Aquests dies de desembre, més que mai, fan pensar en com de fàcil podria ser viure, si la llum més pura il·luminés les ànimes de la gent. Com seria viure amb la claredat que ens dona la puresa d'una llum brillant i nítida que ens deixés veure que els sentiments són de cadascú i que són vàlids, on veure que tot menys la mort té solució i on veure que la vida és curta i no val la pena ferir els altres perquè no perceben el món com nosaltres. Tan de bo la llum servís per acostar-nos i estimar-nos sense mesura. Tan de bo el solstici ens porti la llum que ens cal.
PER NOSALTRES
Que la llum que ens regala la natura
Que vinguin dies de calma, escalfor
i cançons de bonança.
Que el ble nou sigui fructífer
i la claror ens pinti l’ànima de pau,
per encarar les foscors
i les albades que vagin venint.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada