Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poema Nadal primària. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poema Nadal primària. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de novembre del 2023

EL BON REGAL

Els regals han de ser valors per tota la vida. Han de ser detalls que ens aportin riquesa, però de la bona, de la que no porta diners, de la que et serveix per viure amb la certesa que tens tot el que et cal per ser feliç. Qui et coneix, et sap regalar.

UN BON REGAL
Soc persona petitona
i m’agafen de la mà.
Faig el camí amb companyia
dels que em volen estimar.

Al desembre veig somriures
quan el tió faig cagar
i jo penso què voldria
que em poguessin regalar.

Em caldria un món alegre
on tothom pugui jugar,
que quan creixi quedin boscos
on poder-me aixoplugar.

Soc persona petitona
i no només vull somiar
que la Terra, on he de viure,
és el millor lloc que hi ha.
                           Emma Muriel

dimarts, 3 de gener del 2023

REGALS

Per Nadal, no a totes les cases, arriben paquets i paquets de totes bandes. Malgrat els infants siguin prudents, els regaladors tenen tendència a fer del fet bonic d'obsequiar un moment desbordant i poc valorat. Ens fa il·lusió veure l'abundància, veure els balcons, els arbres plens de paquets apilats. Hauríem de tenir mesura i fer que aquells que regalen als infants els portin allò que poden assumir i aprofitar.

REGALS DE NADAL
És temps de família,
a casa és Nadal,
d’àpats i de dolços
i d’algun regal.

Paquets de colors,
per grans i petits,
de tantes sorpreses, 
quedem atordits.

Ens regalen uns,
ens regalen altres,
caixes i papers,
en són tots els rastres.

Empatx de joguines,
de roba i de jocs,
això que  la carta
en llistava pocs.

La màgia ens desborda,
no cal abusar,
busquem la mesura
que ens fa valorar.
                   Emma Muriel

divendres, 24 de desembre del 2021

El tió és tradició

S'acaba l'any i, més o menys religioses o paganes, ens acompanyen moltes tradicions que ens dibuixen com a poble. Fer cagar el tió és una de les nostres. Segurament és un costum estrany, escatològic i, per alguns, amb cert biaix violent, però és una tradició que convé mantenir.

Jo sóc més partidària de valorar-ne el seu possible orígen: l'entorn i la vida rural. El tió és un tronc, un tronc que, arribat el solistici d'hivern, escalfava les llars, les il·luminava i les seves cendres alimentaven la terra que els havia de donar fruits en un futur. El tronc es pica, sí. Amb un bastó li fem cops perquè cagui, però cops sense malícia, com els pagesos que, per recollir els fruits de les branques, feien, o fan, cops per-los caure i poder-los gaudir. Crec que la mirada és bàsica per considerar un fet més o menys políticament correcte. Convé saber qui som i pequè fem les coses.

Sigui com sigui, amb cara o sense, amb cops o sense, tan de bo el tió cagui durant molts anys, perquè som molts els que ens l'estimem i l'esperem cada any.

            EL TIÓ
            M’estimo el tió,
            és un tronc de vida,
            és font d’escalfor,
            festa feta a mida.
                                                                                            
            Uns li posen cara,
            per uns és tiona,
            per altres és soca
            que escalfa una estona.

            N’hi ha que amb bastó el piquen,
            uns que al bosc el cacen,
            alguns l’alimenten
            i molts que l’abracen.

            Uns amb l’avi el trien
            al llenyer de casa,
            altres n’hi ha que el compren
            o el guarden per brasa.

            El tapen amb manta,
            li posen vestit
            li pinten bigoti
            o li fan un llit.

            Tants tions, com cases,
            això és el millor,
            si es vol mantenir
            la tradició.
                                  Emma Muriel

dijous, 7 de gener del 2021

Reis passats, festes acabades...

Els Reis d'Orient han passat per les cases de molts nens i nenes que els havien fet arribar cartes plenes d'il·lusions a través dels seus patges o a les bústies reials. El matí de Reis és un garbuig d'emoció i espectatives que no sempre s'acaben complint. És bonic veure les cares de sorpresa i alegria dels menuts de casa. Tan de bo, tots els matins de totes les cases fossin iguals... Hi ha famílies que fan mans i mànigues per fer arribar les cartes fins a l'Orient, però moltes d'elles es perden. Per sort, en alguns casos, hi ha grans persones que les troben, les llegeixen i fan d'ajudants dels Tres Reis. A les cases humils, la màgia ha de ser encara més gran, els paquets potser arriben a deshora, però arriben per omplir de somriures sincers i agraïts. Tots els infants que esperen la visita dels Reis, tenen dret a gaudir de la seva generositat.

Avui, el poema d'aquesta entrada té una versió per a infants i l'acompanya una versió llarga per aquells qui esperem que tothom pugui gaudir de la màgia dels Reis de l'Orient.

HAN PASSAT ELS REIS I
Nit freda, carrers buits,
finestres entelades,
dins del llit, arraulits,
teulades congelades. 

Mantes i coixins còmplices,
mirades de reüll,
la màgia les adorm,
que no siguin escull. 

Amb els sons prou profunds,
d’una silent ventada,
amb pols d’iris i estels,
s’obre la balconada. 

Es buiden els sacs,
de paquets bonics
que deixen els Mags,
pels infants adormits.
                    Emma Muriel


HAN PASSAT ELS REIS II
Nit freda, carrers buits,
finestres entelades,
dins del llit, arraulits,
teulades congelades. 

Mantes i coixins còmplices,
mirades de reüll,
la màgia les adorm,
que no siguin escull. 

Amb els sons prou profunds,
d’una silent ventada,
amb pols d’iris i estels,
s’obre la balconada. 

Es buiden els sacs,
de paquets bonics
que deixen els Mags,
si els nens són prou rics.  

La màgia es desgasta,
no n’hi ha per tothom,
el dia despunta
s’acaba la son. 

On ella no arriba,
sempre hi ha una mà
que ajuda els Tres Reis
arreu adorar.

És la nit d’anhels, 
de somnis d’infància,
que amb la fredor ens mostra,
com cada any, distància:
la màgia existeix
als rius d’abundància.
                    Emma Muriel

dimecres, 30 de desembre del 2020

Final de festes

S'acaba l'any i, com no pot ser d'altra manera, s'acaba ple de dies festius. El millor és que el nou comença també celebrant. Això ens mostra que ens agrada gaudir de moments per trobar-nos, riure, ballar, abraçar-nos. Però enguany, les festes han hagut de canviar la fesomia. Hem hagut de festejar sense trobar-nos, ni abraçar-nos, però sí que hem pogut riure i ballar a casa, en petit comitè. Tan de bo aquest 2021, ens retorni les festes que ens agraden, les festes que ens acosten.

    FESTA DE DESEMBRE 
    Desembre cueja,
    l’any ja vol marxar.
    El fred l’acompanya,
    el poble fumeja.

    A muntanya neva,
    a ciutat fa fred,
    a tot arreu gela.
    Fer festa és la treva.

    Amor, llums i foc,
    el caliu de casa:
    petons i abraçades,
    tothom al seu lloc.

    Celebrem que el temps
    ens vol d’equipatge,
    seguim-li el viatge,
    siguem-ne els rems.
                      Emma Muriel

dimecres, 23 de desembre del 2020

El nostre Nadal

Avui fa dotze anys va ser el nostre Nadal particular. El naixement de dues criatures va ser l'inici real de les celebracions a casa. La família va canviar, a partir de llavors les rutines, les tradicions van començar a dibuixar-se amb colors vius i estampats. El Nadal va ser més Nadal perquè els infants van néixer i tot de gent els va començar a adorar.

NADAL DELS INFANTS
Nadal és un nen
amb cara de festa,
és una nena
amb ulls com finestres.

Nadal són infants,
amb mans d’il·lusió,
són tot de famílies,
vivint d’emoció.

Intens Nadal,
quan hi ha menuts,
innocència volguda.
                      Emma Muriel

diumenge, 13 de desembre del 2020

Nadal per tot l'any

Avui és Santa Llúcia. Aquest és dels pocs dies del santoral que tinc controlat, sobretot perquè està relacionat amb les tradicions de Nadal. Tretze dies, tretze dies... Arribarà Nadal, passarà com cada any i en molts casos ens n'oblidarem fàcilment de tota la càrrega emocional que els anys ens han transmès... Pau, solidaritat haurien de ser paraules de tot l'any, no només per anomenar aquests dies. Evidentment, com en molts casos, no podem generalitzar, però desgraciadament no estem en un món on aquestes paraules acompanyin el dia a dia dels pobles, ben al contrari. Per sort, sempre hi ha persones que intenten fer un mon més just, més enllà dels desitgs de Nadal.

EL MILLOR NADAL DEL MÓN
Jo m’imagino el Nadal, 
una festa de tot l’any, 
no només de quinze dies, 
sinó és tot un vil engany. 

Tot plegat és alegria, 
pau, amor i germanor, 
per tota la geografia, 
no només al meu racó. 

Open Arms no és necessària, 
UNICEF ja no existeix, 
Intermon, tan solidària, 
ja ningú no la coneix. 

Els països no fan guerra, 
no hi ha tràfic de menors, 
tothom és a cada terra, 
no existeixen els temors. 

La natura no s’ofega, 
essers vius creixem en pau, 
cap govern no busca brega, 
somriu el Planeta Blau. 

Tan de bo que un dia arribi 
que això sigui veritat 
i que no només estigui 
donant voltes al meu cap.  
                       Emma Muriel

dilluns, 7 de desembre del 2020

Fins i tot amb caganer!

L'hivern passat, uns bons amics ens van portar a visitar un pessebre grandiós. Hi havia de tot: animals, pagesos i pageses, un mercat, zones desèrtiques i zones humides i, és clar, el naixement. Era bonic de veure i t'hi entretenies una estona llarga. A cada racó de món on es fan pessebres, tenen les seves tradicions, les seves figures, els seus estils... A Catalunya està clar el nostre personatge insigne és el caganer.

TOTS AL PESSEBRE
Al pessebre català,
tothom té el seu paper,
pastorets i un rabadà,
fins i tot un caganer.

Les figures representen
qualsevol dia feiner:
menestrals, dones que renten,
fins i tot un caganer.

Tots es mostren enfeinats,
pagesos i el carreter.
Uns treballen amagats,
fins i tot un caganer.

Personetes de muntanya,
en camins o bé al carrer,
una escena que acompanya,
fins i tot amb caganer.

                Emma Muriel

dijous, 3 de desembre del 2020

Un minimon fet pessebre

Cada casa és un món. Les famílies fan el pessebre a la seva manera. N'hi ha que són tradicionals i en paren un de clàssic amb molsa, suro i figures heredades dels avis, altres són més minimalistes, hi ha els pessebres eclèctics amb figures clàssiques, de plàstic o fusta, tot ben barrejat. Ara també hi ha famílies amb fills que fan un minimon on tot és permès i l'espai és un joc més.
 
FARÉ EL PESSEBRE
Aquest any per fer el pessebre,
vull tenir quatre retalls
que seran com herba verda
per ovelles i uns quants galls.

Per les cases, taps de suro,
pels camins, uns encenalls,
sorra fina per les dunes,
llacs i rius fets de miralls.

Potser hi poso els meus Playmobil,
dinosaures amb plomalls
i també hi haurà vehicles,
que acompanyin els cavalls.

Vull posar-hi una família,
ara no entraré en detalls,
però serà la que a mi em sembli,
no aniran amb estripalls.

Aquest any per fer el pessebre,
no vull pas masses treballs,
ha de ser un joc alegre,
que no sigui un destorball.
                       Emma Muriel

dilluns, 30 de novembre del 2020

També venen tiones!

Últimament veig que arriben tiones a algunes cases. Unes porten melena, d'altres pestanyes ben pentinades, algun llaç o galtes rosadetes. Es veu que sempre hi havien sigut, però mai les havíem vist, eren invisibles a ulls de la majoria. Està bé que tinguin cara, que les valorem com fem amb els tions habituals, ja que segur que fan la mateixa feina. 

Potser els propers tions seran sense gènere definit, cosa que seria el més normal. Però ja se sap, avui en dia el gènere d'una paraula, com ara la que ens ocupa: tió o tronc, es confon amb el gènere humà, en part per la personificació que fa anys que fem de l'element. Per tant, si el personem com a home, vell o nen, és lògic que també ho fem com a dona, vella o nena. Així doncs, tions o tiones, us esperem! 

                LA MEVA TIONA
                La tiona ha arribat,
                reposa al seu racó,
                ja té a punt el seu plat
                i manta de cotó.

                Al cap la barretina,
                per cada peu mitjó
                i una mandarina
                per fer el ressopó. 

                Em fa companyia,
                mai caga carbó.
                Ella no m’espia.
                Li estampo un petó.

                La meva tiona
                aviat cagarà
                i com ha vingut,
                tornarà a marxar.

                                 Emma Muriel

dilluns, 30 de desembre del 2019

Congelador ple!

Passem un dies de sopars, dinars, berenars, vermuts. Qui més qui menys comparteix taula amb família, amics o coneguts. Sovint passa que aquestes taules es van omplint de safates, cassoles i soperes que no s’acaben mai buidant del tot. Les neveres ens guarden les sobres, però ens fan allargar els àpats nadalencs una setmana. Jo prefereixo el congelador, que et permet gaudir d’un bon tall d’ànec rostit quan ja no recordes ni quin gust tenia el dia que te’l vas menjar. Avui un petit homenatge al congelador!

        NADAL DE CONGELADOR
        Les taules d’abundància
        són pel congelador,
        com bones garanties
        per omplir bé el sarró.

        Després de tantes menges,
        ja no hi cap res al pap,
        són sobres pels diumenges
        quan dines congelat.

        Sis i set canelons,
        mig pollastre rostit,
        carmanyola de brou,
        fan un altre convit.

        Calaixos i safates
        del meu congelador
        conserven els excessos
        per una altra ocasió. 
                             Emma Muriel

diumenge, 23 de desembre del 2018

Molsa, salut de bosc

Com que sempre ho he vist fer, jo també ho faig. Aquesta opció no és sempre prou correcte. Antigament, les famílies que feien el pessebre anaven a abastir-se de molsa al bosc de la cantonada. Generació rere generació han anat copiant patrons, perquè és el que han fet els pares i els avis i... 

És cert que quan es va al bosc no se n'agafa gaire, de molsa, però si sumem tots els gaires dels boscos que són a prop de grans poblacions, mare meva, el mal que els podem fer. Vaig sentir per la televisió com uns agents rurals explicaven que se'n podia anar a buscar una petita quantitat, per a consum propi, vaja. Però potser es podria resoldre el verd del pessebre comprant-ne una mica a les fires de Nadal, a la florista de confiança, allà on et certifiquin que és molsa de viver o de llocs de collita autoritzada i controlada.

Hauríem d'anar al bosc amb total respecte, per tot el que ens dona. A la tardor, hi ha persones, mal autoanomenades boletaires, que arrasen amb tot, aixequen la molsa sense miraments i, encara més incomprensible, deixen llaunes i deixalles allà on els plau. (Deixo al marge, els boletaires de cor, els que van al bosc quasi amb veneració) Llavors, si quan el bosc s'ha recuperat una mica de la marabunta, arriba l'hora de fer el pressebre i anar a arrencar molsa, potser no cal. Deixem el bosc en pau, respectem la vida que tant ens ajuda i protegeix.
MOLSA
El bell bosc té una manteta,
que l’abriga i el vesteix.
És un tou de verd suau
que la natura teixeix.

Vessa aigua ben fresqueta,
que manté el bell bosc humit.
És d’un to que tant li escau
que és el seu millor vestit.

El vell bosc vol la manteta
que la vida protegeix. 
És el pany i és la clau
que fa créixer el brot que neix.

Per Nadal, si al bosc passeges,
deixa el verd allà on està.
Si pel pessebre et cal molsa,
ja saps que la pots comprar.
                            Emma Muriel

dissabte, 22 de desembre del 2018

Nadal global

Decorar el Nadal amb boles és del tot generalitzat i globalitzat, també. Als mercats de Nadal, que he pogut visitar, les boles de materials i estampats ben diversos són les protagonistes quan parlem de guarniments. Per què devia ser la forma escollida? Per la seva perfecció, per què no té final? Perquè ens recorda al sol i la seva llum? Doncs sí, aquesta és la hipòtesi més plausible.

Moltes civilitzacions antigues honoraven el sol, els planetes. La natura era el centre de les seves creences. També, enmig del fred de l'hivern, les boles simbolitzaven l'escalfor del sol. Els decoradors de les diferents èpoques deurien voler recordar que restaven esperant la primavera i confiaven en la vinguda del bon temps per garantir el camí fructífer de les seves collites.

                     NADAL GLOBAL
                     Un cos geomètric 
                     per sobre de tots, 
                     per Nadal guarneix, 
                     arbres i racons. 

                     De molts tons i mides,
                     de fusta i metall,
                     llises, de dibuixos
                     també de cristall.

                     N’hi ha de llumetes,
                     amb neu, de mirall,
                     de plàstic, de roba,
                     també de vitrall.

                     Esferes vestides,
                     a punt per mudar,
                     cases i botigues,
                     per arreu n’hi ha.
                Emma Muriel










divendres, 21 de desembre del 2018

EL REGAL MÉS IMPORTANT

Sempre ho hem sentit a dir, però sembla que, no hi donem prou importància: tenir la família ben a prop és bàsic per viure i gaudir del pas del temps amb acompanyament positiu, quasi sempre. 

Quan parlo de família, ho faig pensant en el sentit més ampli de la paraula, perquè, per a mi, família significa una xarxa sòlida on poder parar quan ensopegues, on caure de tant riure, on tens una protecció que t'envolcalla sense ofegar-te. Avui, família vol dir moltes coses.

Per un infant, el suport d'aquelles persones que estima és l'acompanyament imprescindible al llarg del seu camí de vida. A més, crec que ell mateix ja esdevé suport per la seva xarxa des del moment que arriba al món. 

Valorem els vincles, valorem qui ens fa aquesta companyia, perquè quan marxa no hi ha cap crossa que faci la feina tan precisa. Quan el temps passa, apareixen noves parts de família, però mai dibuixen l'amor igual, encara que el calquin.

El poema d'aquesta entrada demana aquest dona'm la mà i no parem de fer, de dir, d'imaginar. A efectes pràctics, és un text que el podem retallar per on ens plagui, perquè cada estrofa té sentit per ella mateixa, d'aquesta manera, en funció del temps o de la maduresa d'aquell qui el reciti, pot ser més curt o més llarg.   

        EL MÉS IMPORTANT
Escolteu-me, aquest Nadal 
només vull un gran regal
un regal molt especial:
m’agradaria tenir
la família per a mi.
        Que em vesteixin d’abraçades,
que em decorin de petons,
que m’escalfin les mirades,
que m’escoltin les raons.

Vull saber la meva història,
vull conèixer d’on venim,
vull que em peixin la memòria,
vull  aprendre com sentim. 

        Que plegats fem aventures,
que cuinem junts canelons,
que ens desboquin les rialles,
que em porteu a mil racons.

Escolteu-me, aquest Nadal
m’espero el millor regal
el regal que més em cal:
tenir-vos, a tots, amb mi
per seguir enfilant camí.
                                    Emma Muriel

dimecres, 19 de desembre del 2018

Nadal: del món a la taula

Per les persones que ens agrada menjar, el Nadal és una bona ocasió per fer algun petit extra per afegir una mica de colesterol i de sucre a la nostra dieta, més mesurada la major part de l'any. 

Als comerços d'alimentació, ja fa uns anys que el ventall d'opcions per a tastar és força més variat que anys enrere. El Nadal ja no són només canelons, torrons, neules, gall i sopa de galets, tothom pot fer el seu àpat nadalenc més o menys tradicional o més o menys internacional. Això passa sobretot a les postres. Les pastisseries i forns de pa obren mirades i ens ofereixen alguns dolços que després d'uns anys els hem adaptat als nostres paladars. Aviat seran també tradicions nostrades. Temps al temps.

NADAL ENCARA MÉS DOLÇ

Les tradicions més dolces 
d’aquest món globalitzat, 
ara arriben per quedar-se 
al forn de la cantonada 
i també a alguna parada
de les bones del mercat.

Els noms, els sabors i formes, 
de gust dolç o bé salat,
tenen fama d’adaptar-se
per canviar-nos la mirada
que esdevé enamorada
del nou gust que hem importat.

Tronc de Nadal, de xocolata,
panetonne, un pa amb colors,
de gingebre, les galetes
i de caramel, els bastons.
Tots ells sumen a les taules
sobretot perquè són bons.
                          Emma Muriel

dilluns, 17 de desembre del 2018

Calor de calefacció

A fora, quan arriba Nadal, és hivern. El caliu del fred et fa sentir viu, ben abrigat passeges notant que l’entorn es glaça i tu t’afanyes perquè no et congeli el nas, que és el primer que troba de tot tu. Un cop a dins de casa, et desabrigues perquè la protecció de la llar, t’escalfa.

El problema ve quan et treus l’abric i et treus el jersei i et treus els mitjons i et quedes amb una samarreta i pantalons prims, perquè resulta que el termòstat del sistema de calefacció està preparat per a crear un petit oasi tropical, mentre que a fora podríem posar la beguda en fresc.

Potser que ens posem al cap que hi ha un temps per a cada cosa i que, si ens abriguem a fora, a dins podem recuperar bates, mantes i peücs. Apujar la calefacció no ha de ser la solució, a l’hivern no s'ha de passar calor. El medi ambient ens ho agrairà i part de la família també!

CALOR DE CALEFACCIÓ

Trec el nas per la finestra, 
quan el pare fa el sopar, 
aquest fred gens no em molesta, 
perquè el nas em vol pintar.

El tió em mira amb sorpresa, 
“Ves, ara es vol constipar? 
Tant calent que estic a casa, 
la finestra has de tancar!” 

Ai, tió, només volia 
la disfressa completar, 
que les galtes tinc enceses 
de calor que he d’aguantar.  

Al desembre dins de casa, 
el millor per escalfar 
és l’abric de de la família  
quan el vers vull recitar: 

Tió, tió, 
ni fred, ni calor,
no vull l’infern
al menjador!
                       Emma Muriel
Il·lustració Mònica Pinyol

diumenge, 16 de desembre del 2018

Correu nadalenc

El correu postal encara guanya l'electrònic quan parlem de fer arribar els nostres desitjos als Reis de l'Orient. Mira que en fa d'anys que les cartes a la bústia de casa són quasi una anècdota, si les comparem amb el gruix diari de correu virtual... En aquest cas, la tradició pesa més que la innovació.

Els nens i nenes prefereixen fer cua per donar en mà la carta a una persona de confiança dels Reis, no fos cas que es perdés pels racons invisibles de la xarxa d'Internet... A més, fent-ho així, tenen números de rebre un grapat de caramels per anar fent boca. 

Així doncs, em temo que els sobres acolorits de la carta als Reis continuaran omplint les saques del correu màgic per molts anys més. Ara bé, els que optin pel correu electrònic, que possiblement serà igual d'eficaç, millor que demanin una confirmació de rebuda, per si de cas.
Giulia Bertelli, Unsplash

CARTES ALS REIS

Rectangles de colors, 
grans, petits o gegants.   
Ben plens de dibuixos, 
senefes, ratllats, 
llisos o estampats.  

Arriben per Nadal,  
a la bústia reial, 
per correu postal, 
amb avió, vaixell  
o fins amb camell! 

Però al mitjà tradicional, 
que fins ara era el més normal, 
li ha sortit competidor: 
és el sobre supersònic 
que duu el correu electrònic!                                    Emma Muriel



divendres, 14 de desembre del 2018

PLOMES DE CARBÓ

El proper cap de setmana toca fira del Gall a Vilafranca del Penedès. La cap de comarca s’engalana per celebrar que galls, capons, pollastres i gallines estan a punt per anar a la cassola. Molts som carnívors de mena i el Nadal acompanya.

Ara em posaré una mica nostàlgica. Per mi, la fira del Gall que recordo amb més tendresa és la que visitava amb pares i avis quan era petita, pels voltants de la basílica de Santa Maria. Veig els pagesos i pageses de la comarca a les parades rústiques, plenes de les cistelles d’aviram amb malla per cobert, que jo estava avesada a veure a cals avis. També hi havia algun punt de venda d’ous i d’algun producte de l’hort.

De més jove, recordo el seu trasllat a la Rambla, per mi, l’entorn era més fred. També tinc present el primer any que a la Rambla es va oferir l’opció de comprar el gall viu i recollir-lo, després d’una visita a l’escorxador, a punt per prendre’l a casa i poder coure’l al gust. Tota una millora! De tota manera, a mi em feia gràcia prendre la peça viva cap a casa, però és clar, si hagués sigut per mi, hauríem tingut forces membres més a la família i uns quants àpats nadalencs a l’alçada de taules vegetarianes.  
Ara, la fira d’aviram es celebra al Parc de Sant Julià, un lloc més adient per rebre forces visites. És un espai ample i ple d’activitats enfocades al turisme i als passavolants que s’acosten curiosos a les gàbies dels productors. Segur que el negre serà el color predilecte d’Instagram aquest cap de setmana! 

GALL NEGRE
Tinc un amic
no és gens tibat,
ni malcarat.
És un bonàs
i presumit.

És aquell gall
que sempre es mira
al clar mirall.
Vesteix de dol,
perquè ell vol.

Mai està sol.
Va amb un estol
de cresta encesa,
com de clavell
i de puresa.

Ell amb fermesa
sovint passeja,
per bé lluir
al galliner
i ser el primer.

Vol garantir
que el Penedès
es pugui omplir
de negres plomes,
per molts anys més.

Quiquiriquic!
Canta eixerit.
Gran o petit,
vine’l a veure,
fes-te’n amic!
                    Emma Muriel