Sembla que sí, la tardor va inundant el paisatge. A poc a poc, els indicis són més evidents i ens mostren que el temps no dona treva.
L’he agafat, de tan preciosa,
amb colors torrats i verd,
l’he guardat a dins d’un llibre
com un missatge secret.
La tardor contenta avisa,
fent servir el vent de recader.
Les branques li deixen les cartes
que ell envia amb la notícia.
La tardor ja arriba
i jo contenta,
perquè em portarà
un nou vell paisatge.
Emma Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada