TOTS ABRIGATS

M'agrada l'hivern, no m'hi quedaria, però m'agrada i em convé. Tinc el record d'infància de carrers glaçats i finestres entelades, del foc de la cuina de l'àvia encès i dels abrics de botons com caramels. Tinc el record del que en dèiem leotardos i dels vestits de vellut i dels guants de colors. El fred passa, però les capes de roba et fan barrera i només li queden les galtes i el nas per acariciar. Tinc el record de "l'abriga´t que fa fred" que em deia la mare i que dic encara als meus fills. Encara que sembli una advertència és mostra de cura i protecció. Només per això ja val la pena que el fred regni, és una manera més de fer entendre que estimem i protegim.

            MASSA ABRIC

            La mare m’abriga,

            diu que avui fa fred.

            Però jo no el noto,

            vaig com un coet.

            No vull la bufanda,

            la llana em fa nosa,

            les capes de ceba

            em deixen reclosa.

            Coses que em serveixen:

            les botes folrades,

            els mitjons gruixuts

            i les abraçades.

                                Emma Muriel

AIXÒ TAMBÉ ÉS NADAL

Avui és Nadal. Avui tothom recorda la gent que, en teoria, s'estima. Tots tenim bones paraules per l'entorn proper, però, en general, quan les festes s'acomiaden acostumem a oblidar-nos dels desitjos i promeses que ens volen fer millors. Dura poc l'alegria a casa del pobre. Per mi, el Nadal de cada persona és la quota anual de bones accions i l'objectiu de passar pel món procurant que el teu propòsit de vida sigui oferir-te, ajudar qui ho necessiti o almenys intentar-ho. Enguany, el meu Nadal és també aprendre a entendre per qui val la pena allargar la mà.

            AIXÒ ÉS NADAL

            Si et tinc al costat,
            et veig i t’albiro,
            et noto i et visc,
            puc fer de rescat.

            Si et tinc al costat,
            t’escolto i entenc,
            t’accepto i vigilo
            que no sigui tard.

            Si et tinc al costat,
            la vida que passa
            es treu la cuirassa,
            res queda amagat.

    
            D’això en dic Nadal,
            tenir la mà estesa,
            ser terra promesa
            per si mai et cal.

                              Emma Muriel

Llum per veure-hi millor

Aquests dies de desembre, més que mai, fan pensar en com de fàcil podria ser viure, si la llum més pura il·luminés les ànimes de la gent. Com seria viure amb la claredat que ens dona la puresa d'una llum brillant i nítida que ens deixés veure que els sentiments són de cadascú i que són vàlids, on veure que tot menys la mort té solució i on veure que la vida és curta i no val la pena ferir els altres perquè no perceben el món com nosaltres. Tan de bo la llum servís per acostar-nos i estimar-nos sense mesura. Tan de bo el solstici ens porti la llum que ens cal.

   PER  NOSALTRES
   Que la llum que ens regala la natura

   ens faci visible, l’invisible.
   Que vinguin dies de calma, escalfor
   i cançons de bonança.

   Que el ble nou sigui fructífer
   i la claror ens pinti l’ànima de pau,
   per encarar les foscors
   i les albades que vagin venint.

                                 Emma Muriel