Aquesta tirallonga d'avui vol ser un homenatge a la riquesa que tenim: ous ecològics i de quilòmetre zero.

Ja he vist orenetes!

Ahir emmig del confinament, vaig baixar al jardí per respirar aire renovat i de cop un parell d'ocells juganers van voleiar per sobre meu. Com si els conegués, vaig penssar "mira, ja han tornat, ja són aquí!". Al cobert de l'hort hi ha dos nius, així doncs, la visita anunciada em fa pensar que les propietàries estan a punt per arranjar forats i per portar-nos noves ales al jardí. Les orenetes ja són aquí i les tornarem a tenir de veïnes.

ORENETES PRIMERES

Les ales alegres 

volen pel jardí, 

ja les enyorava 

tornen a ser aquí. 

El niuet espera 

antics inquilins, 

retornen a casa, 

com altres veïns. 

Al matí i al vespre, 

juguen sempre amb mi, 

de dia s’escampen, 

fan el seu camí. 

Les ales alegres 

ballen pel jardí, 

fan nova niada 

nous becs per nodrir. 

                     Emma Muriel

Un llenguado! El veus?

El fons del mar no m'ha cridat mai massa l'atenció, però he de reconèixer que quan el puc observar en una pantalla, el fons marí és bonic, màgic i hipnòtic. Per allà baix hi ha mil i un móns i tota una vida plena, tant o més intensa com la que hi ha tocant de peus a terra.

LLENGUADO
Aplanat com una coca,
el llenguado para quiet.
Amagat no el trobaria
ni l’espia més expert.

El vell art del camuflatge
ens el pot ben ensenyar.
Quan convé treu la disfressa
tot només per despistar.
                         Emma Muriel

L'OCELL ENGABIAT

Avui és un dia per obrir les gàbies. Els ocells han de poder volar lliurement cap on els plagui. Han de fer batre les ales per poder trobar un lloc plàcid per a viure en pau. Ningú té dret a contemplar la seva bellesa amb l'egoisme d'algú que se'n creu l'amo, només perquè un bon dia se'l va fer seu, tancat. Ell, cobard, al recloure'l, manté la por d'obrir-li la porta, perquè sap que no farà ni una volada enrere per a tornar entre reixes. L'ocell no vol l'amo, l'ocell no vol menjadores ràncies, ell s'espavila per no passar gana. Avui és un dia per odiar les gàbies.

L'OCELL ENGABIAT 

Entre barrots refila 

l’ocell engabiat. 

I l’amo amb cru orgull 

el mostra tot inflat.

Les ales li baten,

fa salts estroncats

per barres de ferro,

tallant llibertats.

Canta amb alegria,

futurs albirats,

que els anhels de vida

seran forts embats

Unes mans petites

li mostren forat,

l’ocell per fi canta,

vola amb llibertat.

Estols fan volada,

cap gàbia els combat.

Les ales els porten

al futur somiat.

                    Emma Muriel