NADAL, TOTS AL CORRAL...

Aquest blog va començar fa uns anys per a poder compartir els textos nadalencs que he fet durant tants anys d'escola, per a treballar-los amb els meus alumnes d'infantil. 

L'entrada d'avui i les properes faran honor als orígens del blog: a la temporada nadalenca. Tot i que aquest any ens han canviat les vistes, la celebració del Nadal no ens la podem perdre, les tradicions han de ser la flama que mantigui els valors més sincers de la celebració. 

Respectant el fet religiós, hem de viure les festes a la nostra manera, creguem en el que creguem, celebrar sempre. Hem d'aprofitar qualsevol escletxa de llum. per viure plenament, encara que sigui a estones. 

Aquest any complicat ens ha capgirat del tot el món, però poc a poc la ruta s'anirà refent i els que seguim, o segueixin, ho farem el millor possible per entomar tot el que vagi venint... També les bones coses!

NADAL AL CORRAL

Aquest Nadal que cal
que ens quedem al corral,
tots l’hem de poder fer
igual d’especial.

El Tió puntual,
guarniments i un fanal,
foc a terra o braser,
imatges de postal.

Dinar col·loquial,
sense massa sidral,
també pot anar bé,
sense cants, ni timbal.

Un cap d’any informal,
amb un àpat frugal,
esperant que el que ve
sigui molt més normal.

Els tres Reis al portal
deixaran un regal
i un sac de carbó ple,
tot pel virus mortal.

Aquest Nadal que cal
que ens quedem al corral,
el silenci al carrer
allunyarà tot mal.

                     Emma Muriel