Sempre ho hem sentit a dir, però sembla que, no hi donem prou importància: tenir la família ben a prop és bàsic per viure i gaudir del pas del temps amb acompanyament positiu, quasi sempre.
Quan parlo de família, ho faig pensant en el sentit més ampli de la paraula, perquè, per a mi, família significa una xarxa sòlida on poder parar quan ensopegues, on caure de tant riure, on tens una protecció que t'envolcalla sense ofegar-te. Avui, família vol dir moltes coses.
Per un infant, el suport d'aquelles persones que estima és l'acompanyament imprescindible al llarg del seu camí de vida. A més, crec que ell mateix ja esdevé suport per la seva xarxa des del moment que arriba al món.
Valorem els vincles, valorem qui ens fa aquesta companyia, perquè quan marxa no hi ha cap crossa que faci la feina tan precisa. Quan el temps passa, apareixen noves parts de família, però mai dibuixen l'amor igual, encara que el calquin.
El poema d'aquesta entrada demana aquest dona'm la mà i no parem de fer, de dir, d'imaginar. A efectes pràctics, és un text que el podem retallar per on ens plagui, perquè cada estrofa té sentit per ella mateixa, d'aquesta manera, en funció del temps o de la maduresa d'aquell qui el reciti, pot ser més curt o més llarg.
EL MÉS IMPORTANT
Escolteu-me, aquest Nadal
només vull un gran regal
un regal molt especial:
m’agradaria tenir
la família per a mi.
Que em vesteixin d’abraçades,
que em decorin de petons,
que m’escalfin les mirades,
que m’escoltin les raons.
Vull saber la meva història,
vull conèixer d’on venim,
vull que em peixin la memòria,
vull aprendre com sentim.
Que plegats fem aventures,
que cuinem junts canelons,
que ens desboquin les rialles,
que em porteu a mil racons.
Escolteu-me, aquest Nadal
m’espero el millor regal
el regal que més em cal:
tenir-vos, a tots, amb mi
per seguir enfilant camí.
Emma Muriel
