Encara hi ha neu...

Dilluns arriba la primavera astronòmica, la natura que ens cuida mica en mica anirà deixondint. L'hivern cueja i ves a saber què ens té guardat. Els dies de bonança li son còmplices i espera poder fer-se sentir en el moment que menys ens esperarem. Vindrà neu? Tot pot ser...

                    HA NEVAT

            La prada destenyida,

            pel sol fa de mirall,

            els raigs l’acaricien,

            desfent cada cristall.

                                                                    

            El fred no vol que marxi

            el blanc que ho omple tot,

            és escut de migdia,

            guardià de cada glop.

            El sol, que te paciència,

            va fent el seu treball,

            la neu amb eficiència

            va lenta rec avall.

            La prada presumida

            ja vol canviar el vestit,

            la manta feta a mida

            llueix només de nit.

                            Emma Muriel

Flocs de neu, gel dibuixat

Ple hivern. Per la televisió, imatges de gebrades que transformen el paisatge. Les branques aguanten la capa de gel que sembla voler escapar-se de la seva trampa de fusta, però no pot. L'aigua en moviment ha d'esperar les hores de sol esporuguit, perquè ha quedat parada del fred que fa.

I més amunt, neva que neva, l'aigua voleia, cau suaument i lenta. Cada floc és únic, disseny exclusiu que no es deixa veure clarament. Els ulls només veuen la meravella de la caiguda silenciosa de la neu, que no és poc!

FLOCS DE NEU

Tots ells s’assemblen,

cap és igual.

Joies de vidre

com fa la sal.

Els seus dissenys

són obres d’art.

Floquets de neu,

un món a part.

Massa petits

per ser mirats.

Voldria veure’ls 

sempre augmentats.

                     Emma Muriel

NOU ANY, NOVES MIRADES

Som-hi! Comença un nou any a la Capseta de poemes, un any que ens portarà textos poètics que he anat escrivint i que seran de temes ben diversos: entorn natural, tradicions, societat... A l’educació infantil i a primària qualsevol excusa és bona per a llegir, aprendre o escoltar un poema que ens faci jugar amb la llengua i descobrir el món d’una manera especial, tal i com ho fan les cançons, els quadres, les fotografies i qualsevol suport imaginable. Tots ells ens fan mirar un mateix paisatge des de mil finestres diferents i gràcies als seus punts de vista el fan més ric encara.

Quan parlem d’un fet, d’un objecte, d’un moment o d’un espai, podem explicar-ne els detalls, podem guarnir-ne les característiques, però el més bonic és pensar que qui el defineix, ho fa assumint, positivament, que qui rep el text el viurà i l’imaginarà segons les seves vivències. Entusiasma pensar que d’un poema, inevitablement, en surten molts més, si ens fixem en la lectura d’aquell qui l’està gaudint. Quin joc més bonic: fer de les paraules escrites, un calidoscopi! Les mateixes paraules dibuixen mil mirades!

Avui, una mirada d’hivern...

BLANC DE NEU

Diuen que el blanc és color pobre,

que fins i tot és avorrit.

Parlen del blanc quan no hi ha idees,

quan han passat molt mala nit.

 

Hi ha gent que el tracta de puresa,

uns pobles que els vesteix de dol.

És el color que ens assenyala

i un xec en blanc tothom el vol.

Les diferències s’amaguen,

tot el món es posa d’acord,

quan contemplem un bell paisatge

que de tant fred ens glaça el cor.

En les vistes enfarinades,

el blanc de neu és tan bonic!

Fa coincidir les mirades,

i de tots és el preferit.

                    

                      Emma Muriel

Regal de la natura

La natura, per Nadal, també es mereix algun regal! De fet, cada dia de l’any hauríem d’obsequiar la natura: gaudint-la sense que es noti, cuidant-la perquè ella ens cuida i respectant cada racó de vida. L’entorn ens regala a nosaltres, per tant hem correspondre sempre.

Si he de pensar en un regal pels boscos, camps i jardins que sigui del tot encertat és una nevada ben ufanosa, un mantell humit que poc a poc la xopa i li garanteix vida. El problema és que aquest regal no li podem oferir. Ha de ser una mena d’autoregal, un d’aquells de val de compra que te’l gastes com i quan vols. A mi m’agradaria que fos un regal més sovintejat, perquè per aquí l’entorn del meu poble, el vestit blanc del paisatge és car de veure. I quan passa, el regal és per la natura, però de retruc també ho és per les nostres mirades. 

REGAL DE NADAL

El fred de l’hivern 

regala al desembre 

una manta enlairada, 

grisa i ben planxada. 

La manta enlairada 

regala al paisatge 

una pols estrellada, 

blanca i ben formada. 

La pols estrellada 

regala al meu poble 

una imatge anyorada: 

matí de nevada.  
                    Emma Muriel

Vull una nevada!

Per aquests mons on visc, la neu és escassa i somiem amb el dia que es lleva blanc o amb la nevada sobre dels nostres caps. El Nadal blanc només el cantem, el veiem a les pel·lícules o el somiem desperts. Aquí, on la neu és una festa, ens alegraria poder tenir, de tant en tant, un nadal emblanquinat de nit, com un regal entranyable que miraríem per la finestra, i de dia perquè els infants tinguessin el seu parc nadalenc més natural.

VINE NEU, VINE!

     

Jo tinc una bufanda

apunt per fer servir.

Miro per la finestra,

la neu no vol venir.

Pregunto a la mare:

quan em podré vestir

amb la meva bufanda,

de l’arc de sant Martí?

És Nadal, faig vacances!

No vull el meu coixí,

fer boles i un ninot,

això està fet per mi.

Vine neu, vine ràpid!

Tinc ganes de sortir,

vull veure com voleies,

com pintes el jardí.