TEMPS DE RAÏM

Per casa, aquests dies l'olor de raïms i el soroll de moviment a les vinyes és el que toca. L'estiu i la tardor ens porten la cerimònia anual dels pagesos que tanquen cicle, recollint el fruit de tot un any de feina.

                RAÏM

                Estiu i  tardor,

                tombant de bracet,

                maduren raïms,

                guarnint cada cep.

                Són les arracades

                que pengen lluents.

                Plenes de boletes,

                se’n troben ha a cents.

                El sol els madura,

                són plens de dolçor,

                és quan els pagesos

                fan anar el tractor.

                La vinya, a passades,

                collint, van buidant,

                omplen el remolc

                de grans suquejant.

                La feina acabada

                ens fa passejar,

                per si sota els pàmpols

                s’amaga el b(e)renar.

                Penjant, ben xiquet,

                queda algun gotim.

                El millor tastet

                de dolçor sublim.

                                        Emma Muriel

PANELLETS

Malgrat el Halloween s'ha instal·lat definitivament per aquí, la Castanyada encara té els seus defensors, sobretot perquè és tradició i cal mantenir-la. Cada festa catalana té el seu dolç. La Castanyada i Tots Sants no seran menys. Els panellets encara tenen molt per dir.

                PANELLETS

            Pessics de massapà

            amb vestits estampats,

            a punt per a tastar

            molt ben arrenglerats.

            Els veig a la safata 

            en fila i ben posats,

            per on poso la grapa,

            pel mig o pels costats?

            N’agafo un de cirera,

            després un d’ametllat.

            N’agafo un de cada

            o és un disbarat?

            Per l’últim sempre em deixo,

            el guarnit de pinyons,

            ja que per més que creixo,

            s’enduu tots els galons.

                                  Emma Muriel

CASTANYADA ACALORADA

Fa alguns anys que la tardor ja no és tanta tardor i la festa de la Castanyada no l'acompanya el temps fred. Ara deixem refredar les castanyes, perquè quasi ens faria més profit un bon gelat. Anirem fent, amb el que ens anem trobant...

CASTANYADA

Castanyes torrades,

que escalfen les mans,

tan acalorades,

que no els calen guants.

El foc no fa festa,

no cal el caliu,

el sol s’encarrega

d’allargar l’estiu.

Farem Castanyada,

ben lleugers de roba,

calor i panellets

aquesta és la moda.

                              Emma Muriel

LA TARDOR JA ÉS AQUÍ

L'estació que més m'agrada ja és present. Comença a avisar que és el temps de la seva feina. A poc a poc anirà regnant i l'entorn li serà súbdit delerós de les seves lleis. Els arbres li seran obedients. Ells faran reverències torrades que cosiran una catifa per on la tardor podrà passar sorollosa, avisant que el descans profund s'acosta.

TARDOR ESTIMADA

Ja has arribat tardor 

per fi em fas companyia.

Fas fora la calor,

per refrescar fas via.

M’estimo el dolç compàs, 

que fa la pluja fina

i omplo bé el meu cabàs

d’olor de mandarina. 

Agraeixo els bolets 

que els boscos em regalen.

Devoro els panellets 

que si n’hi ha, més en calen. 

Queda’t aquí tardor,

t’he enyorat cada dia.

Torna-ho tot del color

del sol quan lleva el dia.

                          Emma Muriel

UNA MAGRANA

El magraner té feina aquests dies per aguantar el pes de les seves fruites. Elles es van inflant fins a estar ben madures, tant que les branques acaben cedint al pes i les fruites cauen a terra, moltes esberlades. D'aquesta manera, hi ha menjar per tothom.

                    MAGRANA

                    Una fruita coronada 

                    madura tendra al jardí,

                    a la branca es fa pesada,

                    la veig a punt per collir.

                    Inflada i tan presumida,

                    s’esberla fent un camí,

                    deixant-se veure farcida

                    de botonets de carmí.

                    La cullo perquè m’agrada,

                    per postres o a mig matí,

                    la reina i dolça magrana

                    abdica només per mi.

                                            Emma Muriel

UNA MANDARINA

De les fruites de tardor, la mandarina és la que més m'agrada. Una capseta dolça plena de grills sucosos, fàcil de menjar i, a sobre, saludable.

MANDARINA

Un grill de mandarina,

Per a la meva nina,

dos grills per a la padrina,

tres grills per a la veïna,

la resta per a ma cosina.

Per a mi una de sencera,

si ningú no m’amoïna,

que una mandarina

sempre és cosa fina.

                          Emma Muriel

TARDOR ARRIBADA

Sembla que sí, la tardor va inundant el paisatge. A poc a poc, els indicis són més evidents i ens mostren que el temps no dona treva.

TARDOR
La tardor ja arriba.
M’ho ha dit el vent,
encastant-me una fulla
a la finestra.

L’he agafat, de tan preciosa,
amb colors torrats i verd,
l’he guardat a dins d’un llibre
com un missatge secret.

La tardor contenta avisa,
fent servir el vent de recader.
Les branques li deixen les cartes
que ell envia amb la notícia.

La tardor ja arriba
i jo contenta,
perquè em portarà
un nou vell paisatge.

                        Emma Muriel

Cistell de bolets

De bolets, n'hi ha quasi tot l'any, però és a la tardor quan hi ha la floració més important. També és la més buscada per boletaires que a finals d'agost ja treuen la pols dels cistells de vímet. 

    BOLETS AL CISTELL

    El boletaire compta els dies,

    dins l’armari el cistell ja el crida,

    sent la tardor que el vol al bosc.

    Els micelis obren partida.

    El cistell es comença a omplir,

    l’expert domina bé el paisatge,

    cull bons bolets de totes mides.

    Plegats gaudeixen del viatge.

    Van repartint regals d’espora,

    durant la ruta de collita,

    amo i cistell sembren més vides,

    per poder repetir visita.

                                Emma Muriel

Castanyera pràctica

Aquests dies fa tardor. Hi ha anys que la Castanyada es passa amb màniga curta! Ve de gust passejar-se amb la companyia de la jaqueta, dels colors torrats que taquen carrers i places i de les olors que emanen de la parada de castanyes de torn. Els castanyers i castanyeres ja no son tan bucòlics, son més aviat pràctics i coneixen molt bé com han d'acomodar-se per aguantar a l'intempèrie una colla d'hores.

CASTANYERA

Quan he sortit d’escola,

ja he vist la castanyera

amb una camisa nova,

que li anava de primera.

I li he vist uns pantalons,

amb camals plens de butxaques,

per guardar-hi els calerons

de quan va buidant les saques.

La faldilla se la guarda

per quan surt a fer un passeig,

si té festa alguna tarda,

o quan marxa d’estiueig.

Als peus hi porta unes botes,

que van bé per treballar

i si mai fa quatre gotes,

l’impermeable té a mà.

Al carrer, la castanyera

sap triar el millor vestit,

per atendre la filera,

tant de dia, com de nit.

                                Emma Muriel

Rovelló

Els boletaires gaudeixen de tots els regals que el bosc els té a punt a la tardor, però els rovellons són els més buscats i apreciats. Malgrat la fal·lera pels rovellons, hi ha bolets igual o més gustosos que no tenen tanta fama. El no ser tan coneguts deu fer que els aprenents no gosin, amb bon criteri, collir-los. El que està clar és que un cistell de rovellons sempre fa patxoca. I, com a boletaire, puc afirmar que veure un rovelló o un bon rotllet que em diu cull-me és de les alegries més especials de l'any.

    EL BOLET MÉS PREUAT                    

    Sota les mates,
    en llit de molsa,
    quiet ens espera
    el rovelló.

    De barret pla,
    pinta endreçada,
    cama molsuda
    i bona olor.

    Si afinem bé
    la nostra vista,
    el trobarem.
    Quina il·lusió!

                   Emma Muriel

Amanita

Aquests dies, la tardor es va posant al dia i els boscos es van tenyint. El sotabosc canvia i, si els micelis estan còmodes, els bolets comencen a treure el cap. Ull! Hi ha bolets que només serveixen per alimentar el bosc i per fer de casa de follets.

                                AMANITA

                     Al bosc hi ha un bolet

                       Maco perquè sí!

                     Atrau les mirades.

                       No té mossegades...

                     I pot presumir.

                    Trosset de natura,

                       Altar de verí.

                                            Emma Muriel

Una fulla voleia

Vet aquí que el pas del temps no para i els arbres en son protagonistes al llarg de tot el cicle de l'any. El ventet fa ballar les branques que s'acomiaden agraïdes de les fulles que tanta feina han fet al llarg de molts mesos. Les fulles corresponen cosint una manteta que serà protectora per les arrels i per la nova saba que arribarà. 

    UNA FULLA

    He vist una fulla

    al mig del carrer.

    Estava quieta,

    què hi devia fer?

                                                    

    No era tota verda,

    tenia colors

    torrats i vermells,

    també tocs de groc.

    El vent la va moure

    i va córrer enllà,

    amb una altra fulla,

    ella es va ajuntar.

    De sobte unes branques,

    ballant van fer ploure.

    Més fulles boniques

    volant es van moure.

    Ja se d’on venia

    la fulla de terra,

    venia de l’arbre

    que a la tardor xerra.

                           Emma Muriel

Fageda de tardor

Novembre. La tardor es corona i tenyeix els boscos. Les fulles caduques ens regalen un paisatge canviant que ens enamora a molts. Les fagedes són els boscos on la tardor més es deixa veure. Veure com és despullen és un dels espectacles de la natura on podem contemplar i sentir que la vida avança.

FAGEDA DE TARDOR

Soc al bell mig d’un espectacle, 
respiro quiet, sempre pendent, 
no vull pas perdre’m cap escena 
de l’obra d’èxit del moment. 

Els actors, molt ben situats, 
fa uns anys que no es mouen de lloc, 
saben quin és el seu paper 
i no tenen cap por del groc. 

Arriba l’actor secundari, 
imprescindible en el guió, 
ben tímid entra a l’escenari 
just a l’hora de l’acció. 

La seva carícia atrapa, 
ell bufant fa ballar tothom,
fent caure les llàgrimes ocres 
que volen fent venir la son. 

Quan ja reposen ran de terra, 
l’acte acaba, però el millor
és que aquesta obra continua,
un bosc no baixa mai teló.

Soc al bell mig d’un espectacle, 
a la fageda hi ha funció, 
quan fa el canvi de vestuari,
no li cal cap apuntador. 

                                 Emma Muriel

De castanyes i castanyades

La setmana vinent arribarà com cada any la Castanyada, que aquesta vegada s'haurà de reinventar o potser haurem de tirar unes dècades enrere i fer com els avis i besavis: celebrar-la en família, a casa, amb el foc a terra encès. Per sort, els castanyers no entenen de pandèmies humanes i han fet la seva feina durant tot l'any. Les castanyes ja són als cistells d'aquelles que la faldilla els fa campana...

DINS DEL PELLÓ

Has caigut de gran alçada, 

protegida amb el pelló. 

Eres dalt de la capçada 

i aviat seràs al sarró. 

Tancada dins la capseta, 

amb les punxes d’eriçó, 

ja se’t veu una miqueta, 

s’intueix la teva olor. 

El pelló mostra la teca, 

sobresurt el bru color 

i sobre una fulla seca 

lluu la teva brillantor. 

Castanya esperada, 

reina de tardor, 

et volem torrada, 

surt ja del pelló. 

                    Emma Muriel

TERRA DE TARDOR

Els paisatges de tardor enamoren pels colors torrats, primer a les branques i després tenyint el terra de boscos, parcs i carrers. L'ocàs del cicle de l'any és un espectacle de la natura. No hi ha final més bonic. 

MANTA SECA

Sota de les branques,
s’ha fet una manta,
de miques torrades,
totes ben posades.

Té formes variades,
també cargolades,
és com una capa,
per totes les plantes.

De fulles, n’hi ha tantes,
que el camí aparta
i si pots t’hi amagues
per jugar amb els pares.

Feta a pinzellades,
grogues i morades,
n’hi ha d’ataronjades,
totes encertades.

Si hi poses els peus,
sovint no els hi veus
o algú et pot seguir
pel so del cruixir.

Manta de tardor,
estampa amb color,
el bosc l’agraeix,
és qui el protegeix.

                       Emma Muriel

Temps de tardor

Sembla que mica en mica la tardor es consolida. Aquest any no ens ha volgut portar massa pluja i els micel·lis s'han guardat la florida per l'any que ve, espero! Les estampes de tardor van apareixent mica en mica i ens deixen contemplar la bonica paleta de torrats d'una estació que serveix per fer cau i net. Anem caminant cap a l'hivern, algunes vinyes ja ens el mostren, els temps van canviant. M'agrada més la vinya que es va tintant de grocs, vermells i marrons i últimament els pagesos la poden sense donar-li temps a madurar. Ens haurem d'acostumar a aquesta estampa: tardor descafeïnada i ceps pelats.

TARDOR

Boscos que es despullen,

fulles voleiant,

bolets que apareixen,

cargols passejant.

Magranes que esclaten,

olives pesant,

tenim mandarines,

per anar tastant.

Calor que no marxa,

fred que es va acostant,

hauria de ploure,

temps que va canviant.

Tardor que repinta,

decora tacant,

els verds ella esborra,

arbres va torrant. 

                              Emma Muriel

LA CASTANYERA JA ÉS AQUÍ!

Aquests dies que la tardor sembla que ja es vulgui quedar per aquí, ve de gust trobar-te la paradeta dels castanyers muntada. És un identificador de la fresca i l'olor de les brases ens desperta el caliu dels focs que aviat vindrà de gust encendre. 

L'olor de castanyes torrades no canvia i malgrat no faci un temps fred tan rigorós com dècades enrere, comprar-ne una paperina de tant en tant t'alegra els records de quan a l'escola cantàvem el Marrameu.

JA ÉS A LLOC LA CASTANYERA

Al carrer principal s’hi ha posat la castanyera,

té una parada de fusta amb producte de primera: 

moniatos i castanyes cuits amb tota destresa,

el punt just de cocció és la seva saviesa.

Unes lletres lluminoses fan d’anunci i reclam,  

paperines enfilades guarneixen l’estand. 

La llenya, la té endreçada sota el bell mostrador

i el foc rep els clients que agraeixen l’escalfor. 

Tots els infants li pregunten on té el seu mocador 

i els diu que no en porta que ella sempre té calor. 

El que sí que mai no es deixa és el seu gris davantal, 

amb butxaques grosses per guardar qualsevol mal.

Al carrer principal la castanyera ens espera, 

per vendre els seus productes amb la mirada sincera. 

És la cara amable dins carrers sense ulls i freds 

que esperem cada tardor com quan érem petitets.

                                                           Emma Muriel

Ja surt un bolet

La tardor té molts encants. Un dels més encestrals, dels que més ens connecten amb la natura, és el fet d'anar a buscar bolets (o a caçar, o a collir, o a plegar, o...). Quasi hem perdut tota reminiscència del nostre passat com a recol·lectors, però d'aprofitadors de bolets encara en som uns quants.

Des de fa uns anys hi ha hagut com una moda que ha portat una gran massa a, quasi, saquejar els prats i boscos on la olor de bolets ens arrossega embriagats. Per sort, moltes de les persones que tenim avis pagesos o família procedent de llocs muntanyosos, i també persones que s'estimen la natura, hem mamat aquesta cerimònia de tardor des que som menuts. Hem après, veient els nostres grans, la cura que es mereix el bosc a l'hora d'anar-hi amb un cistell a la mà. Collir un bolet ha de ser un suspir, ha de suposar el mínim impacte per la resta del fong i per la flora o fauna del bosc. Benvingudes les modes, però que siguin respectuoses amb l'entorn que tant ens regala.

             EL BOLET

             M’agrada la molsa,
             l’abric dels cuscons,
             les zones humides,
             els verds i els marrons.

             Quan la terra tova,
             em deixa sortir,
             trec el nas a fora
             i em deixo collir.

             Abans les espores,
             ja he deixat anar,
             perquè altres com jo
             puguin destacar.

             Si el bosc vols que pinti,
             amb els meus colors,
             quan vinguis a veure’m,
             cuida el sotabosc.

                                     Emma Muriel

LA TARDOR NO ACABA D'ARRIBAR!

Que no em digui ningú que això del canvi climàtic és un invent d’uns quants! Ja fa alguns cursos que vivim un inici d’escola estiuenc, on més que pensar en bolets i castanyes, tenim presents les pales a la sorra i els gelats a mitja tarda. Fa calor i les fulles cauen ja seques, fartes d’esperar el pas del temps plàcid. 

La tardor ha canviat. La tardor està ocupada per temperatures que no ens deixen avançar l’any com toca. A la tardor ha de ploure, fresquejar. El sol ha d’anar minvant, dia a dia, per oferir-nos aquell temps que acompanya la màgia del canvi de colors de la natura: dibuix de marrons, grocs, taronges i vermells. Aquesta calidesa és l’única que està permesa quan la tardor fa dies que es passeja per aquí. 

CALOR DE TARDOR

La tardor ja és ben entrada,

el raïm ja està collit,

els ocells ja han fet volada

i passeja algun mosquit.

Pel meu llit no he tret la manta,

només dormo amb un llençol,

les jaquetes a l’armari

esperen que marxi el sol.

Els bolets no tenen pressa,

la pluja no vol venir,

les fulles cauen ja seques,

doncs no poden envellir.

Tot plegat és un desastre,

la calor no vol marxar,

cal que vingui la fresqueta

que no acabava d’arribar.  

                                    Emma Muriel

A COLLIR RAÏMS!

Aquests dies hi ha molt de moviment pels camins i carreteres de prop de casa. Les vinyes estan al punt. Tractors i màquines de collir raïms trafiquegen sense descans. Enyoro una mica la verema de quan jo era petita, sobretot pel que fa els sorolls de les feines de la collita. A casa dels avis, collir raïms significava: xerrades, tractors entre passades, tisores de podar fent la feina precisa, els calderos curulls buidant-se al remolc i el xof xof de peus fent lloc per apurar els viatges al celler. Sons agradables, sorolls que no distorsionaven gaire la vida a la vinya. Segur que la natura no es sentia gaire envaïda. 

Ara, les grans màquines de collir, sorolloses i extravagants, s’obren pas entre els ceps, informant a tot el veïnat, nit i dia, que fan la feina ràpid i deixant una petjada profunda a les pobres plantes, que després del seu sacseig resten mig marejades i gairebé despullades abans d'hora. Els temps canvien, però els canvis no sempre són el millor per l’entorn natural, ni per les nostres orelles... 

VINYES PLENES

Quan arriba la verema,

a les vinyes hi ha sarau,

moviment de tota mena

que al setembre tant li escau.

Macabeu i parellada,

xarel·lo per fer bon vi,

la vinya, en vas o emparrada,

té el raïm per oferir.

Els tractors, com formiguetes,

porten els remolcs ben nets,

per omplir-los de perletes

dolces com caramelets.

Pels pagesos i pageses,

al final de la calor

les festes no estan permeses,

ja es faran a la tardor.

                          Emma Muriel