La setmana passada els bessons de casa em preguntaven quan vindria la iaia o quan anirien a casa seva ara que són vacances d'estiu. Tot ho farem! Ja sabia que al marge de compartir una estona amb la iaia volien saber quan podrien menjar macarrons. Un dia van trobar macarrons a taula, després d'anar a escalar. La pasta és un bon recurs per recuperar forces i, a més, és un plat prou fàcil i ràpid de fer. Amb aquesta calor no ve massa de gust passar estones a la cuina fent xup xup...
Contents com unes pasqües es van abraonar a la cassola i van coincidir a dir que eren reboníssims... però que els faltava el toc especial dels que fa la iaia. Ja m'ho pensava! Malgrat venir de la mateixa casa i haver menjat molts macarrons de la mama, la recepta és la mateixa, però les mans no i això és nota. Potser arribarà un dia que jo seré la iaia que fa els macarrons més bons del món.
MACARRONS DE LA IAIA
Algú em podria explicar
quin secret deuen guardar?
Jo segueixo al peu de la lletra
tot el que posa a la llibreta.
Fer un bon sofregit,
amb tall fet ben petit,
tomàquet, ceba, oli i sal,
de qualitat que és el que val.
Fer bullir a l’olla
macarrons per la colla,
amb aigua abundant,
que la pasta vagi ballant.
No cal bullir-los massa
sinó són argamassa
i abocar-los a la cassola
per quan s’arribi d’escola.
Els macarrons no duren gaire
no en queda mai ni la flaire.
Buit ha quedat el plat,
la iaia s’ha superat.
Ja puc ser bona cuinera,
tenir plena la nevera,
que si ella ha fet els macarrons
per a ella seran els petons.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada