divendres, 23 de desembre del 2022

Per fer cagar el Tió

Cap a finals de desembre, a moltes cases catalanes un vell amic arriba per quedar-s'hi uns dies. És un tronc, de vegades amb cara i de vegades inhert. Sempre, sempre, menja i vol escalfor. Arriba un dia que, per celebrar que som en una època important de l'any, en un pas entre terres, en un aquí i allà, ell, si fem el ritual íntim i únic de cada famíla, caga regals i fabrica somnis. Perquè això sigui possible, cal tenir el bastó adequat per cantar i picar, així sota la manta passen coses meravelloses.

EL BASTÓ DEL TIÓ
Per fer cagar el Tió
em cal un bastó,
ni prim, ni gruixut,
ni curt, ni llargarut.

Li posaré cintes
o el pintaré bé
i amb un picarol
el decoraré.

Així quan jo canti
el “Caga tió”,
picaré amb ritme
amb el meu bastó. 
                 Emma Muriel

dissabte, 17 de desembre del 2022

Ja arriba l'hivern

Sembla que l'hivern ha vingut per quedar-se unes setmanes. A alguns llocs serà més rigurós, a altres serà un hivern de mitja jaqueta, però hivern, de qualsevol manera. El gaudirem, perquè és molt necessari per parar i per continuar.

            HIVERN
            La gelor ens adorm, 
            el sol ens guarda, 
            fins que l’atrapa 
            la fosca tarda. 

            Pardals voleien, 
            busquen recer, 
            sota teulades 
            o en un paller. 

            Volen els fums 
            de xemeneies, 
            crits de socors 
            de troncs i teies. 

            El glaç dissenya, 
            vidres de gel, 
            vesteix quietud, 
            amb un bell tel. 
                             Emma Muriel

dissabte, 3 de desembre del 2022

NIT DE REIS

Desembre recent començat i es pot dir que ja és Nadal. Crec que l'esperit consumista nadalenc ha vingut per quedar-se més dies que de costum. És un joc perillós, ja que a mi, que m'agrada el Nadal, les llums i la calidesa freda de la festa, em comença a emfafar això que el Nadal duri més del que ha de durar. L'advent ha deixat de ser la vetlla pel que ha de venir, per ser l'aliment d'empreses, comerços i fires que tots porten al mateix lloc: l'engreix d'uns i l'aprimament, en aquest cas de la butxaca, d'altres. Tot sigui per tenir uns dies per exterioritzar la nostra part de vida feliç. Per sort, els Reis de l'Orient, no s'han avançat...

NIT DE REIS
Els Reis ja treballen,
per fi és negra nit.
La lluna els ajuda,
no es sent cap brogit.

Balcons i finestres
esperen pacients.
Són portes obertes,
només per un temps.

A casa els esperen
infants adormits,
acotxats amb mantes,
calmen els neguits.

Amb la feina feta,
els Reis ben contents,
deixen que el sol surti
i marxen prudents.

Els nens i les nenes
s’aixequen aviat,
amb son i pijama
criden: ja han passat!
                       Emma Muriel