L'estació que més m'agrada ja és present. Comença a avisar que és el temps de la seva feina. A poc a poc anirà regnant i l'entorn li serà súbdit delerós de les seves lleis. Els arbres li seran obedients. Ells faran reverències torrades que cosiran una catifa per on la tardor podrà passar sorollosa, avisant que el descans profund s'acosta.
TARDOR ESTIMADA
Ja has arribat tardor
per fi em fas companyia.
Fas fora la calor,
per refrescar fas via.
M’estimo el dolç compàs,
que fa la pluja fina
i omplo bé el meu cabàs
d’olor de mandarina.
Agraeixo els bolets
que els boscos em regalen.
Devoro els panellets
que si n’hi ha, més en calen.
Queda’t aquí tardor,
t’he enyorat cada dia.
Torna-ho tot del color
del sol quan lleva el dia.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada