Fins i tot amb caganer!

L'hivern passat, uns bons amics ens van portar a visitar un pessebre grandiós. Hi havia de tot: animals, pagesos i pageses, un mercat, zones desèrtiques i zones humides i, és clar, el naixement. Era bonic de veure i t'hi entretenies una estona llarga. A cada racó de món on es fan pessebres, tenen les seves tradicions, les seves figures, els seus estils... A Catalunya està clar el nostre personatge insigne és el caganer.

TOTS AL PESSEBRE

Al pessebre català,
tothom té el seu paper,
pastorets i un rabadà,
fins i tot un caganer.

Les figures representen
qualsevol dia feiner:
menestrals, dones que renten,
fins i tot un caganer.

Tots es mostren enfeinats,
pagesos i el carreter.
Uns treballen amagats,
fins i tot un caganer.

Personetes de muntanya,
en camins o bé al carrer,
una escena que acompanya,
fins i tot amb caganer.

                Emma Muriel

Un minimon fet pessebre

Cada casa és un món. Les famílies fan el pessebre a la seva manera. N'hi ha que són tradicionals i en paren un de clàssic amb molsa, suro i figures heredades dels avis, altres són més minimalistes, hi ha els pessebres eclèctics amb figures clàssiques, de plàstic o fusta, tot ben barrejat. Ara també hi ha famílies amb fills que fan un minimon on tot és permès i l'espai és un joc més.

 
FARÉ EL PESSEBRE

Aquest any per fer el pessebre,
vull tenir quatre retalls
que seran com herba verda
per ovelles i uns quants galls.

Per les cases, taps de suro,
pels camins, uns encenalls,
sorra fina per les dunes,
llacs i rius fets de miralls.

Potser hi poso els meus Playmobil,
dinosaures amb plomalls
i també hi haurà vehicles,
que acompanyin els cavalls.

Vull posar-hi una família,
ara no entraré en detalls,
però serà la que a mi em sembli,
no aniran amb estripalls.

Aquest any per fer el pessebre,
no vull pas masses treballs,
ha de ser un joc alegre,
que no sigui un destorball.
                       Emma Muriel

ARBRE DE NADAL I MÉS...

El Nadal ve acompanyat de moltes tradicions, unes del territori i d'altres que es van quedant, dibuixant noves formes de dir a tothom que ha arribat el temps nadalenc. L'arbre de Nadal és una d'elles. És difícil que jo entengui com es pot tallar un arbre per tenir-lo dins del menjador unes setmanes i després cremar-lo o fer-ne adob. En paisos on la silvicultura és un mode de vida, potser és una manera d'aclarir els boscos o tenen més arbres per tal·lar. Encara és més qüestionable posar al menjador un arbre de gust dubtós, mig escabellat i de plàstic, per molts guarniments que li posem. S'ha de reconèixer que un bon arbre de Nadal guarnit fa festa i vesteix l'ambient d'alegria. Complicat decantar-se per una opció...

Podem trobar quina és la opció menys agressiva pel medi... Hi ha una opció que no ho és gens, guarnir un arbre del jardí.

ARBRE DE NADAL

El meu arbre és bonic,

té les branques de seda

i llueix presumit,

repintant la nit freda.

El miro embadalit,

des de l’habitació,

enfilat sobre el llit,

ja no veig la foscor.

El jardí, que és petit,

em regala alegria

i el meu arbre em fa ric

de llumets i de vida.

I el que és més divertit 

és que quan no és Nadal,

l’arbre és també un regal,

creixent sa i eixerit.

                                     Emma Muriel

Nadal global

Decorar el Nadal amb boles és del tot generalitzat i globalitzat, també. Als mercats de Nadal, que he pogut visitar, les boles de materials i estampats ben diversos són les protagonistes quan parlem de guarniments. Per què devia ser la forma escollida? Per la seva perfecció, per què no té final? Perquè ens recorda al sol i la seva llum? Doncs sí, aquesta és la hipòtesi més plausible.

Moltes civilitzacions antigues honoraven el sol, els planetes. La natura era el centre de les seves creences. També, enmig del fred de l'hivern, les boles simbolitzaven l'escalfor del sol. Els decoradors de les diferents èpoques deurien voler recordar que restaven esperant la primavera i confiaven en la vinguda del bon temps per garantir el camí fructífer de les seves collites.

                     NADAL GLOBAL

                     Un cos geomètric 

                     per sobre de tots, 

                     per Nadal guarneix, 

                     arbres i racons. 

                     De molts tons i mides,

                     de fusta i metall,

                     llises, de dibuixos

                     també de cristall.

                     N’hi ha de llumetes,

                     amb neu, de mirall,

                     de plàstic, de roba,

                     també de vitrall.

                     Esferes vestides,

                     a punt per mudar,

                     cases i botigues,

                     per arreu n’hi ha.

                Emma Muriel

Vermell de Nadal

Després dels colors de tardor, els colors freds s’apoderen de l’entorn hivernal, però hi ha un color que pren la iniciativa i de la tardor passa a l’hivern, fent de recer a les mirades acostumades a la calma dels tons blancs, blaus i grisos. És el vermell, que després de pintar algunes fulles que acaben el seu camí tardorenc, s’encarrega d’alegrar forces racons prenent vida de ponsètia, amb el seu color viu i encès.El vermell fa Nadal, ja és ben curiós!

          LA TREVA DELS COLORS

Pel desembre els colors freds

són els reis de les contrades.

Els blaus, blancs, grisos i verds

acaparen les mirades.

És llavors quan la florista

ens té a punt un bon regal.

Ens alegra bé la vista 

amb una flor de Nadal.

La ponsètia amb el seu roig

destaca enmig de la grisor.

I les seves fulles fan goig

guarnint cuina o menjador.       
                            Emma Muriel

JOIES DE BOIX GRÈVOL

Pels boscos de casa, el boix grèvol és car de veure, però fent alguna excursió per zones més humides n’he pogut contemplar i  fa goig veure com les fulles punxants es decoren de vermell intens quan arriba el fred. Encara fa més bonic quan la neu acarona les plantes i fa que el paisatge s’ompli d’una bellesa màgica.

Per sort, els vivers han ajudat a treure del cap de la gent el costum d’anar a espoliar la natura només per tenir la casa guarnida durant les festes de Nadal. 

ENYORANÇA

El bosc ha perdut un amic

esquerp i espinós,

però alhora tot graciós. 

Un arbust eixerit, guarnit   

amb fulles curulles

d’onades molt ben perfilades.

Acompanyat d’unes llavors, 

que el fan tan formós!,

petites perles com cireres 

amb la pell tintada amb vermell.

El boix-grèvol que treu el cap 

en algun mercat,

se’l veu descafeïnat, cansat,

atavalat, moix i enfadat.

El bosc enyora el bon amic

que el feia encara més bonic,

amb el vestit de temporada.
                            Emma Muriel