Dilluns arriba la primavera astronòmica, la natura que ens cuida mica en mica anirà deixondint. L'hivern cueja i ves a saber què ens té guardat. Els dies de bonança li son còmplices i espera poder fer-se sentir en el moment que menys ens esperarem. Vindrà neu? Tot pot ser...
HA NEVAT
La prada destenyida,
pel sol fa de mirall,
els raigs l’acaricien,
desfent cada cristall.
El fred no vol que marxi
el blanc que ho omple tot,
és escut de migdia,
guardià de cada glop.
El sol, que te paciència,
va fent el seu treball,
la neu amb eficiència
va lenta rec avall.
La prada presumida
ja vol canviar el vestit,
la manta feta a mida
llueix només de nit.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada