Aquest estiu puc dir amb alegria que els mosquits estan passant força desaparcebuts per casa. Des de l'arribada dels mosquit tigre, que va ampliar el ventall de picades i males estones treballant de dia, que es feia impossible estar-se al jardí o al terrat sense rebre alguna xuclada inoportuna. En canvi, aquests mesos de calor d'enguany han portat mosquits, però no tants com per no poder seure a la fresca com estius anteriors. Que duri la ratxa!
Xuclador,
empipador,
no n’hi ha cap més de pitjor.
Volador,
ressonador,
més dolent que la calor.
Fa picor,
fa erupció,
evitar-lo és temptador.
Alfàbrega, un ungüent
i qualsevol altre invent,
per parar els peus al mosquit
a l’hort o bé també al llit.
Lluitador,
espectador,
res d’això no li fa por.
Ell sempre enxampa la gent
a qualsevol mal moment
de totes se n’ha sortit.
aquest volador petit.
Resignació,
és ficció
la seva extinció.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada