Floreta preciosa de pètals valents,
llueixes esvelta al llit de l’obaga,
el sol de reüll, somort, t’acompanya
però qui et fa brotar és la fredorada.
De nit t’acomodes, com sota la manta,
t’acotxes amb pètals i dorms ben tancada.
De dia et despertes, floreta d’hivern,
llum del sotabosc, la més ben plantada.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada