TARDOR ARRIBADA

Sembla que sí, la tardor va inundant el paisatge. A poc a poc, els indicis són més evidents i ens mostren que el temps no dona treva.

TARDOR
La tardor ja arriba.
M’ho ha dit el vent,
encastant-me una fulla
a la finestra.

L’he agafat, de tan preciosa,
amb colors torrats i verd,
l’he guardat a dins d’un llibre
com un missatge secret.

La tardor contenta avisa,
fent servir el vent de recader.
Les branques li deixen les cartes
que ell envia amb la notícia.

La tardor ja arriba
i jo contenta,
perquè em portarà
un nou vell paisatge.

                        Emma Muriel

AMETLLERS IMPACIENTS

Cada any penso el mateix: els ametllers cada vegada floreixen abans. De fet, els hiverns cada vegada són menys hiverns per aquí. La crisi climàtica és una realitat, però també és cert que a la natura tot són cicles. De tota manera, els avis explicaven que els hiverns de la zona eren rigorosos i llargs i aquest cicle no torna. Tan de bo només fossin els cicles... Allò de "Pel febrer, floreix l'ametller" no sé si tornarà mai més. Hem fe canviar la dita.

                                                                                

                FLORITS AMETLLERS 

                A la vora de la vinya,

                fan guàrdia els vells ametllers.

                A l’hivern, amb les branques nues,

                de vestir-se, són els primers.

                Anuncien la bonança

                fent esclatar les poncelles,

                llueixen nevats de pètals

                de les flors que són més novelles.

                Efímer vestit aromàtic,

                flors d’ametller delicades,

                del vent sou enamorades.

                Pètals d’ales juganeres

                que torneu a despullar

                l’ametller que ja vol brotar.

                                            Emma Muriel

SOTA L'OMBRETA!

L'estiu m'agrada, però la seva calor i el seu sol de migdia l'evito sempre que puc. Quan em toca sortir per força, vaig pescant les ombres que el carrer o el camí em regalen. La millor, per mi, és l'ombra que fan els arbres veterans, perquè se li acostuma a afegir una fresca que aconsegueix quasi un oasi, enmig de l'ofec de les hores on el sol destaca per sobre de tot.

        OMBRA VOLGUDA 

        Recer d’estiu,

        testa sonora,

        l’arbre somriu,

        tothom l’adora.

        Brancatge espès,

        ell atresora,

        el més preuat,

        si per mi fora.

        Repòs gentil,

        que qui l’enyora

        porta un barret

        de tapadora.

                             Emma Muriel