DEMÀ DIJOUS GRAS

Demà és aquell dijous que molts esperen i que molts altres eviten. El Dijous Gras és l'inici d'una setmana de xerinola on els infants i no tant aprofiten per ser qui no són, per saltar i ballar i per fer una mica fora la rutina que ens acompanya tot l'any.

        DIJOUS GRAS                           

        Dijous Gras

        botifarra

        menjaràs.

        Ous ferrats,

        uns llardons

        ben salats.

        Per la cara,

        la merenga 

        ben torrada.

        Si vols salut,

        aquest dia

        estàs perdut.

                 Emma Muriel

Dijous gras a la vista!

He de reconèixer que el Carnaval no és sant de la meva devoció, però si es tracta de celebrar, ho intento fer sense que es noti massa el meu desgrat. En aquest cas, em poso la màscara adequada. De tota manera, entenc que en determinats llocs es visqui amb fervor la tradició que l'acompanya. Les tradicions culinàries que ens aporta el Carnestoltes, i de fet totes les festes del calendari, sí que les valoro i confio que no es perdin. Les festes de l'any estan estretament lligades als aliments de temporada. Són una bona manera de conèixer què mengem i per què precisament ho fem en un moment determinat. No ens quedem amb les disfresses i la gresca, busquem els orígens i mirem d'entendre el per què del Carnaval, en aquest cas. De moment, si som fidels a la festa, engeguem el Dijous Gras i deixem que les bogeries de la setmana ens canviïn la rutina, ara més que mai.

            DIJOUS GRAS
            Un dijous determinat,
            amb olor de bogeria,
            botifarra d’ou al plat
            i disbauxa tot el dia.

            Llardons per la coca,
            merenga torrada,
            tot cap a la boca,
            greix i sucre a la vegada.

            A la plaça del mercat,
            tot de gent amuntegada,
            fan de súbdits del magnat,
            la setmana està engegada.

            Paperets, cridòria,
            Dijous Gras és aquí,
            es prohibeix tota cabòria
            i ben just es pot dormir.

                                     Emma Muriel

És Carnaval!

Setmana de Carnaval, de disfresses, de rebombori, de música, de gresca i sarau. Dit així, m'atavala una mica, em cansa i em posiciona clarament al costat de la Vella de set peus. En aquest món ha d'haver-hi de tot. Si per uns el Carnaval és una empenta d'energia i alegria, per altres és una festa per esquivar, tot desitjant que arribin dies de calma. Sí, sóc una mica Quaresma jo, què i farem...

L'únic que salvo del Carnaval és la varietat de menges d'aquests dies: merenga, coca de llardons, botifarra d'ou, truites i, segurament, moltes d'altres que desconec i que també deuen servir per llepar-se'n els dits, com a mínim. Així doncs, que visqui el Carnaval i totes les tradicions que l'acompanyen, així, tothom content!

CARNESTOLTES

Per Carnaval, tot s'hi val,

que la gresca no fa mal,

coloraines, robes fines,

paperets i serpentines.

Tot comença el Dijous Gras

que ve el rei amb antifaç,

diu que és ell ara el que mana,

pel cap baix, una setmana.

Hi ha qui surt ben disfressat,

hi ha qui acaba amb mal de cap,

cada poble té el millor,

ho diu la tradició.

I quan s'enterra la sardina,

tothom torna a la rutina,

la cendra del Carnestoltes

és el cant de les absoltes.

Per Carnaval, no tot val,

que s'acabi és un regal.

Això ho diu aquell qui amb esma

vol que arribi la Quaresma.

                             Emma Muriel