TEMPS DE RAÏM

Per casa, aquests dies l'olor de raïms i el soroll de moviment a les vinyes és el que toca. L'estiu i la tardor ens porten la cerimònia anual dels pagesos que tanquen cicle, recollint el fruit de tot un any de feina.

                RAÏM

                Estiu i  tardor,

                tombant de bracet,

                maduren raïms,

                guarnint cada cep.

                Són les arracades

                que pengen lluents.

                Plenes de boletes,

                se’n troben ha a cents.

                El sol els madura,

                són plens de dolçor,

                és quan els pagesos

                fan anar el tractor.

                La vinya, a passades,

                collint, van buidant,

                omplen el remolc

                de grans suquejant.

                La feina acabada

                ens fa passejar,

                per si sota els pàmpols

                s’amaga el b(e)renar.

                Penjant, ben xiquet,

                queda algun gotim.

                El millor tastet

                de dolçor sublim.

                                        Emma Muriel

Síndria

La síndria és una fruita grossa, n'hi ha per a tothom. Quan s'obre hi hi ha convidats va desapareixent a talls, com si abans no s'hagués fet un bon àpat. Sempre hi ha espai per un o dos o tres talls de síndria. Quina meravella de la natura, és l'envàs de líquid ideal pels dies d'estiu. Si pot ser, havent passat abans per la nevera...

SÍNDIRA 

Bola pesada, 

verda o pigada, 

reina d’estiu, 

ben oberta,

com lluna plena, 

feta a talls, 

com dolça rialla 

o dibuixant lluna minvant. 

Vermella, carnosa,

gran, ufanosa,

la seva olor somriu

i a mossegades,

comença l’àpat 

que és respir 

pels assedegats i afamats 

que maten set i gana alhora. 

                        Emma Muriel

LA PASTA

Quan hi ha gana entra qualsevol cosa, però si a sobre la taula hi ha un bon plat de pasta, en totes les seves variants i gustos, el fer passar la gana es transforma en un acte de gaudi  sublim. En qualsevol racó de món menjar pasta és una molt bona manera d'atipar-se.

PASTA

I què deu tenir la pasta

que a tothom fa tan content?

És un plat de referència

per bona part de la gent.

Potser és fàcil de menjar,

potser fa de bon de cuinar,

potser és un plat dels que atipa

potser t’arregla un dinar.

I si a sobre l’acompanyen

sofregits, salses i tall,

és un àpat que triomfa 

tant amunt, com cap avall.

Només falta un bon formatge,

elegantment ben ratllat,

perquè sigui un pla perfecte

per quedar del tot dinat.

                            Emma Muriel

EL PA DE CADA DIA

Quan hi ha gana, si hi ha pa a casa, fàcil és llescar-ne o trencar-ne un bocí per enganyar la panxa. Et salva un àpat o te'l complementa, rei d'esmorzars i berenars, no he vist menja més popular al món com ho és el pa, tingui el format que tingui i estigui fet amb la farina que convingui. Som panarres.

    VULL PA

    Quan tens la panxa buida,

    quan sents budells roncar,

    ves a la coixinera

    perquè ella et salvarà.

    Guardat dins de la roba

    tapat com amb llençol,

    un crostonet t’espera,

    llescat s’empassa sol.

    I si per exaltar-lo

    fas ballar-li un setrill,

    el tàndem no el supera

    ni l’àpat d’un cabdill.

    La molla o la crosteta,

    la llesca o el crostó,

    per fer passar la gana

    el pa és guanyador.

                        Emma Muriel

PANELLETS

Malgrat el Halloween s'ha instal·lat definitivament per aquí, la Castanyada encara té els seus defensors, sobretot perquè és tradició i cal mantenir-la. Cada festa catalana té el seu dolç. La Castanyada i Tots Sants no seran menys. Els panellets encara tenen molt per dir.

                PANELLETS

            Pessics de massapà

            amb vestits estampats,

            a punt per a tastar

            molt ben arrenglerats.

            Els veig a la safata 

            en fila i ben posats,

            per on poso la grapa,

            pel mig o pels costats?

            N’agafo un de cirera,

            després un d’ametllat.

            N’agafo un de cada

            o és un disbarat?

            Per l’últim sempre em deixo,

            el guarnit de pinyons,

            ja que per més que creixo,

            s’enduu tots els galons.

                                  Emma Muriel

MADUIXES

La primavera regna, la temporada de maduixes encara s'allarga i tots contents. Les maduixes són uns fruits còmodes de menjar, saludables, bonics, boníssims, per això, agraden a tantes boques. A l'hort, fan goig totes endreçades. Qui les cultiva té feina a controlar que colles de diferents bestioles no facin àpats massa copiosos. 

MADUIXES

Com en un museu verd,

les maduixes s’exposen,

ben inflades de dolç,

pintades de vermell.

Els cargols goluts,

la ràdula esmolen,

s’enfilen feixucs

els fruits ja tremolen.

Procuro avançar-me,

en cullo un grapat,

però en deixo algunes

que bé s’ho han guanyat.

                       Emma Muriel

UNA MAGRANA

El magraner té feina aquests dies per aguantar el pes de les seves fruites. Elles es van inflant fins a estar ben madures, tant que les branques acaben cedint al pes i les fruites cauen a terra, moltes esberlades. D'aquesta manera, hi ha menjar per tothom.

                    MAGRANA

                    Una fruita coronada 

                    madura tendra al jardí,

                    a la branca es fa pesada,

                    la veig a punt per collir.

                    Inflada i tan presumida,

                    s’esberla fent un camí,

                    deixant-se veure farcida

                    de botonets de carmí.

                    La cullo perquè m’agrada,

                    per postres o a mig matí,

                    la reina i dolça magrana

                    abdica només per mi.

                                            Emma Muriel

UNA MADUIXA SEMPRE ENTRA BÉ

Ara mateix no és temps de maduixes, però quan els teus alumnes d'infantil 3 decideixen ser la classe de les maduixes, no et queda altra que dedicar-los un poema. Aquests curs serà temps de maduixes tot l'any!

MADUIXA

Tinc una maduixa

a la meva mà.

Què faig?

Me la menjo?

O la deixo estar?

L’acosto a la boca,

la vull mossegar.

La miro,

l’ensumo,

Quina olor que fa!

Nyam! Ja la mastego.

Una només?

Que dolça!

Que fresca!

Que bona que és!

                    Emma Muriel

UNA MANDARINA

De les fruites de tardor, la mandarina és la que més m'agrada. Una capseta dolça plena de grills sucosos, fàcil de menjar i, a sobre, saludable.

MANDARINA

Un grill de mandarina,

Per a la meva nina,

dos grills per a la padrina,

tres grills per a la veïna,

la resta per a ma cosina.

Per a mi una de sencera,

si ningú no m’amoïna,

que una mandarina

sempre és cosa fina.

                          Emma Muriel

A esmorzar!

Quan ens llevem tenim tots els nostres rituals, la nostra inèrcia particular que ens porta a encarar el dia de la millor manera. L'esmorzar marca la pauta, ens diu una mica qui som o qui serem al llarg de la jornada. La gana s'ensenya. Cadascú li diu quan ha de venir i de quina manera. Els hàbits són els que ens defineixen al llarg dels anys i l'hàbit del primer àpat no serà menys.

            ESMORZAR

            La mare em diu amunt,

            el pare em diu aixeca’t,

            el dia em diu començo

            i jo li dic espera’t.

            Per sort a la cuina

            m’hi espera un bon tec,

            la gana m’apreta

            i ràpid m’assec.

            Primer un bon got d’aigua,

            respirar tranquil, 

            que no val la pena

            llevar-se a tot mil.

            He obert la nevera,

            agafo un iogurt,

            posa que és de plàtan,

            sempre se’m fa curt.

            Faré una torrada

            amb pernil del cuit 

            o amb melmelada

            de qualsevol fruit.

            De peça de fruita,

            avui trio gerds.

            Si no els has tastat,

            no saps el que et perds.

            Acabo com sempre

            amb la xocolata,

            de negra, una presa,

            però en faria quatre.

            La mare em diu som-hi,

            el pare em diu ‘nem,

            el dia em diu ànims,

            jo tip i content.

                               Emma Muriel

EL FORNER

Quan en un poble veus cua de bon matí en un carreró, hi ha molts números que, quan t'hi acostis, vegis persones sortint amb una bossa plena de pa per portar-lo cap a casa, per poder fer bons entrepans per esmorzar. Que bo el pa recent cuit!

FORNER 

Jo abans era forner, 

l’únic de tot el poble, 

i ara que no ho puc ser, 

n’hi ha un a cada carrer. 

                                                        

Dels pans que jo abans feia, 

la molla consistent,

la crosta era rosseta, 

gustosa i ben cruixent. 

Dins de la coixinera, 

era bo com recent,  

quasi bé una setmana, 

menys si bufava el vent.  

Llavors quan s’assecava, 

sempre feia un invent:  

sopes o farinetes 

i pa torrat calent.  

                    Emma Muriel

Mmm... Patates fregides!

Com pot ser que un menjar tan simple com un plat de patates fregides, sigui tan apreciat i volgut per molta gent. A més, es poden fer de tantes maneres, de tantes formes i poden acompanyar tants plats o poden ser acompanyades de tantes salses, que fàcilment les trobes a qualsevol racó de món.

LES PATATES FREGIDES

Son les meves preferides, 

les patates fregides 

amb oli o bé torrades 

fetes a daus o allargades. 

Acompanyen qualsevol plat 

el senzill o l’elaborat 

unes s’inflen com un bunyol, 

aquestes no són qualsevol. 

N’hi ha que semblen tallerines 

de tan llargues i primes, 

hi ha les toves de dins, 

altres omplen plats divins. 

Alguns les hi diuen rosses 

o les xips, que son en bosses. 

Sucades amb bona salsa,

tenen un gust que trasbalsa. 

Son les meves preferides, 

les patates fregides. 

Plaer fet aliment 

per tanta colla de gent. 

                      Emma Muriel

Mmm... Croquetes!

Una estona de bona taula a l'hora del vermut sempre és benvinguda, però si a sobre hi ha una plata de croquetes per complementar la beguda, les escopinyes i les olives farcides de rigor, ja es pot allargar l'hora de començar a dinar que el vermut i la conversa t'omplen. 

CROQUETES

Com paquets embolicats,

com regals sense llacet,

els detalls arrebossats

esperen el teu mossec.

Una plata de bon gust

que no passa mai per alt,

a tota taula és un plus,

les croquetes no fan mal.

El cruixent sempre presenta

els sabors més variats,

d’una peça suculenta

que deixa ben nets els plats.

                    Emma Muriel

Conserva de tomàquet

Avui és dimecres. A casa, un bon dia es va establir una tradició culinària: dimecres macarrons. En aquest cas, amb carn i tomàquet, els clàssics. Hi ha llars on cada dia hi ha un menú preestablert. No és el cas de la nostra, però sempre hi ha d'haver una excepció. El que ens agrada és utilitzar tomàquet de casa, tomàquet envasat a quilòmetre zero. Quan vas al rebost i agafes un pot de conserva dels tomàquets que has preparat perquè siguin regals a ple hivern, saps que el gust i l'aroma faran que el plat de pasta sigui tot un èxit. 

CONSERVA DE TOMÀQUET

Si és bon estiu

les tomaqueres

fan tant de fruit

que desesperes.

Regals a amics i veïns,

a cada àpat, amanida,

el cistell sempre està ple,

la collita és molt seguida.

Per sort se’n pot fer conserva,

omplint pots amb alegria,

que bé guarden l’abundància,

bullidets al bany Maria.

Si és bon estiu,

l’hivern reb premi,

tresors vermells,

regals de geni.

                         Emma Muriel

Ous ferrats!

És ple estiu, les gallines de casa estan una mica acalorades i no ponen gaire... La calor les aplatana, com a mi. Això fa que les oueres no s'omplin amb tanta alegria i hem de comptar les receptes amb ous setmanals. És quan vas just, quan t'adones de quina pila de receptes necessiten ous per a l'elaboració: arrebosats, truites, allioli, mandonguilles, amanides d'estiu, rebosteria... I el deliciós ou ferrat. 

            OU FERRAT

            Si tens un tros de pa,

            l’has de sucar,

            a la cúpula

            d’aquest menjar.

            Veuràs un tel

            que amaga mel

            i la molleta

            serà humideta.

            Si hi ha regalim.

            quedarà prim,

            podrà caçar-lo

            el teu instint.

            Sinó després,

            farà de més,

            en el mossec

            del blanc del tec.

            Si poses sal,

            serà especial,

            si no n’abuses

            no et farà mal.

            Clara i rovell,

            ves quin parell!

            Un ou ferrat

            el millor plat!

                          Emma Muriel

LLENTIES A CREMADENT

Fa un grapat d’anys, jo em pensava que les llenties eren un plat d’aquells de la mandra, un plat de cullera que feia son a molts nens i nenes a l’escola, a casa i, fins i tot, a casa de les iaies, que segur que les feien per llepar-se’n els dits. Resulta que estava ben errada! Conec una bona colla de menuts que gaudeixen de les llenties, que se les mengen a cremadent i que les esperen com si fos un àpat de la llista del preferits. 

És important que els infants puguin tenir a l’abast els llegums, les verdures i les fruites de ben petits. Ens toca als adults acostar-los bons aliments com les llenties i, de vegades, les deixem una mica de banda. Reivindiquem les llenties!

VULL LLENTIES

Quan hi ha gana per dinar

i la taula he de parar,

endevino què hi haurà

per la flaire del menjar.

Quina sort! Avui cullera

que faré servir primera,

per les llenties que al plat,

ben aviat faran forat.

Van tan ben acompanyades

amb verdures estofades,

que per ser un plat contundent

agrada força a la gent. 

Quan hi ha gana per dinar

i llenties per menjar,

em podré ben d’atipar

sense haver de llescar pa.

                                   Emma Muriel

CANELONS, mmmm...

Els que ens agrada menjar, el Nadal el relacionem clarament amb els àpats dels diferents esdeveniments familiars. En aquest cas, un poema dedicat a un plat d'aprofitament, a un plat que per molt clara que tinguem la seva confecció, a cada casa tenen el seu gust i els preferits de la majoria acostumen a ser els que ens fa la iaia. Per sort, els canelons són un plat que no només es fa per Nadal, sinó que són bons acompanyants d'un diumenge, de la Festa Major o d'un dia mandrós comprats a la pollastreria de confiança.

CANELONS 
Sant Esteve, canelons,
un gran encert, bona tria,
de cent generacions,
jo en voldria cada dia.

Grans safates omplen forns,
d’una pasta cargolada,
amb la carn cuita als fogons,
dels rostits d’altra jornada.

Sant Esteve, canelons,
de carn, peix o de verdura,
tradició que ha fet molts tombs,
per això encara perdura.
                             Emma Muriel

Macarrons

La setmana passada els bessons de casa em preguntaven quan vindria la iaia o quan anirien a casa seva ara que són vacances d'estiu. Tot ho farem! Ja sabia que al marge de compartir una estona amb la iaia volien saber quan podrien menjar macarrons. Un dia van trobar macarrons a taula, després d'anar a escalar. La pasta és un bon recurs per recuperar forces i, a més, és un plat prou fàcil i ràpid de fer. Amb aquesta calor no ve massa de gust passar estones a la cuina fent xup xup... 

Contents com unes pasqües es van abraonar a la cassola i van coincidir a dir que eren reboníssims... però que els faltava el toc especial dels que fa la iaia. Ja m'ho pensava! Malgrat venir de la mateixa casa i haver menjat molts macarrons de la mama, la recepta és la mateixa, però les mans no i això és nota. Potser arribarà un dia que jo seré la iaia que fa els macarrons més bons del món.

MACARRONS DE LA IAIA

Algú em podria explicar

quin secret deuen guardar? 

Jo segueixo al peu de la lletra 

tot el que posa a la llibreta. 

Fer un bon sofregit, 

amb tall fet ben petit,

tomàquet, ceba, oli i sal,

de qualitat que és el que val. 

Fer bullir a l’olla

macarrons per la colla,

amb aigua abundant, 

que la pasta vagi ballant. 

No cal bullir-los massa

sinó són argamassa

i abocar-los a la cassola 

per quan s’arribi d’escola. 

Els macarrons no duren gaire 

no en queda mai ni la flaire. 

Buit ha quedat el plat,

la iaia s’ha superat.

Ja puc ser bona cuinera,

tenir plena la nevera,

que si ella ha fet els macarrons 

per a ella seran els petons.

                                             Emma Muriel