FLOR D'HIVERN

L'hivern també té bona companyia. Als camins, boscos i marges, hi ha flors que gaudeixen el fred i les glaçades. D'aquesta manera, els esquitx de colors ens alegren l'espera de temps de pintades a tort i a dret. 

FLOR D’HIVERN

Floreta preciosa de pètals valents, 

llueixes esvelta al llit de l’obaga, 

el sol de reüll, somort, t’acompanya 

però qui et fa brotar és la fredorada. 

De nit t’acomodes, com sota la manta,

t’acotxes amb pètals i dorms ben tancada. 

De dia et despertes, floreta d’hivern,

llum del sotabosc, la més ben plantada. 

                                   Emma Muriel

Amanita

Aquests dies, la tardor es va posant al dia i els boscos es van tenyint. El sotabosc canvia i, si els micelis estan còmodes, els bolets comencen a treure el cap. Ull! Hi ha bolets que només serveixen per alimentar el bosc i per fer de casa de follets.

                                AMANITA

                     Al bosc hi ha un bolet

                       Maco perquè sí!

                     Atrau les mirades.

                       No té mossegades...

                     I pot presumir.

                    Trosset de natura,

                       Altar de verí.

                                            Emma Muriel

Fageda de tardor

Novembre. La tardor es corona i tenyeix els boscos. Les fulles caduques ens regalen un paisatge canviant que ens enamora a molts. Les fagedes són els boscos on la tardor més es deixa veure. Veure com és despullen és un dels espectacles de la natura on podem contemplar i sentir que la vida avança.

FAGEDA DE TARDOR

Soc al bell mig d’un espectacle, 
respiro quiet, sempre pendent, 
no vull pas perdre’m cap escena 
de l’obra d’èxit del moment. 

Els actors, molt ben situats, 
fa uns anys que no es mouen de lloc, 
saben quin és el seu paper 
i no tenen cap por del groc. 

Arriba l’actor secundari, 
imprescindible en el guió, 
ben tímid entra a l’escenari 
just a l’hora de l’acció. 

La seva carícia atrapa, 
ell bufant fa ballar tothom,
fent caure les llàgrimes ocres 
que volen fent venir la son. 

Quan ja reposen ran de terra, 
l’acte acaba, però el millor
és que aquesta obra continua,
un bosc no baixa mai teló.

Soc al bell mig d’un espectacle, 
a la fageda hi ha funció, 
quan fa el canvi de vestuari,
no li cal cap apuntador. 

                                 Emma Muriel

TERRA DE TARDOR

Els paisatges de tardor enamoren pels colors torrats, primer a les branques i després tenyint el terra de boscos, parcs i carrers. L'ocàs del cicle de l'any és un espectacle de la natura. No hi ha final més bonic. 

MANTA SECA

Sota de les branques,
s’ha fet una manta,
de miques torrades,
totes ben posades.

Té formes variades,
també cargolades,
és com una capa,
per totes les plantes.

De fulles, n’hi ha tantes,
que el camí aparta
i si pots t’hi amagues
per jugar amb els pares.

Feta a pinzellades,
grogues i morades,
n’hi ha d’ataronjades,
totes encertades.

Si hi poses els peus,
sovint no els hi veus
o algú et pot seguir
pel so del cruixir.

Manta de tardor,
estampa amb color,
el bosc l’agraeix,
és qui el protegeix.

                       Emma Muriel

NOU ANY, NOVES MIRADES

Som-hi! Comença un nou any a la Capseta de poemes, un any que ens portarà textos poètics que he anat escrivint i que seran de temes ben diversos: entorn natural, tradicions, societat... A l’educació infantil i a primària qualsevol excusa és bona per a llegir, aprendre o escoltar un poema que ens faci jugar amb la llengua i descobrir el món d’una manera especial, tal i com ho fan les cançons, els quadres, les fotografies i qualsevol suport imaginable. Tots ells ens fan mirar un mateix paisatge des de mil finestres diferents i gràcies als seus punts de vista el fan més ric encara.

Quan parlem d’un fet, d’un objecte, d’un moment o d’un espai, podem explicar-ne els detalls, podem guarnir-ne les característiques, però el més bonic és pensar que qui el defineix, ho fa assumint, positivament, que qui rep el text el viurà i l’imaginarà segons les seves vivències. Entusiasma pensar que d’un poema, inevitablement, en surten molts més, si ens fixem en la lectura d’aquell qui l’està gaudint. Quin joc més bonic: fer de les paraules escrites, un calidoscopi! Les mateixes paraules dibuixen mil mirades!

Avui, una mirada d’hivern...

BLANC DE NEU

Diuen que el blanc és color pobre,

que fins i tot és avorrit.

Parlen del blanc quan no hi ha idees,

quan han passat molt mala nit.

 

Hi ha gent que el tracta de puresa,

uns pobles que els vesteix de dol.

És el color que ens assenyala

i un xec en blanc tothom el vol.

Les diferències s’amaguen,

tot el món es posa d’acord,

quan contemplem un bell paisatge

que de tant fred ens glaça el cor.

En les vistes enfarinades,

el blanc de neu és tan bonic!

Fa coincidir les mirades,

i de tots és el preferit.

                    

                      Emma Muriel

Molsa, salut de bosc

Com que sempre ho he vist fer, jo també ho faig. Aquesta opció no és sempre prou correcte. Antigament, les famílies que feien el pessebre anaven a abastir-se de molsa al bosc de la cantonada. Generació rere generació han anat copiant patrons, perquè és el que han fet els pares i els avis i... 

És cert que quan es va al bosc no se n'agafa gaire, de molsa, però si sumem tots els gaires dels boscos que són a prop de grans poblacions, mare meva, el mal que els podem fer. Vaig sentir per la televisió com uns agents rurals explicaven que se'n podia anar a buscar una petita quantitat, per a consum propi, vaja. Però potser es podria resoldre el verd del pessebre comprant-ne una mica a les fires de Nadal, a la florista de confiança, allà on et certifiquin que és molsa de viver o de llocs de collita autoritzada i controlada.

Hauríem d'anar al bosc amb total respecte, per tot el que ens dona. A la tardor, hi ha persones, mal autoanomenades boletaires, que arrasen amb tot, aixequen la molsa sense miraments i, encara més incomprensible, deixen llaunes i deixalles allà on els plau. (Deixo al marge, els boletaires de cor, els que van al bosc quasi amb veneració) Llavors, si quan el bosc s'ha recuperat una mica de la marabunta, arriba l'hora de fer el pressebre i anar a arrencar molsa, potser no cal. Deixem el bosc en pau, respectem la vida que tant ens ajuda i protegeix.

MOLSA

El bell bosc té una manteta,

que l’abriga i el vesteix.

És un tou de verd suau

que la natura teixeix.

Vessa aigua ben fresqueta,

que manté el bell bosc humit.

És d’un to que tant li escau

que és el seu millor vestit.

El vell bosc vol la manteta

que la vida protegeix. 

És el pany i és la clau

que fa créixer el brot que neix.

Per Nadal, si al bosc passeges,

deixa el verd allà on està.

Si pel pessebre et cal molsa,

ja saps que la pots comprar.
                            Emma Muriel

JOIES DE BOIX GRÈVOL

Pels boscos de casa, el boix grèvol és car de veure, però fent alguna excursió per zones més humides n’he pogut contemplar i  fa goig veure com les fulles punxants es decoren de vermell intens quan arriba el fred. Encara fa més bonic quan la neu acarona les plantes i fa que el paisatge s’ompli d’una bellesa màgica.

Per sort, els vivers han ajudat a treure del cap de la gent el costum d’anar a espoliar la natura només per tenir la casa guarnida durant les festes de Nadal. 

ENYORANÇA

El bosc ha perdut un amic

esquerp i espinós,

però alhora tot graciós. 

Un arbust eixerit, guarnit   

amb fulles curulles

d’onades molt ben perfilades.

Acompanyat d’unes llavors, 

que el fan tan formós!,

petites perles com cireres 

amb la pell tintada amb vermell.

El boix-grèvol que treu el cap 

en algun mercat,

se’l veu descafeïnat, cansat,

atavalat, moix i enfadat.

El bosc enyora el bon amic

que el feia encara més bonic,

amb el vestit de temporada.
                            Emma Muriel